Sessió 1 - Drets i emocions

• Assentar les bases per a les tres sessions de l’itinerari des d’una perspectiva de drets. 
• Entendre quins són els drets sexuals i reproductius per poder prendre bones decisions. 
• Aprendre a llegir i expressar necessitats, desitjos, plaers, malestars, límits... 

• Guia “Tens drets sexuals i reproductius, ho saps?” (Dincat)  
• Targetes drets (Annex 1)
• Paper de mural 
• Cola + tisores 

1- INTRODUCCIÓ

Començarem establint el dispositiu grupal per tal que aquesta sessió es pugui desenvolupar correctament i puguem propiciar un espai de confiança, cura i seguretat.

Explicarem en què consisteix el «Sigues tu» i que durant 3 sessions treballarem sobre la sexualitat i El plaer d'escoltar-nos: drets, cos, relacions...

2- DINÀMICA: QUÈ ÉS LA SEXUALITAT PER VOSALTRES?

A continuació, proposem una ronda de noms: cada persona dirà el seu nom i què creuen que tractarem a través de “Sexualitat”: Què és? Quines paraules venen al cap? Es poden apuntar a la pissarra les idees interessants. 

És important explicar que no hi ha res de dolent ni de vergonyós en parlar de sexualitat, i que totes les aportacions seran respectades. Si igualment es detecta bloqueig, per exemple perquè es pensen que només es parlarà de relacions sexuals adultes, pot ser útil oferir algunes paraules de referència: “el nostre cos”, “com ens sentim”, “les carícies que ens agraden”..., que normalitzin el tema i facin més fàcil la participació (Cooperativa Candela, 2025).

En cas que detectem molta vergonya, podem oferir una opció més íntima: Parlarem per parelles sobre què és la sexualitat per a nosaltres; seguidament ens presentarem i, si volem, podem explicar alguna cosa del que hem parlat amb la parella.

3- DINÀMICA: QUÈ SÓN ELS DRETS SEXUALS?

Un cop presentat tot, podem parlar dels “drets” a través del diàleg amb l’alumnat. Les preguntes per a introduir la temàtica poden ser: 

• Sabeu què és un dret?  
• Creieu que vosaltres teniu drets?  
• Coneixeu drets que tingueu? I deures? 

Hi ha una tipologia de drets que se’n diuen drets sexuals i reproductius. Avui en parlarem. 

A partir d’aquí es proposa fer un mural amb alguns dels drets sexuals i reproductius. Es posa un tall de paper d’embalar enmig de la rotllana i la persona docent ensenya els drets un per un (es tindran impresos i retallats). A mesura que s’ensenya cada dret, se’n pot parlar, a través de preguntes curtes que proposem, i després s’enganxa el dret al paper d’embalar. 

DRETS:  

1. Dret al respecte i a no rebre cap discriminació (totes les persones tenim dret que ens tractin de forma respectuosa, això vol dir que ningú ens pot tractar malament ni diferent de la resta, igual com nosaltres tampoc ho podem fer amb les altres persones). 

• Què creieu que vol dir discriminació? 
• Per quines raons creieu que a vegades algunes persones poden discriminar a altres? (orientació sexual, expressió de gènere, per ser dona, trans*, per la procedència o el color de pell, per les capacitats...)

2. Dret a tenir intimitat (Les persones tenim el dret que se’ns respecti la nostra intimitat quan així ho volem. No hem de mostrar el nostre cos si no ho volem i tampoc podem explicar intimitats d’altres persones sense el seu consentiment) 

• Què vol dir intimitat? 
• Alguna vegada heu sentit vergonya per alguna cosa que s’ha dit sobre vosaltres o el vostre cos?

3. Dret a rebre educació sobre sexualitat (Les persones tenim dret d’accedir a la informació pertinent en matèria de sexualitat. Informació que sigui verídica, adequada a l’edat, científica i basada en la igualtat de gènere) 

• En quins llocs o amb quines persones creieu que podeu rebre informació sobre tots els aspectes relacionats amb sexualitat que vulgueu saber? 

4. Dret a triar si vols viure relacions amoroses i que totes les relacions siguin sempre respectuoses i consentides. (Una vegada ets major d’edat, tens dret a casar-te o a no fer-ho. Tens dret a tenir relacions amoroses, o de qualsevol classe, si les altres persones hi estan d’acord. També tens dret a trencar aquestes relacions quan tu vulguis, i a relacionar-t’hi de la manera que tu i les altres persones vulgueu).

• Què vol dir “consentiment”? 
• Podem decidir quines relacions volem tenir? I com volem que siguin?

5. Dret a accedir a la justícia (Tens dret a accedir a la justícia si es vulnera algun dels teus drets) 

• Sabeu què vol dir “accedir a la justícia”?

En la reflexió sobre el dret 4, es pot aprofundir en el tema de les relacions consentides, no només en l'àmbit sexual o de parella, sinó en totes les relacions en general. Pot ajudar l'alumnat a entendre el consentiment a través de les diverses esferes de la seva vida i des de relacions quotidianes. Per exemple, podem parlar sobre si, quan juguen, accepten i negocien amb les companyes i companys; si saben cedir espai i, alhora, fer aportacions, etc.

Atenció! Les definicions entre parèntesis són totalment orientatives, només com a idees per ajudar a entendre el Dret, però no cal llegir-les. Seria interessant que llancem les preguntes perquè la definició vagi sortint del mateix grup, de manera que puguem trobar les paraules i descripcions que siguin més comprensibles. 

Un cop comentats tots els drets, proposarem una sèrie de situacions i l’alumnat haurà de dir quins drets creuen que s’estan respectant o vulnerant en cada una d’elles (poden ser més d’un). Aquests exemples poden ajudar a aterrar els drets a realitats que siguin palpables per l'alumnat. Se’n poden seleccionar només algunes, les que creieu que seran més representatives per l'alumnat de la vostra classe. També es poden afegir al mural i deixar espai per anar ampliant amb situacions que viuen en pròpia pell al llarg del curs.

Situacions d’exemple: 

• Tinc dret a portar els cabells curts sigui nen, nena, neni...
• Tinc dret a portar faldilla sigui nen, nena, neni...
• Tinc dret a decidir si vull que algú entri al bany amb mi o no.
• Tinc dret a decidir com i quan vull jugar amb les altres persones.
• Tinc dret a decidir si vull que em facin fotos o no.
• Sempre que em ve de gust fer un petó o una abraçada a algú, tinc el deure de demanar-li (li he de demanar).
• Tinc dret a fer preguntes a persones adultes properes quan tinc dubtes sobre el meu cos.
• Tinc dret a saber com és el meu cos i com cuidar-lo.
• Tinc dret a dir que no si algú em toca i no vull.
• Tinc dret a jugar i compartir carícies només si em sento bé.
• No tinc dret a riure del cos d’altres persones.
• Ningú té dret a aixecar-me la roba sense el meu permís.
• No tinc dret a espiar altres persones als vestidors.
• Explico a algú que m’agrada la Fàtima i em diu que no pot ser, perquè és una nena com jo.
• Una persona més gran em toca el cos i em fa sentir incòmode.

Un cop acabat el mural i el diàleg a través de la construcció d’aquest, explicarem a l’alumnat que, al llarg d’aquest itinerari que iniciem, explorarem i reflexionarem al voltant de com respectar aquests drets; tant cap a nosaltres com cap a les altres persones. 

*Textos basats en la guia “Tens drets sexuals i reproductius, ho saps?” (Dincat).

Cal estar preparat per recollir respostes espontànies que poden revelar situacions de discriminació viscudes. Aquestes respostes requereixen un espai segur on es validi el que es comparteix i no s’invalidi amb frases com “això no passa tant” o “tothom és igual”. (Cooperativa Candela, 2025).

A la infància sovint les criatures analitzen la realitat a partir de la seva experiència o de les persones del seu entorn més proper. Per tant, és important que sempre que assenyalem formes de discriminació o violència ho acompanyem d’eines per resistir. Cal obrir els imaginaris de les criatures assenyalant que hi ha una dimensió estructural a coses que els passen a ells i a elles per sortir de la norma, però també dibuixar un horitzó esperançador i explicar-los que sovint la solució té una dimensió col·lectiva. (Cooperativa Candela, 2025).

Cap grup és totalment homogeni. Tant si al grup hi ha infants d’orígens diversos, amb realitats econòmiques diferents, identitats de gènere diverses o capacitats diverses, com si no, és clau que tots els infants puguin veure reflectida la seva experiència i sentir que els drets els interpel·len a tothom. Els drets no són realment universals: sovint només una part de la població hi té accés ple, posar això sobre la taula és imprescindible per reivindicar-los com a drets efectius per a tothom. (Cooperativa Candela, 2025).

4- DINÀMICA: REPRESENTEM EMOCIONS

Conèixer bé les emocions (pròpies i alienes) ens pot ajudar a identificar si els drets s’estan respectant. Preguntarem:  

• Quins indicadors ens poden ajudar a detectar les emocions? 
• Com detecto les pròpies emocions (sensacions al cos, necessitat de fer o no certes coses, dolors corporals...) 
• Com detecto les emocions de les altres persones (amb el que ens diuen, amb les expressions de la cara, del cos...) 

A continuació, farem un joc per posar-ho en pràctica! 

Ens col·loquem en semicercle de manera que al mig de l’aula hi hagi un espai per a representar. Així, demanem a una o dues persones voluntàries per crear una imatge d’una emoció al mig de la rotllana. Proposarem l’emoció sense que la resta del grup l’escolti i tindran un moment per a pensar-ho per, finalment, representar davant de l’aula creant una estàtua amb el seu cos.  

Emocions:  

• Fàstic 
• Vergonya 
• Por 
• Plaer 
• Diversió 

La primera persona que l’endevini, serà la següent en representar (important tenir en compte que no surtin sempre les mateixes persones i que si algú no vol li hem de respectar), però abans, treballarem en relació amb la resposta davant l’emoció que han representat: 

• Com sabem que aquesta és l’emoció que s’està representant? Quines indicacions ens dona el seu cos? 
• En quines situacions pot aparèixer aquesta emoció? 
• Què podem fer quan ens adonem que una persona s’està sentint així? 

Poden respondre verbalment o, si a algú li ve de gust, sortir i provar de representar què faria en una situació concreta on apareix l’emoció. 

Si les situacions que proposen s’allunyen molt de la temàtica de sexualitat, es pot proposar algun exemple estirant les situacions relacionades amb els drets sexuals. Algunes idees: 

• Opinen sobre el teu cos, et jutgen o se’n riuen.
• Una persona més gran et toca el cos a parts que et fan sentir incòmode i/o malestar.
• No disposes d’espais ni moments d’intimitat propis o compartits amb qui tu vols.  
• T’exposen a la mirada d’altres persones sense el teu consentiment.
• Et pregunten sobre els teus desitjos i preferències, t’escolten.

Poden ser aquestes situacions o altres, i amb una mateixa situació pot ser que diferents persones visquin emocions diferents; aquestes situacions no van lligades necessàriament a una sola emoció; però sí que cal tenir clar quines situacions van només lligades a emocions desagradables i quines ens generen benestar. 

La persona adulta anirà apuntant a la pissarra aquelles respostes interessants que surtin del grup. 

Quan acabem, reflexionem sobre com, efectivament, el cos ens transmet molta informació de l’estat d’ànim de les persones que tenim al voltant, així com de la importància d’escoltar i observar sempre les necessitats alienes per tal que hi hagi salut, que l’ambient sigui agradable i tothom estigui a gust. 

5- TANCAMENT: QUÈ EM MOLESTA?

Per acabar la sessió, farem una ronda on cadascú dirà el seu nom i compartirà alguna part del cos que, en general, li molesta que altres persones li toquin. Un cop acabada la ronda, podem obrir un petit espai de reflexió:

• Ens sentim tots igual respecte a això?
• És important saber quines parts del cos ens agrada o no que ens toquin?
• Quines ens poden generar incomoditat o malestar?

Cal posar especial èmfasi en que això pot variar segons la persona, el moment, l’estat d’ànim i la manera com es fa el contacte físic. Aquesta reflexió ens connecta amb els drets que hem treballat a l’inici de la sessió, reforçant la idea que el respecte als límits personals és fonamental.