Ús de pantalles - Sessió 2: Relacions

• Conèixer algunes característiques de les relacions que es tenen a través de les pantalles
• Entrenar l'habilitat de comunicació interpersonal per establir relacions saludables a través de les pantalles.

• Papers
• Bolígrafs/llapis
• Dibuix per la dinàmica 4

1 - PRESENTACIÓ

Comencem fent un recordatori de la sessió anterior i expliquem que en aquesta parlarem de les relacions a través de les pantalles.

2 - DEBAT EN MOVIMENT

Marcarem una línia a terra per dividir l’aula. Demanem a l'alumnat que facin una fila damunt la línia i llegirem algunes frases. Si pensen que el què diu la frase és important en una relació (de qualsevol tipus: amistat, familiar, amorosa...) s'han de desplaçar a un costat; i, si pensen que no ho és, a l’altre. Després de cada frase deixarem espai perquè diguin el que pensen i argumentin la seva posició.

Frases: 

• Una relació ha de ser llarga en el temps.
• En una relació no sempre és important que hi hagi confiança.
• Amb les persones amb què em relaciono sempre hi ha d’haver amor.
• En una relació no cal que m’importin els sentiments de l’altra persona.
• Si no ens escoltem, no passa res.
• En qualsevol relació em puc enfadar. 

Per acompanyar en la dinàmica, podem aportar elements de debat posant exemples de diferents tipus de relacions: amb la família, amb col·legues de classe, amb una persona amb qui jugues en línia, amb amistats, amb algú que coneixes per internet… També podem deixar espai perquè afegeixin més coses importants que no surten a les frases.

L'objectiu d'aquesta dinàmica és que reflexionin sobre les diferents opinions i els matisos. És important entendre que hi ha diferents tipus de relacions i que alhora hi ha coses que són importants en qualsevol classe de relació (respecte, escolta, confiança…).

3 - QUÈ ÉS IMPORTANT?

Repartim un paper i demanem a l'alumnat que es dibuixin a si mateixos/es a un cantó, a una altra persona a l’altre i un mòbil enmig, com en el següent exemple:

A continuació els demanem que s'imaginin que coneixen una persona a través de tiktok/videojoc... i comencen a xatejar amb ella. Per cadascuna de les situacions que plantejarem han de respondre a dues preguntes i anotar les respostes a sota de la figura corresponent: Què penseu que és important que faci jo? Què penseu que és important que faci l’altra persona?

Situacions: 

• Estic jugant a un videojoc i m’enfado perquè l’altra persona m’ha guanyat.
• L’altra persona em fa preguntes personals: on visc, com es diuen la meva mare i el meu pare, a quina escola vaig
• Li demano a l’altra persona que em passi una foto seva i em dona allargues.
• L’altra persona em sembla que no em cau gaire bé.
• L’altra persona em cau molt bé i tinc ganes de conèixer-la més.
• M’envia una foto que és ofensiva.

Podem comentar en veu alta el que han anotat i afegir coses que veiem que no han sortit. Per exemple: 

• Escoltar l’altra persona.
• No dir/fer coses que poden fer sentir malament l’altra persona, que la poden ofendre (com per exemple insultar-la, encara que sigui en broma).
• Tenir en compte com se sent l’altra persona.
• Compartir la informació que jo vulgui i que em faci sentir còmode (posar límits).
• No donar informació privada (on visc, a quina escola vaig, fotografies personals o d’amistats o familiars, cognoms...).
• No ser insistent, respectar els límits. 

4 - COPIA EL DIBUIX

Els demanem que se situïn per parelles. Una persona tindrà un dibuix simple (com el de l’exemple) que no podrà mostrar a l’altra.

La persona que té el dibuix haurà de descriure’l dues vegades segons dues premisses diferents:

• La primera vegada qui descriu el dibuix estarà d’esquena a la parella, sense fer gestos ni mirar-se. Qui dibuixa podrà fer preguntes.
• La segona serà cara a cara i podran fer servir gestos i preguntes.

L'objectiu és poder observar l’evolució de les dues maneres de copiar el dibuix. Segurament, els dibuixos seran molt més acurats la segona vegada. A partir d’aquest joc, reflexionem sobre la informació que ens aporta la comunicació no verbal i com ens afecta quan no hi és (com molts cops passa rere una pantalla).

Com més informació no verbal tenim, millor ens arriba el missatge, és a dir, millor ens entenem. Quan ens falta la informació del to de veu, l’expressió facial o l’expressió corporal ens estem perdent una part del missatge molt important i hi ha la possibilitat que la interpretem malament. Això pot passar en els missatges a través de les xarxes i a vegades és una font de conflicte. Ser conscients d’això, ens dona pistes a l’hora de fer preguntes per entendre millor què ens volen dir o relativitzar els malentesos. Així, no ens enfadem ni entristim innecessàriament.

5 - REFLEXIÓ I TANCAMENT: COMPARTIM

Convidem els infants a expressar el que hagin après, què és el que més els ha agradat i què és el que menys.