Ús de pantalles - Sessió 3: Ús i abús

• Ajudar els infants a ser conscients dels diferents usos que es fan de les pantalles i discernir quan aquests usos són saludables i quan no.
• Generar estratègies per tal de prendre bones decisions amb relació a l’ús de les pantalles.

1- INTRODUCCIÓ

Començarem preguntant a l’alumnat què li ve al cap quan parlem d’ús i abús de  pantalles, fent una pluja d’idees:

•  A què creuen que ens referim?
• Amb quines paraules relacionarien cada concepte?

Podem fer un petit llistat a la pissarra amb les paraules que vagin sortint. No cal que hi aprofundim massa perquè ho anirem recordant durant tota la sessió.

A continuació, demanarem a l’alumnat que es presenti dient el seu nom i algun benefici que ens aporten les pantalles, sense repetir-ne cap. D’aquesta manera, mostrarem la gran diversitat d’usos i beneficis possibles sense judici.

Quina diferència hi ha entre abús i addicció? En l'abús hi ha algunes conseqüències, principalment escolars, relacionals i familiars, però es manté l'ajust en el funcionament diari, i pot remetre de manera espontània en notar conseqüències negatives. L'exemple típic seria l'augment en l'ús de pantalles que es dona en rebre un regal tecnològic per Nadal. En una addicció, en canvi, aquest ús passa a ser prioritari i s'associa a conseqüències greus per al subjecte i el seu entorn. Font: SOM Salut Mental. 

2- PANTALLES TALLA-COMUNICACIONS

L’objectiu d’aquesta dinàmica és posar en pràctica algunes possibles conseqüències del mal ús de les pantalles.

Demanem a l'alumnat que facin parelles. Un membre de la parella sortirà de la classe i li direm que haurà d’explicar una història a la parella quan torni a entrar. A qui s’ha quedat a dins, li direm que ha de fer veure que mira el mòbil/juga a la consola mentre l’altra persona li parla.

La història: Ahir vaig anar a jugar a un parc amb la colla. Quan vam arribar, ens vam trobar un gat petit que semblava que s’havia trencat una pota i no parava de miolar. Vam donar-li gall dindi de l’entrepà i se’l va menjar tot. Jo em vaig preocupar perquè semblava que li feia molt de mal i vaig proposar que el portéssim al veterinari. En arribar-hi, ens vam adonar que no teníem diners, però la veterinària ens va dir que intentaria curar-lo igualment sense cobrar-nos.

Passats uns minuts, ens asseiem a reflexionar sobre el que ha passat:

• Com us heu sentit les persones que volíeu explicar la història?
• I les que estàveu mirant el mòbil/consola, per què no el deixàveu anar?
• Us ha passat això alguna vegada, tant des del punt de vista de qui explica la història com de l'altra persona? I com us fa sentir quan això passa? Com creieu que fa sentir l’altra persona? Què podríeu fer? Si no hi hagués hagut el mòbil, què hauria canviat? Us hauria fet sentir diferent?

3 - QUÈ FEM PER DIVERTIR-NOS

Per posar atenció en quin és el nostre tipus d’oci, jugarem als enquadrats. Aquesta activitat, a part d’ajudar-nos a posar atenció en la diversitat d'opcions d'oci, ens permet mostrar parts diferents de cadascú i, alhora, compartir i connectar amb altres persones des d’un lloc desimbolt i divertit.

Apartarem les cadires i dividirem l’aula en quatre quadrats imaginaris, demanant a l’alumnat que es col·loqui per grups, en algun d’aquests quadrats, sense cap mena de consigna, només hi ha d’haver quatre grups.

Per tal de dur a terme l’explicació de la dinàmica, començarem nosaltres dient diferents frases que tenen a veure amb gustos, diferents tipus d'activitas d'oci... I així veure qui coincideix. Per cada frase que llencem, l’alumnat que se senti identificat, és a dir, que també li agradi el que s’està expressant, farà un pas cap al centre de la classe, aturant-se a mirar les persones que també hi han anat, i tornarà al seu quadrat de referència.

Si algú es troba sol o sola s’ha de tenir en compte com acollir-lo; ens hi podem apropar i preguntar-li si està bé, si necessita alguna cosa…

Alguns exemples de premisses poden ser:

• A qui li agrada cuinar?
• A qui li agrada fer esport?
• Qui gaudeix molt jugant a videojocs?
• A qui li agrada molt llegir?
• A qui li agrada molt mirar dibuixos animats?

És important alliberar l’activitat de judici, convidant a compartir les activitats que fan amb pantalles i sense. Més endavant, podem reflexionar sobre quin és l’ús que fem de les pantalles, si hi dediquem el mateix temps que a altres activitats que també ens agraden o què ens beneficia i què no.

Quan veiem que l’alumnat ja ha entès la dinàmica, el convidarem a dir en veu alta les seves pròpies frases.

Si ho considerem oportú, podem acompanyar el moviment fent alguna breu pregunta: Com us sentiu? Us ho imaginàveu? Us sorprèn alguna cosa?

Per tancar l’activitat i afavorir la reflexió, podem introduir consignes més relacionades amb el temps que dediquem a les activitats, l’ús o abús de les pantalles i quan sentim que ens beneficien i quan no:

• Qui ha recordat coses que li agraden que ja no fa?
• Qui sent que dedica més temps del que els agradaria a les pantalles?

4 - NO SÉ QUE FER...M'AJUDES?

Per parlar dels indicadors que ens ajuden a veure què estem abusant de les pantalles, proposarem un joc de rol per parelles, en el que ens imaginarem que tenim un problema amb l’ús de les pantalles i demanem ajuda.

Abans de començar la dinàmica, podem recordar la diferència entre l’ús i l’abús amb preguntes com: L’ús de pantalles és sempre dolent? Quan és beneficiós? Quan ens genera malestar?

Rol de qui demana ajuda: Haurà de pensar o imaginar-se una situació en què cregui que l’ús de pantalles és problemàtic o no és beneficiós i explicar-ho a l’altre membre de la parella, detallant com l’afecta físicament, emocionalment, relacionalment... (Ex. Em sento els ulls cansats, estic més irritable, sento que no tinc amics, tinc por des que vaig veure unes imatges que em van impactar, etc.). Podem escriure a la pissarra algunes preguntes que els puguin servir de guia: Què em passa? Com em fa sentir? Què noto al cos?

Rol de qui ajuda: Pot ser un familiar, una amistat, un referent adult... Aquest rol haurà d’escoltar activament la seva parella i pensar en quina estratègia o quins consells li donaria per tenir més benestar. Podem remarcar que no es tracta de prohibir les pantalles sinó de pensar maneres de fer-ne un ús saludable que no ens perjudiqui.

Una vegada finalitzada la primera ronda, farem intercanvi de rols. Donarem dos o tres minuts per ronda. És recomanable que anotin en un full els "símptomes" i solucions que es vagin compartint en aquesta conversa. 

 5 - REFLEXIÓ I TANCAMENT: QUÈ FEM AMB TOT AIXÒ?

Per fer el tancament de la sessió, compartirem els indicadors d’abús i les diferents estratègies o consells que han anat sorgint. Farem dos llistats a la pissarra: un dels indicadors i l’altre del que podem fer per revertir o minimitzar aquestes situacions de malestar.

És important remarcar que les pantalles també ens poden aportar beneficisi que l'important és detectar quan estem fent un mal ús i com això ens pot ocasionar problemes.

Llista d’indicadors

• Sovint tinc discussions amb la família/professorat.
• Passo més de 4 hores al dia davant d’una pantalla (sumant les hores lectives i les de lleure).
• Sovint no dormo prou hores.
• Només em sento lliure/feliç quan faig servir xarxes/videojocs.
• Em fan mal els ulls/l’esquena/el coll/les mans a causa de les hores que estic davant de la pantalla.
• No tinc altres aficions/interessos més enllà de les pantalles.
• M’oblido o deixo de banda fer els deures/tasques de casa/cites amb algú...
• Les úniques relacions íntimes o de confiança que tinc són a través de les pantalles.
• Sempre prioritzo les pantalles per davant de quedar amb amistats.
• Si no puc dedicar les hores que vull a les pantalles m’irrito/m’enfado/estic susceptible

Què podem fer nosaltres?

• Decidir en quins moments utilitzo pantalles.
• Demanar ajuda a una altra persona.
• Buscar sistemes de les mateixes pantalles per regular-ne l’ús.
• Limitar els espais/permetre-les a espais concrets.
• Recordar totes les altres coses que m’agraden per canviar de distracció.
• Dormir amb els dispositius fora de l’habitació.

Què podem fer per un amic o amiga?

• Demanar a la persona que em presti atenció o preguntar-li en quin moment em pot prestar atenció, quanta estona li queda... Així et pots planificar.
• Demanar ajuda a una altra persona.
• Fer-li saber com ens sentim quan està «enganxat/da» i no ens fa cas o ens preocupa.

Què podem fer com a classe?

• Fomentar la diversitat d’activitats.
• No victorejar qui és líder en un joc, ni menystenir qui acaba de començar.
• Parlar d’altres coses durant el pati, al carrer...
• No presumir quan ens passem moltes hores jugant.
• Limitar l’ús d’espais i hores destinats a pantalles.