- Parlar i reflexionar obertament sobre la mort.
- Recordar un moment especial viscut amb algú que ha mort.
- Agrair els bons moments viscuts.
La mort i altres pèrdues - Sessió 3: L'arbre de la gratitud
Objectius:
Material i recursos:
- Paper d’embalar o cartolina gran per fer l’arbre.
- Fulles de cartolina (retallades prèviament).
- Colors, retoladors, adhesius, tisores.
- Música per al tancament.
- Espai tranquil i sense interrupcions.
Desenvolupament:
1- INTRODUCCIÓ
Començarem establint el dispositiu grupal per tal que aquesta sessió es pugui desenvolupar correctament i puguem propiciar un espai de confiança, cura i seguretat. Iniciarem la sessió de manera tranquil·la, asseguts/des en cercle, i farem un petit recordatori de la sessió anterior. Repassarem què vam fer amb el «pot de les pèrdues» i com vam poder parlar de les emocions associades a les pèrdues. Preguntarem si algú vol compartir com es va sentir després d’aquella sessió o si li va venir al cap alguna altra pèrdua.
No cal que tothom parli: qui vulgui pot fer-ho; qui no, pot escoltar. Aprofitarem també per explicar què farem avui: parlarem una mica més de la mort, però no des d’un enfocament de tristesa, sinó des del record i des de l’agraïment. Perquè tot allò bonic que hem viscut amb algú o en algun moment especial… romandrà dins nostre per sempre.
2- VISUALITZACIÓ GUIADA
Convidarem l’alumnat a seure o estirar-se còmodament. Proposarem una estona de visualització guiada per ajudar-los a connectar amb algun record especial. Ho farem amb la veu suau i pausada, creant un ambient tranquil: «Imagina’t un lloc on et sentis bé, segur(a), a gust. Allà, de sobte, hi apareix una persona (o un animal, o una situació) que ara ja no hi és. Pot ser algú que ha mort, però també pot ser algú amb qui ja no tens contacte o alguna cosa que ha canviat. Què esteu fent plegats? Com et sents? Què t’agradava d’aquella persona o d’aquell moment? Els ajudarem a visualitzar els detalls: Quina olor feia? En sents la veu? Quina frase recordes?... Els convidarem a quedar-se amb la sensació agradable del record, abans d’anar tornant al present amb respiracions suaus. Si cal, deixarem un petit espai per compartir com ens hem sentit o per beure aigua abans de seguir.
3- L’ARBRE DE LA GRATITUD
Mostrarem un gran arbre de paper, l’arbre de la gratitud (que haurem preparat prèviament, dibuixant-lo sobre paper d’embalar). Explicarem que avui «vestirem» aquest arbre amb fulles plenes de records bonics i paraules dolces d’agraïment. Repartirem dos fulls de color verd per a cada infant (amb forma de fulla d’arbre, caldrà ajustar la mida de la fulla a la mida de l’arbre). En una de les cares hi podran dibuixar o escriure un record especial amb la persona, mascota o situació que ja no hi és. A l’altra cara, hi escriuran una paraula o frase d’agraïment («Gràcies», «No t’oblidaré», «Sempre amb mi», «T’estimo sempre», etc.). També oferirem retoladors, adhesius, colors... perquè puguin expressar-se com vulguin. Cada infant penjarà la seva fulla a l’arbre. Si algú vol, pot compartir-ho amb la resta del grup i llegir-ho en veu alta abans de penjar-la, però no és obligatori. Durant aquest procés posarem música suau de fons i estarem molt amatents a ser respectuoses amb el ritme de cadascú. Quan totes les fulles estiguin penjades, deixarem un minut per observar l’arbre en silenci. Així anirem veient com, entre totes i tots, hem creat un arbre ple de memòria, vida i agraïment.
4- CERCLE DE CONVERSA
Recuperarem el cercle i farem un espai de conversa compartida. Podem començar amb algunes preguntes senzilles per obrir la reflexió:
- Com us heu sentit fent l’activitat?
- Què ens queda de les persones o situacions que marxen?
- Per què creieu que hi ha persones que tenen por de la mort?
- Penseu que és bo poder parlar d’aquests temes?
Aquesta conversa no cal que sigui llarga ni forçada. Potser algú només vol escoltar, potser algú diu una sola frase. L’important és fer arribar al grup i als infants que aquest és un espai segur, on tot el que es diu es respecta i s’escolta.
5- TANCAMENT
Per acabar, escoltarem una cançó que parli de la vida, dels records o de l’agraïment (algunes propostes: «Gràcies» – Maria del Mar Bonet; «Les coses senzilles» – Txarango; «Avui vull agrair» – Dàmaris Gelabert; «Gracias a la vida» – Violeta Parra, «Eso que tu me das» – Jarabe de Palo). Podem ballar-la lliurement, deixar-nos portar, o bé escoltar-la en silenci, segons com estigui cadascú o el grup aquell dia. Si es dona el clima, es pot fer una abraçada col·lectiva o ballar en cercle. Abans de sortir, farem una última ronda de paraules on cadascú pot compartir una paraula que resumeixi com es troba després de la sessió o què se n’emporta. Donem les gràcies al grup i tanquem.