- Comprendre el concepte d'aporofòbia i identificar-ne les conductes.
- Entrenar l’habilitat d’advocació i compromís social a partir del concepte d’aporofòbia.
Aporofòbia
Objectius:
Material i recursos:
- Targetes d’emocions, actituds i comportaments (o similars).
- Pistes pel debat.
Desenvolupament:
1- PRESENTACIÓ
Començarem establint el dispositiu grupal per tal que aquesta sessió es desenvolupi correctament i propiciar un espai de confiança, cura i seguretat.
Els explicarem l’habilitat que treballarem: l’advocació i compromís social i anomenarem el tema: l’aporofòbia. Els preguntarem si saben què és. Si no ho saben, els direm que abans de fer-ne la descripció farem una dinàmica.
Repartirem pel terra totes les targetes d’emocions i demanarem a l’alumnat que s’aixequi i se situï damunt d’alguna d’elles, responent les següents qüestions: quines emocions, comportaments o actituds et genera:
- Un amic o amiga de classe no pot venir de colònies perquè a casa no ho poden pagar?
- Quan no et pots comprar unes bambes de marca?
- Quan veus una persona dormint al carrer?
- Quan saps que han desnonat una persona gran?
- Quan saps que han desnonat sis joves ocupes?
- Quan saps que han desnonat una família blanca catalana?
- Quan saps que han desnonat una família d’origen migrat?
- Quan saps que han desnonat un company(a) de classe?
Un cop estiguin ubicats en una targeta poden compartir l'emoció escollida, dient el seu nom per presentar-se.
A continuació els podem tornar a preguntar si saben a què ens referim quan parlem d’aporofòbia. Si les preguntes que els hem fet els han donat algunes pistes.
L’aporofòbia es refereix a la por, rebuig, fàstic o hostilitat que ens generen les persones pobres. Per què és important que això tingui un nom? Perquè si no se’ls posa nom, les violències s’invisibilitzen. Als anys 90 la filòsofa Adela Cortina va anomenar per primera vegada aquest terme i, fins 30 anys més tard, al 2021, no va aparèixer al Codi Penal com a agreujant d’un delicte.
Què vol dir un agreujant? Quan es comet un delicte, està contemplat com agreujant el fet que sigui motivat per l’odi o el rebuig vers un determinat col·lectiu social (com per exemple violències masclistes, racistes, trànsfobes, etc.). Arran de l’assassinat d’una dona que dormia en un caixer a Barcelona i fou cremada viva per tres nois joves, es va incloure l’agreujant de l’aporofòbia dins del codi penal, perquè a aquesta dona la van assassinar senzillament per ser pobre. Aquest és un fet extrem però, tanmateix, a la vida quotidiana hi ha moltes altres conductes que sostenen l’aporofòbia, com per exemple no mirar als ulls algú que demana diners al carrer o criticar les ajudes socials per a col·lectius desafavorits. Per acabar sentint tant rebuig cap a una persona fins al punt de cremar-la viva pel simple fet de ser pobre, han passat coses abans. Una persona no neix sentint rebuig o odi cap a les persones pobres, sinó que es va construint al llarg de la vida una manera de veure i entendre el món i el que considerem èxit o fracàs social.
2- DINÀMICA: ÈXIT - FRACÀS SOCIAL - SISTEMA
Començarem la dinàmica fent una pluja d’idees. Farem tres columnes a la pissarra. Començarem posant el primer títol: «persona d’èxit».
Demanarem a l’alumnat que digui el primer que se li passi pel cap i ho acompanyarem amb les següents preguntes:
- Com us l’imagineu?
- Quines coses li passen?
- Com va vestit/da?
- Què té?
- Com viu?
- Què l’envolta?
- Com és?
Continuarem amb la segona columna, on escriurem «persona fracassada» i procedirem a fer el mateix que amb les «persones d’èxit». Aquí els pot ajudar buscar els pols oposats.
De qui creieu que depèn ser una persona d’èxit o fracassada? (si la resposta va més en la línia de responsabilitzar la persona, escoltem i continuem; si la resposta va en la línia de culpar el sistema, anotem ja el títol de la tercera columna: «estructura» i comencem a escriure les respostes).
Un cop tinguem les dues columnes, si encara no han aparegut aportacions per a la tercera, els preguntarem:
- Què creieu que pot facilitar o dificultar que una persona pugui viure en una casa X, tenir una roba de marca X, etc.? (I aprofitarem algunes de les coses que ja hagin dit).
- Què i qui intervé en l’economia d’una llar?
Si encara no ha aparegut, posarem el títol de la tercera columna: «estructura».
Depèn de què surti ho completarem amb preguntes tipus:
Què creieu que pot influir perquè aquesta persona tingui èxit? Exemples: preu dels subministraments, dels aliments bàsics, la família d’on provens i el patrimoni familiar, educació, accés a l’habitatge (lloguer/propietat), xarxa de suport social, feina i sou...
3- DINÀMICA: ORDENANT
Per continuar demanarem a l’alumnat que formin grupets de 3 o 4 persones. Els demanarem que ordenin per prioritat els diferents ítems que han sortit a la tercera columna: del que creuen que afavoreix més tenir èxit social al que ens fa més vulnerables al fracàs social. Caldrà argumentar perquè ho han ordenat així.
Els diferents grups compartiran les dificultats amb què s’han trobat i els debats que han tingut amb el grup a l’hora d’ordenar-ho tot.
PER ESTIRAR EL FIL:
- Depèn únicament de nosaltres ser una persona d’èxit o fracassada?
- Creieu que és just responsabilitzar l’individu del seu èxit o fracàs socioeconòmic, tenint en compte tot el que hem dit?
- Creieu que beneficia el sistema el fet que posem el focus en la columna de la persona d’èxit o fracassada i no en l’estructura? Per què?
4- DINÀMICA: DEBAT
Dividirem l’alumnat en dos grups de manera aleatòria. Presentarem unes situacions plantejades des de la perspectiva que defensa la idea que l’èxit i el fracàs social depenen de cada individu. Els grups han de buscar arguments tenint en compte la influència del context social i, per tant, les solucions haurien de tenir una mirada col·lectiva i de justícia social (tercera columna).
Situacions:
- «Estem prenent un refresc en un bar i un home s’apropa a demanar-nos unes monedes. No li donem diners perquè pensem que s’ho gastarà tot en alcohol, o ves a saber què en farà dels diners, etc.». Com a grup, oferiu arguments en contra d’aquesta mirada des d’una perspectiva social i col·lectiva.
L’interessant d’aquest debat no és si es donen monedes o no, sinó els judicis aporofòbics que se’ns disparen amb el tema i que treuen la capacitat de decidir i el poder a la persona que té pocs recursos econòmics.
- «Hi ha unes persones sense llar que fa setmanes que dormen al barri, embruten fent les seves necessitats fisiològiques a l’aire lliure i fan servir la font per rentar-se. Els veïns demanen a l’Ajuntament que talli l’aigua per evitar aquesta situació». Com a grup, oferiu arguments en contra d’aquesta mirada des d’una perspectiva social i col·lectiva.
Arran d’una jurisprudència als Estats Units, on es va dictaminar que no es podia multar les persones en situació de sensellarisme per totes aquelles activitats derivades de la privació del dret a l’habitatge, a Catalunya s’ha inclòs a la proposta de llei de mesures urgents per fer front al sensellarisme la nul·litat de totes les sancions administratives derivades de la privació d’habitatge, com per exemple menjar i beure en l’espai públic, utilitzar les fonts públiques per a la higiene mentre no es garanteixi el servei de dutxa o la satisfacció de necessitats fisiològiques mentre no s’hagi fet efectiva la xarxa pública de serveis higiènics, perquè totes elles parteixen de la privació d’un dret a un habitatge digne.
Alguns conceptes inspiradors per construir aquest argumentari:
GARANTIA DE DRETS: Tenim una sèrie de drets com a éssers humans que estan recollits en tractats internacionals i nacionals. El dret a l’habitatge està recollit a l’article 47 de la Constitució Espanyola: Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat.
INTERSECCIONALITAT: La interseccionalitat (Kimberlé Crenshaw, 1989) explica com les diferents categories socials (el gènere, la classe social, l’ètnia, l’orientació sexual…) estan interrelacionades i poden donar lloc a una doble o triple discriminació. Aquesta teoria sosté que tots els prejudicis basats en la intolerància (sexisme, racisme, homofòbia…) no actuen de forma independent, sinó que donen lloc a un sistema global d’opressió. Així, per exemple, per entendre la salut de les dones, no n’hi ha prou amb analitzar-ho només amb una mirada de gènere, caldrà considerar també les altres categories socials com l’ètnia, la classe social o la diversitat funcional.
PREUS DEL LLOGUER: Són els diners que una persona ha de pagar cada mes per viure en un habitatge que no és seu. A Espanya, aquests preus han pujat molt més que els sous en els últims anys. Això fa que moltes famílies hagin de destinar gairebé la meitat del que guanyen al lloguer i els quedin pocs recursos per a altres despeses.
JUSTÍCIA SOCIAL: És el principi que defensa que totes les persones tinguin les mateixes oportunitats i drets i que es reparteixin de manera justa els recursos (com l’educació, la salut, l’habitatge...). Vol dir garantir una vida digna per a tothom, sobretot per a qui parteix d’una situació més difícil.
BÉ COMÚ: És tot allò que beneficia tothom i no només uns quants, com l’aire net, l’educació pública o l’aigua potable. Vol dir posar els interessos col·lectius per davant dels interessos individuals, per construir una societat més justa i solidària.
POLÍTIQUES PÚBLIQUES: Les polítiques públiques són normes i accions de les administracions (ajuntaments, Generalitat, etc.) per treballar per a l’acompliment dels drets humans fonamentals com l’habitatge, la salut o l’educació.
MERITOCRÀCIA: La meritocràcia és la idea que si t’esforces molt i tens talent aconseguiràs l’èxit. A la societat actual, molta gent creu que qui no triomfa és perquè no s’ho ha guanyat. Això fa que, sovint, es jutgi o es tracti pitjor les persones que no tenen èxit, sense tenir en compte si han tingut les mateixes oportunitats o si han viscut situacions difícils.
RESPONSABILITAT: La responsabilitat vol dir fer-se càrrec del que fem, la qual cosa pot entendre’s de dues maneres. D’una banda, hi ha qui creu que cadascú és responsable del que li passa i que, si no tens una vida digna, és perquè no t’has esforçat prou. Però també hi ha una altra manera d’entendre-ho: com a societat, totes i tots compartim la responsabilitat que tothom pugui viure amb dignitat i tingui accés als drets bàsics, com l’habitatge o l’educació.
RACISME IMMOBILIARI: És la discriminació que pateixen algunes persones a l’hora de buscar pis per raons com el seu origen o color de pell. Això passa quan, per exemple, es nega un lloguer a una persona amb capacitat econòmica per pagar-lo, només perquè és d’origen marroquí, africà o llatinoamericà. Aquest tipus de racisme no sempre és visible ni reconegut, però afecta molt la vida de les persones i els impedeix tenir accés a un habitatge digne. És una forma de violència estructural.
ÈTICA: L'ètica és l'estudi del que és correcte o incorrecte, bo o dolent, en les accions i decisions humanes, en base a valors com la justícia, la responsabilitat i el respecte. En el context del dret a un habitatge digne, l'ètica ens porta a reflexionar sobre per què totes les persones han de tenir accés a un lloc segur, adequat i assequible per viure.
La idea d’aquesta dinàmica és que puguin practicar l’habilitat d'advocació i compromís social, per tant serà important deixar-los temps per a preparar-s’ho i que es distribueixin bé els punts.
5- TANCAMENT
Per tancar els podem preguntar com s’han sentit al llarg de la sessió, si els ha sorprès o impactat alguna cosa, què els ha semblat el fet de conèixer aquest tema i parlar-ne.