Sessió 3 - Cos i plaer

• Explorar el propi cos i el plaer i benestar que ens pot aportar aquest. 
• Conèixer i ser conscient de la gran diversitat de genitals humans. 
• Acceptar el nostre propi cos i el de les altres persones. 

• Paper de mural (3 o 6 talls depenent del número d’alumnes) 
• 3 o 6 capses de colors, idealment ceres DACS

1- INTRODUCCIÓ

Començarem establint el dispositiu grupal per tal que aquesta sessió es pugui desenvolupar correctament i puguem propiciar un espai de confiança, cura i seguretat.

Presentem la sessió explicant que en aquesta ocasió ens centrarem en el cos, aprofitant per connectar amb allò que ens fa sentir bé.  

En aquesta etapa (9–10 anys), el desenvolupament corporal i emocional passa per moments de molta curiositat, però també d’incomoditat i vergonya. Cal recordar que la vergonya no apareix de forma natural, sinó com a resultat de la transmissió del tabú adult. Per això, la sessió és especialment significativa si es realitza amb un acompanyament sensible i adaptat. (Cooperativa Candela, 2025).

2- DINÀMICA: RELAXACIÓ, CONNECTEM AMB EL NOSTRE COS

Expliquem que començarem amb una relaxació, tancant els ulls, que ens servirà per connectar amb el nostre cos i les nostres sensacions. És recomanable que s’avisi prèviament que l’activitat pot despertar sensacions noves. Per alguns infants, connectar amb el cos pot fer emergir emocions de sorpresa o fins i tot incomoditat. També és important deixar clar que si algú no vol tancar els ulls pot fer la relaxació igualment amb els ulls oberts o mirant a terra.

Així que convidarem l’alumnat a tancar els ulls i anirem llançant propostes o preguntes que ajudin a connectar millor: 

• Aneu posant atenció a la respiració, sense voler manipular-la, només notant com l’aire entra i surt. 
• De mica en mica, fem un recorregut per totes les parts del nostre cos, des del cap fins als peus, passant pel coll, el pit, la panxa, els braços, les mans, la pelvis, les cames... 
• Visualitzeu cada part del cos i respireu-la. 
• Un cop fet tot el recorregut: quines parts del cos noteu més? I quines no tant? (només penseu-ho, no cal anomenar-les).

Tanquem l’activitat preguntant com s’han sentit, quines emocions han viscut, si han descobert coses de si mateixos/es i com estan ara. 

3- DINÀMICA: QUÈ M'AGRADA?

A partir de la connexió amb el cos anterior, proposem una ronda de noms on també han de nombrar alguna activitat que gaudeixen molt a través del seu cos. Intentem incidir en no parlar d’aficions, sinó de moments, situacions, activitats, en què tenim sensacions corporals molt agradables (amb l’aigua, la terra, el vent, l’herba, el fang...), buscant una mica l’originalitat. Exemples: dutxa, embrutar-se amb el menjar, amb el fang, anar sense sabates per l’herba... La persona que condueix la sessió pot posar algun d’aquests exemples o un de propi, per trencar el gel. Si algun infant diu que no sap què li agrada, es pot normalitzar i remarcar que compartir és voluntari. També podem incidir en el fet que hi ha moltes coses que ens poden fer sentir bé, que cadascú té les seves i totes són igual d’importants.

Tanquem la ronda de noms fent una reflexió al voltant de la importància del nostre cos, i que és una font de plaer, tal com hem vist amb tot el que han dit. 

4- DINÀMICA: I ELS NOSTRES COSSOS, COM SÓN?

A continuació, ens centrarem en els cossos. Expliquem que farem dibuixos amb grups. Hem de fer 3 o 6 grups (depenent del nombre d’alumnes) a l’aula. Els hi repartim 3 papers murals una mica grans, un a cada grup. Els demanem que un grup dibuixi a una noia, un altre a un noi i un altre a una persona no binària, que ocupi tot el paper. Si pregunten, expliquem què vol dir una persona no binària (dins la diversitat que hi pot haver podem definir com una persona que no s’identifica en una categoria concreta del gènere). Els diem que poden dibuixar complements, pintar de diferents colors, escriure paraules, dibuixar-los el cos... 

Deixem 5-10 minuts per a fer el dibuix. 

Cal preparar molt bé la introducció per evitar que la proposta derivi en rialles nervioses o dibuixos estereotipats. És recomanable explicar clarament que totes les persones són diferents i que això és un valor, i modelitzar exemples dient, per exemple: “Podem fer una persona amb panxa gran, o amb una cama més curta, o amb els cabells de colors.” A més, pot ser molt valuós que la persona referent que condueix la sessió es posi al centre i comparteixi alguna característica diversa del seu propi cos per normalitzar-la, de manera que les criatures de l’aula sentin que tenen un model positiu i proper dins l’espai educatiu. (Cooperativa Candela, 2025).

A continuació, col·loquem els dibuixos al mig i, per propiciar una pluja d’idees, preguntem: 

• Com són els nois, i les noies? Tots els nois són iguals? I les noies? I els seus gustos?  
• I els seus cossos, colors de pell, cabells, capacitats...? Com ens diuen que han de ser els cossos bonics dels nois i de les noies? És així la realitat?  
• I sabeu que hi ha persones no binàries? Com les heu dibuixat? Com creieu que són aquestes persones? Totes són iguals?  
• Han dibuixat genitals? Si ho han fet, com els han dibuixat? Segueixen la norma? I si no ho han fet, per què no ho han fet? Quins i com haguéssim pogut dibuixar els genitals de cadascú? Hi ha diverses possibilitats? 

Atenció! Recordatori de les recomanacions inicials: En aquesta activitat és de vital importància tenir en compte tota la diversitat: anomenar que hi ha nois amb vulva i noies amb penis, que hi ha realitats trans i no binàries, que hi ha noies amb expressions de gènere molt masculines i a la inversa, que hi ha molts colors de pell diferents, molts tipus de cossos (normalitzant també els cossos grassos) i diversitat funcional (amb cadira de rodes, amb braços més curts, etc.), cabells més o menys arrissats, genitals molt variats (vulves i penis molt diferents i, també, realitats i genitals intersexuals), entre altres.

Després de la reflexió, els invitem a desmuntar les figures dibuixades. Podem llançar la pregunta: després de tot el que hem parlat, canviaríeu alguna cosa dels dibuixos? Cada grup es posarà en una de les figures que no ha dibuixat. Deixarem 5 minuts per a desmuntar-la i després farem canvi i cada grup anirà al paper que encara no ha dibuixat i continuarem desmuntant 5 minuts més. La idea és que puguin fer nous dibuixos, canviar atributs o complements, posar noves paraules o canviar-les... A mesura que vagin dibuixant, anem recordant la diversitat per tal que tinguin en  compte diferents aspectes: com són els cossos reals de les persones? I les seves pells? I les seves capacitats? I els seus genitals? I la seva expressió de gènere?, etc. 

Quan acabin, posem en comú els tres dibuixos. Preguntarem què els semblen els nous dibuixos, si hi ha canvis amb els inicials i quins els sembla que representen millor la realitat. S’assemblen entre si els dibuixos finals? En els dibuixos finals, tenim totes les opcions sobre el paper independentment del nostre gènere? També preguntarem què ens fa sentir millor, si pensar que totes les persones som iguals o saber que en realitat som totes diferents.  

És important regular els torns de paraula en la posada en comú. Si algú fa un comentari despectiu (“aquest cos és lleig”), és fonamental recollir-lo sense culpabilitzar, però posant límits. (Cooperativa Candela, 2025).

Per acabar, fem incís en una part del cos més íntima, parlant dels genitals i buscant trencar el binarisme (vulva-penis). Connectant amb la diversitat de la qual hem parlat amb els dibuixos, transmetem a l’alumnat la idea de la diversitat genital com a contínuum (intersexualitats, diferents tipus de vulves, penis...); és important introduir les intersexualitats com a part de la realitat, per tal de “normalitzar-les”. 

Si el grup manifesta interès, expliquem una mica més a fons les diferents parts dels genitals.  

Les següents guies ens poden ajudar i podem projectar les pàgines on apareixen els genitals: 

• Maleta pedagògica de sexualitat - Sidastudi (pàgina 19) 
• Guia didàctica: quan la diversitat és la norma (pàgina 38) 

5- TANCAMENT

Per tal de tancar la sessió, preguntarem com estan, si han gaudit l’estona, si han descobert aspectes nous sobre els cossos, i si hi ha algú que vulgui dir o afegir quelcom per acabar.  

Pot ser útil recordar que, si alguna cosa els ha fet sentir estranys, poden parlar-ne amb un adult de confiança. També podem acabar amb la frase: “Cadascú té el seu cos i les seves sensacions, i totes són importants. Gràcies per haver compartit i escoltat.”