Investiguem habilitats amb el Dr. Hopper: Presa de decisions i resolució de problemes

• Ajudar els infants a identificar i prendre consciència de les habilitats per a la vida i oferir espais i oportunitats per tal de practicar-les i a casa.
• Treballar l’habilitat de presa de decisions i resolució de problemes. 

Presa de decisions i resolució de problemes: És la capacitat de prendre decisions per manejar les dificultats i reptes diaris de la vida de forma creativa i constructiva. Requereix obtenir, analitzar críticament la informació relativa al tema, repte o situació a la qual es fa front i examinar creativament les diferents opcions, tant les conegudes com aquelles per imaginar. Requereix assumir les responsabilitats immediates i futures de les nostres accions sobre nosaltres mateixos i/o els altres; i implica prendre consciència de com les emocions, els valors i les actituds pròpies i alienes influeixen sobre les motivacions de les persones. 

Per simplificar la proposta, plantegem treballar una sola habilitat en aquest vídeo. Tot i així, és possible que hi trobeu diverses habilitats, ja que aquesta és la seva naturalesa i és difícil separar-ho. L’objectiu pedagògic és oferir diferents oportunitats d’aprenentatge per treballar les 10 habilitats per a la vida al llarg dels diferents vídeos de la sèrie Investiguem habilitats amb el detectiu Hopper.

1- VISIONAT DEL VÍDEO: Obrim per vacances

Visioneu el vídeo amb el vostre alumnat. Us recomanem fer-ho d’una tirada i posteriorment fer un segon visionat i anar aturant el vídeo per facilitar la interacció en diferents moments de la història. A partir de la frase final «Quina habilitat ha descobert en Hopper?» podem fer una pluja d’idees i anotar-les a la pissarra, o seure en cercle a terra i, senzillament, compartir. Demaneu-los que expressin: Quina habilitat penseu que ha descobert en Hopper? Per què? Quines altres habilitats hi podrien estar relacionades? Per què?

Cal tenir en compte que potser l’alumnat identifica una habilitat diferent a la proposada; en aquest cas serà interessant reconduir-ho cap a presa de decisions i resolució de problemes i recollir les diferents opinions per quan es treballin les altres habilitats més endavant.

Algunes possibles preguntes per generar diàleg són:

• Penseu que és important prendre decisions? Què sentiu quan heu de decidir? Us és fàcil o difícil?
• Hi ha algun tipus de decisions que us costen més que d’altres? Podeu posar un exemple?
• Decidiu ràpid o a poc a poc? Us ho penseu molt abans de decidir o bé us deixeu portar pel primer impuls?
• Sou més de decidir per vosaltres o de deixar-vos portar per les decisions d’altres persones?
• Hi ha decisions millors que d’altres?
• Teniu en compte les conseqüències de les vostres decisions (per a vosaltres i per a les altres persones)?
• Podeu posar algun exemple de coses que podeu decidir i d’altres que no (per exemple, la roba que portem, anar o no a l’escola…).
• Creieu que tothom té la mateixa capacitat per influir en les decisions importants (a l’escola, a la comunitat, a la família)?
• Com influencien les desigualtats de classe, gènere, o ètniques en la capacitat de prendre decisions per a algunes persones? Qui té més veu per influir en les decisions a l’escola o a la comunitat i per què?

2- REFLEXIÓ PERSONAL

Està demostrat que hi ha un fort component emocional en la presa de decisions, ja que és impossible pensar racionalment totes les possibilitats. Per reflexionar-hi, podríem demanar a l’alumnat que cadascú faci una llista de les decisions que ha pres al llarg del dia. Després, les han de classificar en funció de si han estat intuïtives o més complexes, i si han tingut un component emocional o racional. Quin dels dos ha tingut més pes?

També podeu proposar a l’alumnat que pensi en alguna situació on sovint li costi decidir (pot escollir un cas present o un que hagi viscut fa poc). Demaneu-los que pensin entre dues o tres opcions de decisions possibles, on es tinguin en compte a ells mateixos (i als altres, si s’escau). També els podeu suggerir que s’ajudin de la creativitat, potser se sorprendran. 

Finalment, els oferim la possibilitat de compartir alguna de les seves reflexions en grup. Si ho desitgen, també els podem convidar a explicar el perquè de la decisió.

3- DINÀMICA: El termòmetre

Els demanem que es posin un rere l’altre i formin una fila al mig de la classe. És important que els quedi espai per poder moure’s cap a la dreta o cap a l’esquerra, segons el que decideixin. La línia és el punt zero.

A cada afirmació que fem, hauran de decidir si hi estan d’acord o no; si hi estan d’acord aniran cap a l’esquerra, i si no hi estan d’acord aniran cap a la dreta. Un cop hagin decidit on es posicionen, podem crear una mica de debat i finalment comentar si algú, després de les reflexions i aportacions, canviaria de costat. Us proposem algunes idees d’afirmacions relacionades amb la presa de decisions i l’aula/escola:

• Algú em demana que l’ajudi a fer alguna cosa, i li dono un cop de mà.
• Si algú em diu o em fa alguna cosa que no m’agrada, m’hi torno amb un insult o alguna acció agressiva com una puntada de peu, un cop, etc.
• Hi ha persones que són més bones jugant a algun joc o esport que fem al pati, les que no en saben o no son tan bones no poden jugar.
• Algú s’ha deixat l’esmorzar, jo n’hi ofereixo una mica del meu.
• Si soc al pati i veig un paper a terra el recullo i el llenço a la paperera.
• Una amistat em demana que el deixi copiar en un examen i jo hi accedeixo, tot i que he estudiat molt i ho considero injust.
• Sé que si li demano a una amistat que em deixi copiar i ens enxampen, el suspendran. De totes maneres, necessito un cop de mà i decideixo demanar-li igualment.

Finalment, després de la dinàmica, els podem proposar que cadascú escrigui en un full dues o tres decisions que prenen sovint a l’aula/escola i que malmeten la convivència i dues o tres que creen una bona convivència a l’aula/escola.