Cohesió de grup - Sessió 3: Jo em comprometo...

• Promoure una bona convivència a l'aula.
• Establir compromisos per fomentar el benestar del grup.

• Material: paper d'embalar

1- L'ALEGRIA A L'AULA

Començarem establint el dispositiu grupal per tal que aquesta sessió es pugui desenvolupar correctament i puguem propiciar un espai de confiança, cura i seguretat. Preguntarem als infants com se senten en aquest moment.

A continuació ens posarem per parelles, l’un/a al davant de l’altre/a, i donarem un número a cada membre de la parella, l’u i el dos. Els números u hauran de fer ganyotes als números dos fins a fer-los riure, però sense tocar-se. Al cap d’un minut, ho farem al revés. 

Us proposem una sèrie de preguntes per crear conversa, després de la dinàmica: 

• Com us heu sentit quan el/la company/a us ha intentat fer riure? 
• Us agrada l’ambient que s’ha creat a l’aula? Què ens fa riure a la nostra aula?
• Com us sentiu ara? 

2- ELS COMPROMISOS PER A LA CONVIVÈNCIA

Aquesta dinàmica té l'objectiu que l’alumnat arribi a un acord per assolir una bona convivència a l’aula com a grup. 

Us proposem fer un vídeo de tancament, amb la idea que els infants responguin: Què puc fer jo per millorar la convivència a l’aula? I, per tant, assoleixin l’objectiu comú. 

Proposem que cada infant intervingui dient una frase o mostrant un escrit, com per exemple: no picar, no barallar-me per les joguines, buscar ajuda, rebre una persona que ve nova… 

També podem treballar per grups: farem 2 o 3 grups, i cadascun d’ells fa una proposta de compromís, que ha d’anar relacionada amb la convivència a l’aula: mantenir l’ordre de la classe, solidaritat entre l’alumnat, solucionar conflictes, rebre una persona nova... Per tal de mantenir l’alegria i el bon ambient que s’ha expressat en la primera activitat. 

Deixem que els infants aportin les idees per aconseguir que les sentin seves. Quan acabem, ho posem en comú amb tots els grups i, conjuntament, escollim la que ens agrada més. Aquesta serà el compromís que agafarem com a grup classe. 

El compromís final que hem consensuat el podem redactar en gran per penjar-lo a l’aula i tenir-lo present. 

3- TANCAMENT

Us recomanem compartir amb el grup que cal fer revisions periòdiques dels acords, que ens serviran per veure l’evolució de l’objectiu i les accions. Cal decidir cada quant es revisarà, per exemple: un cop al mes, tornarem a mirar el vídeo. Podem destinar l’hora de tutoria per valorar si estem més a prop o més lluny del compromís pactat i si aquest ens ajuda a millorar la convivència.

EXEMPLES DE PROPOSTES:

QUÈ FAIG JO PER MANTENIR LA CONVIVÈNCIA...
Si plantegem als alumnes que poden fer, com a persones individualment i com a membres del grup, per millorar la convivència podrem aconseguir que diguin coses concretes/accions (somriure, donar les gràcies, recollir, mirar als ulls, escoltar als altres...) que poden ser dutes a terme per tots/es i que faran que ens sentim millor dins del grup.

La idea es penjar la llista a l’aula i que es vagi revisant (es pot anar ampliant, es pot fer servir com una autoavaluació pròpia (ho faig?) i comentant perquè no quedi en l’oblit. Són petites accions que faran estar alerta als infants sobre quin ambient es respira a l’aula, per fer-nos sentir bé.

LA CADIRA D'ESCOLTAR

Situem a l’aula un espai on hi hagi una cadira amb unes orelles. Al seu davant col·loquem una cadira amb una boca. Al seu costat hi haurà les normes d’aquest espai, que s’hauran pactat prèviament amb els/les alumnes. Alguns exemples són normes podrien ser:

• No és pot insultar ni colpejar ni cridar.
• Sempre diràs el que necessites i com et sents tu, mai acusar a l’altre.
• Si ets a la cadira d’escoltar, només pots escoltar.
• Si ets a la cadira de parlar, només parles.
• Si no s’arriba a una solució entre les persones implicades, s’anirà a buscar el/la tutor/a.

L’objectiu d’aquest espai és que l'alumnat pugui accedir-hi quan tenen un conflicte i buscar una solució a través del diàleg. El fet d’estar a la cadira d’escoltar i no poder parlar, fa que la impulsivitat del moment es vagi regulant.

EL BANC D'AJUDA

S’estableix que un dels bancs del pati serà el banc d'ajuda. Es pot pintar diferent o bé s’hi pot posar un cartell que digui: necessito ajuda. Quan algú en necessita, s'asseu allà. Quan algú altre veu una persona asseguda allà, s’hi dirigeix amb l’objectiu d’ajudar-la: Què et passa? Què necessites? 

És important marcar una normativa de l’espai, ja que la idea és que esdevingui un banc per millorar la convivència, no un espai per fer safareig. Per això, és important marcar que el que passa allà, es queda allà i que només hi podrà anar una sola persona cada vegada. Si aquesta persona no ho pot resoldre, es pot anar a buscar ajuda i establir quin és el mecanisme per solucionar-ho.

BENVINGUDA AL CENTRE

Com es rep a una persona que arriba nova al centre és molt important. Una possible actrivitat consisteix en idear, de manera conjunta, què podem fer perquè se senti acollida. Partint de preguntes d'aquest estil: com se sent una persona que arriba nova? Què penseu que necessita? Entre tots i totes podem fer la llista. 

Ens podem repartir les tasques que hagin sortit:

• Una persona serà l'encarregada d'ensenyar-li l'escola.
• Una altra de fer un racó amb tota la història de la classe (amb fotografies de les colònies, una copa si han guanyat un esport, o allò que els identifiqui com a grup).
• Alguna altra li pot fer companyia els primers dies a l'hora del pati...

LA BÚSTIA

Col·loquem una bústia al centre que pugui ser accessible a tot l'alumnat, amb l’objectiu que puguin denunciar si han estat assetjat o bé si han estat testimonis d’alguna agressió. 

Sovint a l'alumnat que ha estat assetjat els costa molt demanar ajuda, senten vergonya, por, poden rebre amenaces... Poder escriure a la bústia des de l’anonimat, pot incentivar la demanda d'ajuda necessària per abordar aquests casos. 

El recull dels missatges pot ser diari o setmanal. Ens donarà una idea de l’ambient que es respirà als passadissos, als patis o en moments en els que l'alumnat es queda sol a l’aula o entre desplaçaments. Ens podem fer preguntes del tipus:

• Quants testimonis hi ha?
• Sempre és el mateix agressor/a?
• Sempre són les mateixes persones assetjades?