- Posar en pràctica l'habilitat d'advocació i compromís social.
- Treballar en xarxa per a trobar la millor solució comunicativa que permeti motivar i influir.
- Visualitzar els i les professionals que treballen en professions que s'allunyen dels estereotips de gènere.
Estereotips de gènere - Sessió 3: Una visita a l'aula
1- PRESENTACIÓ
Fem un recordatori de les sessions anteriors i dels vídeos. Podem començar fent una pregunta oberta a l'alumnat: Quina professió coneixeu o us agradaria tenir en el futur?
A continuació, expliquem a l’alumnat l’objectiu de la sessió. Us proposem dues opcions:
- Visualitzar les persones que fan professions que tradicionalment no estaven lligades al seu gènere i convèncer a una d'elles per tal que pugui visitar-los a l'aula i explicar com es van decidir per aquesta professió, si va ser difícil, què recomanarien a una persona que s'hi vol dedicar...
- Visualitzar les persones que fan professions lligades a les cures dins el centre educatiu i que sovint són feines que no estan valorades socialment i convèncer a una d’elles per tal que vingui a visitar-los a l’aula a explicar la seva experiència i que l’alumnat li pugui donar les gràcies.
2- BUSQUEM A LA PERSONA
A continuació consensuarem en grup a quina persona ens agradaria portar a l’aula, segons quina opció hàgim escollit podrem fer servir diferents estratègies. Pot ser una persona reconeguda públicament o bé una persona propera a algun dels alumnes. També podem demanar a l'alumnat que faci aquesta tasca abans de la sessió i arribi a l'aula ja amb alguna proposta, preguntant a la seva família i així promoure aquest diàleg en família.
Podem posar exemples per inspirar els infants. Podem fixar-nos en el o la conserge, les persones que netegen l’escola, el o la vetlladora, les persones que s’encarreguen del menjador... i mirar quin és el gènere de la majoria d’aquestes persones. En aquest mateix sentit, la pagesia, la pesca, la construcció o la informàtica solen ser professions on tradicionalment hi ha més homes i en el sector de la cura i la neteja domèstica, el treball social, o l'educació infantil la majoria són dones. Si escollim la primera opció, podem posar exemples concrets com la Maribel Cera que és pescadora o Pau Ribes que practica gimnàstica sincronitzada.
3- COM LA CONVENCEM?
Separem l'alumnat en 3 o 4 grups de treball i proposem a cada grup d’escriure entre tots una carta o un vídeo dirigit a la persona escollida per tal de convèncer-la per a que ens visiti. Abans de començar demaneu al grup que expressin alguna cosa positiva de l’aula i que practiquin com la comunicarien.
En finalitzar es poden fer exposicions grupals on cada grup explicarà els recursos utilitzats alhora d’aconseguir el seu objectiu. Per exemple s’avalua si es crea el clima emocional per a connectar amb l'altre persona, quins són els arguments utilitzats, el grau de credibilitat, confiabilitat, sinceritat i empatia de les diferents propostes.
Finalment arribeu a un consens respecte la versió definitiva de la carta o el vídeo. Busqueu l’adreça postal o electrònica on l'enviareu. En cas d'escollir una persona que té cura del centre, li podeu entregar directament la carta o ensenyar-li el vídeo. Ara ja només falta esperar la resposta amb la il·lusió de comprovar fins on ha arribat la capacitat de persuasió del grup.
4- TANCAMENT
Com a tancament podem demanar a l'alumnat que formuli alguna pregunta que li faria a la persona escollida i les anem recollint pel dia de la trobada. En cas d'haver escollit a una persona que té cura del centre podem visualitzar aquest vídeo de Canvia el conte que posa de manifest la invisibilitat de les cures.