- Promoure la identificació d’emocions i pensaments associats a la idea de la masturbació.
- Facilitar l’experimentació de l’alumnat en relació amb el plaer i la reflexió sobre les emocions que desperta.
Masturbació
- Papers / Bolígrafs
- Pissarra / Retoladors
- Pinzells suaus o plomes
1- PRESENTACIÓ
Començarem establint el dispositiu grupal per tal que aquesta sessió es pugui desenvolupar correctament i puguem propiciar un espai de confiança, cura i seguretat.
Introduirem l’habilitat de gestió de les emocions i ho relacionarem amb la masturbació. En aquesta introducció tindrem molt en compte les diferents aproximacions que hi pot haver a l’aula en relació amb aquesta pràctica: a algunes persones els pot generar curiositat, fàstic o culpa, mentre que per altres pot ser quelcom molt habitual i còmode. Donarem la benvinguda a totes les maneres de relacionar-se amb el tema que hi pugui haver en el grup i explicarem l’objectiu de la sessió: generar un espai per pensar i sentir sobre el tema tant a nivell individual com grupal.
Un cop acabada la introducció, els demanarem que facin una roda de noms i que expliquin quines emocions podem sentir quan parlem de la masturbació.
2- DINÀMICA: UNA ESTONA PER MI
Introduïm aquesta activitat explicant el següent:
Masturbar-se és donar-se plaer a un(a) mateix(a) als genitals. És una pràctica sempre opcional. El sexe s’ha de practicar lliurement. És important cuidar-nos a nosaltres mateixos/es amb tendresa, encara que decidim no masturbar-nos o tenir altres pràctiques sexuals.
Tot seguit preguntem al grup per què creuen que és important cuidar-se a un(a) mateix(a) amb tendresa i atenció.
Repartirem un pinzell suau o una ploma a cada persona del grup. Els demanarem que tanquin els ulls i que es prenguin una estona per investigar quins sentiments els provoca el tacte d’aquest objecte sobre la seva pell. Podem començar per les mans i després provar com ho senten a la cara. En cas de no disposar d’aquests materials podem utilitzar les mans per fer-nos carícies.
Tot seguit farem una ronda ràpida en què cadascú dirà a quina part i com li han agradat més les carícies: més fortes, més fluixes, amb quina part del pinzell/ploma... Volem incentivar que es preguntin pel seu propi plaer i que normalitzin el fet de parlar-ne amb els altres.
Si el grup està molt tímid, podem fer un termòmetre amb ulls tancats demanant que aixequin la mà les persones que...
- Els ha agradat més a les mans
- Els ha agradat més a la cara
- Més a prop dels ulls
- Més a prop dels llavis
- Més fort
- Més suau
- ...
Podem tancar aquesta activitat preguntant-nos quines emocions s’han activat fent-nos carícies a nosaltres mateixos/es en el grup. Ha aparegut la vergonya? Com reacciona el nostre cos quan parlem de quelcom que ens fa vergonya? Pot ser que fem més broma de l’habitual, parlem amb més seguretat o de manera més descarada? Té a veure amb si pensem si està bé o malament?
3- DINÀMICA: IDENTIFICAR MITES. EL QUE PENSEM AFECTA LES NOSTRES EMOCIONS
Farem grups de 3 o 4 persones i repartirem a cada grup un dels següents mites. Cada grup haurà de pensar quines emocions es poden generar en sentir l’afirmació i si creuen que aquesta és certa o no i per què.
- Hi ha una edat oportuna per començar a masturbar-se.
Cada persona té els seus propis ritmes pel que fa a l’exploració del seu propi cos i en relació amb el plaer. És habitual que la canalla menuda explori els seus genitals i s’estimuli fregant-se. També hi ha persones que no arriben a fer-ho mai. L’ideal és que la sexualitat ens faci sentir a gust i que sigui de la nostra elecció.
- Només ens masturbem per sentir plaer.
També ens podem masturbar per ansietat, per curiositat, per avorriment... Gestionem aquestes emocions a través de la sexualitat. En algunes ocasions, això pot passar quan no tenim una relació tranquil·la amb la masturbació, quan sentim que és quelcom prohibit sense entendre el perquè.
- Masturbar-se és dolent per la salut.
Masturbar-se no és dolent quan es fa amb voluntat i amb unes circumstàncies que ens permeten gaudir-ne. Si és així, probablement la masturbació serà desitjada, plaent i ens aportarà benestar. Pot passar que la societat o la religió diguin que masturbar-se no és bo i, en base a això, jo actuï segons el que s’espera de mi o bé no ho faci i senti culpa. També pot passar que jo em faci la pregunta de manera genuïna i decideixi que per cuidar-me no em masturbaré o bé que si ho faré (transformant la culpa en responsabilitat). A vegades cuidar la voluntat de la meva família o la meva religió també és cuidar-me a mi mateix(a).
- Abans de tenir relacions sexuals amb algú m’he de masturbar.
Es pot associar aquesta afirmació a la idea que masturbant-nos ens coneixem sexualment i llavors estem més preparats/des per compartir sexualitat amb altres, ja que sabem què ens agrada i què no. També hi ha l’opció que aquesta exploració sigui compartida amb una altra persona des de la curiositat, el diàleg, la descoberta conjunta...
En acabar, per grups posarem en comú el que hem parlat i anomenarem les emocions que vagin sortint.
4- DINÀMICA: ZONES ERÒGENES
En aquesta proposta el que pretenem és ampliar la idea de plaer a tot el cos i també informar sobre el clítoris.
Els proposarem que treballin en petits grups amb els quals se sentin còmodes. A cada grup li donarem un full i, si en disposem, material per a dibuixar. La consigna per treballar és que dibuixin un cos i marquin en aquest cos les zones que creuen que poden ser més sensibles al plaer.
Un cop han fet els dibuixos, preguntarem en quants ha aparegut el clítoris.
Pot passar que no aparegui als dibuixos, ja que és un òrgan desconegut que històricament s’ha passat per alt en l’educació sexual.

Podem iniciar una conversa dibuixant el clítoris a la pissarra i preguntant on el situarien al cos, quina mida creuen que té i per què serveix.
Atenció! Per tirar endavant amb aquesta activitat, seria convenient que tant l’alumnat com vosaltres estigueu prou còmodes. Si veieu que hi ha massa reticències podeu fer només la segona part: la conversa sobre el clítoris. Podem aprofitar que estem treballant la gestió de les emocions per preguntar al grup com ho podem fer per cuidar-nos amb la vergonya i establir què necessita el grup per poder parlar de les zones erògenes.
Segons Candela Cooperativa, el clítoris és l’únic òrgan el cos humà que té com a única funció donar plaer. És un òrgan intern que té 8.000 terminacions nervioses, mentre que el penis en té 4.000. És l’òrgan de l’orgasme, per tant la seva excitació ens pot permetre tenir-ne un (o més).
5- TANCAMENT. HE DE PRENDRE UNA DECISIÓ ARA?
Obrim aquesta pregunta al grup: «Quan creieu que hem de decidir si ens masturbarem o no?, «Si serà una pràctica en la meva vida o no?», «Si ho faré sovint o un cop l’any?».
No cal decidir res després d’haver fet aquesta sessió. Potser abans no sabia què volia i ara tampoc. Això també és una opció: no saber què volem. També podem viure sense saber què volem amb el sexe. Mentrestant, cuidar-nos no fent res està bé. No hi ha pressa.