SiguesTU

Joc i apostes

Participants: ESO 3r i 4t
Eix: Consums i hàbits saludables
Durada: 1h 30 min
Habilitats: Gestió de l’estrès
Objectius:
  • Identificar i fomentar la reflexió sobre el joc i les apostes com a conductes evitatives en la gestió de l’estrès.
  • Entrenar l’habilitat de gestió de l’estrès.
Material i recursos:
  • Papers (etiquetes Post-it) / Bolígrafs
  • Pissarra / Retoladors
  • Ordinador / Projector
  • Cartolines amb afirmacions (per dinàmiques 3 i 5)
Desenvolupament:

1- PRESENTACIÓ: QUÈ HI HA DARRERE DE L’ESTRÈS?

Començarem establint el dispositiu grupal per tal que aquesta sessió es pugui desenvolupar correctament i puguem propiciar un espai de confiança, cura i seguretat.

Començarem demanant a cadascú que pensi en una situació recent on hagi estat molt estressat o estressada. No cal que la comparteixin encara.

Després, repartirem etiquetes Post-it amb tres preguntes que hauran de respondre (pot ser de manera anònima o amb el seu nom si ho volen compartir):

  • Què et va generar estrès?
  • Què vas fer per sentir-te millor?
  • Et va ajudar realment o només et va distreure momentàniament?

A continuació ho posarem en comú (de forma voluntària) per reflexionar sobre com sovint actuem per evitar sentir-nos malament i com aquestes accions poden ser útils o perjudicials. Introduirem la idea que el joc i les apostes poden aparèixer com una d’aquestes respostes impulsives a l’estrès.

2- DINÀMICA: PER QUÈ JUGUEM?

Escrivim a la pissarra la paraula JOC i, després, APOSTES. L’alumnat diu paraules, sensacions o idees que els vinguin al cap.

Després, preguntem:

  • Què diferencia el joc lúdic del joc amb diners?
  • Què creieu que busca algú quan aposta?
  • Pot ser que algú ho faci fer per evadir-se de l’estrès o la pressió?

Tenir en compte que el joc podria convertir-se en una via d’escapament, especialment en moments de malestar emocional, estrès, ansietat o tensió.

3- DINÀMICA: EN POSICIONS

Marcarem a l’aula tres espais físics: , No i Depèn.

Llegirem una sèrie de frases i cada alumne haurà de posicionar-se segons la seva opinió i experiència:

  • Jugar per internet és només per passar l’estona.
  • Pots controlar quan parar de jugar.
  • Jo controlo, només es juguen diners. 
  • Si ets intel·ligent, sempre pots guanyar.
  • L’estrès fa que a vegades necessiti «desconnectar» com sigui.
  • Els anuncis de joc tenen influència sobre mi.

Aquest espai serveix per detectar idees preconcebudes i quina relació pot tenir el joc amb l’estrès. 

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix el trastorn per joc d’apostes i el trastorn per videojocs com a síndromes clínicament significatius que es desenvolupen com a resultat de comportaments repetitius en cerca de recompensa. L’ús excessiu d’internet i del telèfon mòbil no estan reconeguts com a trastorns de salut mental a causa de la manca d’evidència i consens per part de la comunitat científica.

La relació entre el joc i l’estrès és complexa i bidireccional. Per una banda, el joc pot servir com a vàlvula d’escapament davant d’una situació estressant que no es vol o no es pot afrontar i, fins i tot, alguns joves manifesten que jugar a videojocs els ajuda a desconnectar i relaxar-se. Per altra banda, pot ser una font d’estrès quan es tracta de jocs violents o molt competitius o si, per exemple, es perden diners en apostes i això dona lloc a conflictes familiars.

En tot cas, quan s’utilitzen de forma habitual mecanismes per fugir de les situacions estressants —com podria ser jugar o apostar—, es perd l’oportunitat d’aprendre a gestionar les emocions i les tensions de forma adaptativa.

4- DINÀMICA: ESTRÈS EXPRESS

Repartim papers i demanem que escriguin situacions que els generen estrès (anònimament).

Barregem els papers i, en petits grups, cada grup en tria un. A partir d’aquesta situació, han de preparar dues escenes curtes:

  1. Una reacció impulsiva (fugida, evasió, apostes, aïllament, irritabilitat…).
  2. Una resposta saludable (parlar-ho, fer esport, descansar, organitzar-se, demanar ajuda...).

Les representacions es posen en comú i es reflexiona sobre:

5- DINÀMICA: ESCENARIS DE DECISIÓ

Cada grup rep una targeta amb una situació vinculada a estrès i joc. Exemple:

  • «Tens un examen difícil i et sents molt angoixat. T’apareix una notificació d’una casa d’apostes on t’ofereixen una jugada gratuïta».
  • «Tens problemes a casa i un amic et diu que li va molt bé jugar online perquè el desconnecta i li dona emoció».
  • «Els amics han quedat i no t’han avisat. Et quedes tota la tarda jugant a un videojoc».
  • «Estàs jugant a un joc nou i perds perquè els contrincants tenen evolucions i millores. Decideixes agafar la targeta de crèdit del teu pare i comprar-ne».
  • «En saps molt de futbol i un amic et diu que podries guanyar molts diners fent apostes online endevinant els resultats dels partits. Decideixes provar amb 5 € i la primera vegada en guanyes 20».

Cada grup ha de decidir:

  • Què farien en aquesta situació?
  • Quines emocions hi detecten?
  • Quines alternatives hi podria haver per gestionar millor aquest moment?
  • Són solucions transitòries o definitives?

Finalitzem destacant la importància de prendre decisions des del benestar, no des de l’estrès.

6- TANCAMENT

Fem una rotllana i demanem:

  • Una idea o reflexió nova que s’emportin.
  • Una cosa que poden fer per gestionar millor l’estrès.
  • Alguna cosa que no sabien sobre el joc i les apostes.
Font: Equip «Sigues tu»