Benestar a l'aula - Sessió 2: El mural de les violències

• Ajudar l'alumnat a aprofundir sobre els diferenst tipus de violències que es poden produir a l'aula.
• Promoure el benestar grupal.

• Materials: paper d'embalar, post-its o papers retallats.

1- EL MURAL DE LES VIOLÈNCIES

Començarem col·locant-nos en dispositiu grupal i establint acords com a grup perquè aquesta sessió es pugui desenvolupar correctament i puguem gaudir d’un espai de confiança, cura i seguretat.

La idea és fer un mural molt gran que sigui visible a l'aula on apareguin les violències que es poden produir a l'aula:

•  Violència social: és quan deixem de banda a un/a company/a, tot el que té a veure amb el racisme, és quan una persona entra per la porta i hi ha mirades, somriures, comentaris en veu baixa, també quan una persona està exposant davant del grup i hi ha riures, critiques o es fan comentaris sobre com va vestida una persona, etc.
• Violència física: és qualsevol cosa que tingui a veure amb contacte físic, per exemple: picar, posar el peu perquè la persona caigui, donar empentes, tirar coses al cap d’un/a company/a mentre s’està fent classe, etc.
• Violència verbal: insults, faltes de respecte, etc.
• Violència sexual: abaixar els pantalons a una persona, tocar el cul o parts íntimes d’un/a company/a, espiar als lavabos o als vestuaris, etc.
• Intimidació: tots aquells gestos que ens poden fer sentir amenaçades o amenaçats. Per exemple: quan al pati algú se’ns acosta i ens amenaça que ens picarà, quan una persona ens dirigeix una mirada molt incòmoda, etc.

Emocions o sentiments desagradables: demanarem a l’alumnat que, de manera individual, expressin tot allò que han viscut a l'aula, al pati o el menjador de l'escola i que ha estat desagradable (no m'han deixat jugar, m'han criticat, s'han burlat de mi...). La idea és que buidin al màxim possible tot el que encara els quedi a dins i que aconsegueixin posar nom, color... a tot allò que han sentit i viscut. 

Demanarem que escriguin en un paper a part cada cosa poc agradable que vulguin expressar, de manera que cada emoció i vivència estigui en un paper diferent. Cal que expliquin la situació i l'emoció que van sentir. Podem proposar que ho facin en forma d’escrit, de conte, de dibuix... El format pot variar segons el que es vulgui expressar, per exemple, puc fer un dibuix i després només escriure una paraula. Quan acabin, cadascú enganxarà els trossets de paper, post-its... al mural en l'espai de la violència que correspongui. 

2- DINÀMICA: QUÈ HAURIA NECESSITAT...

Ara us proposem que, per cada paper enganxat amb una situació poc agradable, en fem un altre amb allò que haurien necessitat en aquell moment (algú de l'aula que es posicionés a favor seu, una disculpa, algú per poder-li explicar, poder sortir de l'aula...)

L’alumnat pot posar-hi el que consideri necessari, sense entrar en judicis personals. Tot és important . 

Al final, cadascú ho enganxarà al mural que tenim les violències, de manera que es vegi la situació i la necessitat de la persona que ha patit la violència. 

3- TANCAMENT

Us proposem algunes preguntes per tancar aquesta sessió: 

• Us ha sigut més fàcil veure les coses desagradables? Per què? 
• Us seria més fàcil trobar a l'aula coses agradables o desagradables?
• Podeu posar exemples de coses agradables que passen a l'aula?
• Us ha estat fàcil pensar en el que necessiteu davant una situació desagradable? 
• Heu vist coses dels companys i companyes que també us passen a vosaltres?

Dividim l’aula en dos espais, l’esquerra és allò desagradable, el que no ens agrada, i la dreta allò agradable, on ens sentim a gust, contents/es… Primer tothom se situa a l’esquerra i tanca els ulls: 

• Com us sentiu? 
• Quins pensaments teniu? 

Obrim els ulls i ens mirem les cares.  Ara tothom es posa a la dreta. Tornem a tancar els ulls i repetim les mateixes preguntes.  

Tanquem la sessió dient alguna cosa que us agradi de la classe amb una sola paraula. I fem un fort aplaudiment. 

Cal tenir en compte que aquest treball pot ser estàtic o en moviment constant, de manera que si durant els dies següents l’alumnat comparteix més vivències, agradables o desagradables, les podem afegir (fins i tot un aspecte positiu pot ser: he aconseguit expressar els meus sentiments).