El dol i les pèrdues: expressar, agrair.

• Reconèixer que el dol i les pèrdues formen part de la vida i que poden adoptar moltes formes diferents (mort, separacions familiars, canvis de centre o de domicili, processos migratoris, pèrdua d’amistats, etc.).
• Afavorir l’expressió simbòlica i la gestió de les emocions vinculades a la pèrdua a través de l’art i la paraula.
• Fomentar la introspecció i la capacitat de donar un discurs amb sentit a les pròpies vivències.

• Fulls grans o cartolines.
• Llapis, retoladors, colors.
• Música suau i/o instrumental (p. ex. Ludovico Einaudi, Yann Tiersen, Max Richter).
• Papers DIN A6 per escriure.
• Caixa o mural on deixar els missatges.

1- PRESENTACIÓ

Començarem establint el dispositiu grupal per tal que aquesta sessió es pugui desenvolupar correctament i puguem propiciar un espai de confiança, cura i seguretat.

Ens col·locarem en cercle i farem una pregunta oberta al diàleg: «Quan sentiu la paraula pèrdua, què us ve al cap? Què se us mou dins vostre?». Recollirem algunes idees, sense aprofundir-hi encara.

2- DINÀMICA: ENTENDRE EL DOL

Exposarem breument la idea que el dol és un procés normal d’adaptació que seguim quan perdem alguna cosa, situació o persona important per a nosaltres. Destaquem que no estem parlant només de la mort, sinó de totes les pèrdues que podem experimentar durant la vida, com per exemple una separació dins la família, un canvi d’escola, una amistat que s’allunya o, fins i tot, el fet de deixar enrere una etapa (el pas de la infantesa a l’adolescència seria un canvi que pot comportar pèrdues significatives, així com el fet de canviar de l’escola a l’institut).

Ressaltarem cada persona viu les pèrdues i el dol associat de forma diferent, depenent de la seva manera de ser, de les seves circumstàncies vitals, de la importància del vincle que s’ha trencat i del moment. També donarem importància al fet que no hi ha una manera correcta o incorrecta de viure el dol, sinó que hi ha tantes formes com persones, vincles i moments. Podem fer un repàs breu a les fases del dol (Kubler-Ross) preguntant si les coneixen (xoc, negació, ràbia, negociació, depressió i acceptació) i introduirem també les tasques del dol (Worden), ja que el dol no és un procés lineal ni un camí on anem passant d’una fase a l’altra, sinó un procés durant el qual hem de realitzar algunes tasques per poder avançar (acceptar la realitat de la pèrdua, treballar les emocions i el dolor que es generen, adaptar-se a una nova realitat, recol·locar emocionalment la pèrdua i continuar vivint).

3- DINÀMICA: POSAR CARA A LA PÈRDUA

Cada alumne rebrà un full gran (DIN A3 com a mínim) o una cartolina. Posarem música suau de fons, us proposem Ludovico Einaudi. 

Els convidarem a dibuixar o a representar com senten la pèrdua. Poden pensar en una de concreta o fer-ho de forma més general. Es poden centrar en la mort o en altres pèrdues i pot ser una representació literal (objectes, persones, moments) o bé simbòlica (colors, formes, paisatges)... Recalquem que no hi ha forma de fer-ho «bé» o «malament», no busquem una gran obra d’art, sinó un espai d’expressió personal. Podem plantejar-los algunes preguntes que els serveixin de guia: «Com et sents quan perds alguna cosa o algú? Què passa dins teu? On ho notes al cos? Quin color o forma té?». Quan acabin, caldrà que posin títol a la seva obra.

4- DINÀMICA: PARAULES PER AGRAÏR

Repartirem un full petit (DIN A5) per a cadascú. Posarem música suau de fons i deixarem clar que aquest serà un temps en silenci. Convidarem l’alumnat a escriure un petit text, com si fos una carta o un missatge per acomiadar-se, donar les gràcies o simplement expressar alguna cosa relacionada amb una pèrdua. Deixarem clar que si no volen no cal compartir-ho, pot ser anònim. Una opció viable i que podem oferir és la d’escriure directament el text al dibuix que hagin fet abans, o bé enganxar-hi aquesta petita carta en algun espai. De la pèrdua a l’agraïment.

Algunes orientacions que els podem donar són:

• Escriure a algú que ja no hi és (perquè ha mort o perquè ha marxat).
• Escriure a una part d’ells i elles mateixos/es que hagin deixat enrere.
• Escriure a una situació que va canviar i que els va costar acceptar.

5- DINÀMICA: COMPARTICIÓ SIMBÒLICA

Qui vulgui pot mostrar el seu dibuix/representació i en podem fer una petita exposició anònima. A més, deixarem els textos d'agraïment en una caixa o mural amb el títol: «Allò que m’ha fet créixer». Caminar entre les representacions o l’exposició conformada per la mirada de tots i totes ens donarà una visió molt clara sobre el fet que hi ha tantes maneres de viure el dol com persones en aquest món.

6- TANCAMENT 

En cercle, farem una breu ronda de paraules: «Una paraula o sensació amb què marxo avui...». Donem l’opció d’acabar la frase: «La vida és…» (Possibles exemples: un regal, un camí emocionant, un sospir, amor...).

Podem introduir tots aquests finals de frase en un pot de vidre on hi posi ben gran: VIDA.

A l’hora de fer aquest gest tan simbòlic, podem acompanyar-nos amb alguna música de fons. Us proposem “Eso que tú me das” de Jarabe de Palo.

Donarem les gràcies a tothom pel temps compartit.

Al llarg de tota la sessió és important no forçar la participació verbal. Hi haurà alumnes que s’expressaran millor a través del dibuix o de les paraules escrites. Si sorgeix algun cas personal sensible, cal acollir-lo amb naturalitat i oferir espais de seguiment, si cal.