És la meva cadira!

• Posar en relleu si les persones són més o menys assertives, agressives o passives.
• Prendre consciència de la importància de la comunicació efectiva i de la dificultat de cedir davant
  les pressions.
• Observar els diferents estils comunicatius i els lideratges de l’aula.

• Cadires

Fem sortir de l’aula la meitat del grup i ens assegurem que no puguin sentir el que passa a l’interior. Amb l’ajuda de l'alumnat que s’han quedat a l’aula, arraconem la meitat de les cadires i fem que cada persona s’assegui en una de les cadires disponibles. Els indiquem que no han de cedir la cadira als companys i companyes de fora o que només la poden cedir si l’altra persona els convenç de fer-ho de manera respectuosa.

A continuació, diem als alumnes que han sortit de l’aula que ja poden entrar i que han d’escollir una de les persones que estan assegudes i convèncer-la que els cedeixi el lloc. Cap dels dos grups no coneix les instruccions que ha rebut l’altre grup.

Observem el que passa sense interrompre i anotem tot el que després vulguem comentar amb tot el grup.

Finalment, fem un diàleg sobre com s’han sentit uns i altres, quins pensaments han tingut, amb quines dificultats s’han trobat, què haurien volgut fer i no s’han atrevit a fer, etc.

És important que preguntem als participants sobre el que han pensat i el que han sentit durant l’exercici, fent èmfasi que pensar i sentir són coses diferents. També és important que durant l’observació anotem els comportaments més assertius i els expliquem després a tot el grup en la fase de diàleg.