Cohesió de grup - Sessió 2: Jo també tinc...

• Promoure la cohesió a l'aula.
• Treballar la gestió de la por i descobrir l'emoció de la gelosia. 

• Materials: Mocador vermell.
• Recursos: Vídeo de la Bleda Una carta per a tu, Música Alegria Cirque du Soleil.

1- UNA CARTA PER A TU: LA BLEDA

Comencem la sessió recordant el que vam fer durant la primera sessió i practicant les salutacions que els infants van proposar. 

A continuació visualitzem el vídeo de la Bleda Una carta per a tu que tracta sobre l'emoció de la gelosia. La Bleda escriu una carta a la seva amiga Clara d’Ou i li diu que la troba molt a faltar. Passats uns dies, rep una resposta que no li agrada gens: la Clara d’Ou té una nova amiga i s’ho passa molt bé. Finalment, descobreix que, de vegades, les coses no són tan negatives com semblen en un primer moment.

Per treballar l'emoció de la gelosia amb els infants, podem fer preguntes com: 

• Què creieu que li passa a la Bleda? Com se sent?
• Alguna vegada us heu sentit així? 
• Per a què penseu que serveix aquesta emoció? A què ens empeny? 
• Amb quina altra emoció podria estar relacionada? Potser amb la por de perdre a algú? O que em deixin de costat
• Què ajuda a la Bleda a transitar l’emoció de la gelosia?
• En la sessió 1, potser algú va dir que el que menys li agradava de no anar a l’escola era no veure les seves amistats. Us podeu identificar amb la Bleda? Algunes persones poden sentir por de tornar a l’escola i ja no tenir tanta amistat com abans?
• Què faríeu vosaltres si fóssiu la Bleda i rebéssiu la primera carta de la Clara d’Ou? Com us sentiríeu? 
• Què faríeu vosaltres si fóssiu la Clara d’Ou? També hauríeu convidat a la Bleda?
• Teniu alguna vivència o anècdota relacionada amb aquesta emoció?

La gelosia és una resposta emocional que sorgeix quan veiem perillar la nostra relació amb una persona que considerem de la nostra propietat, quan no volem compartir-la per por de perdre-la. Habitualment passa quan apareix una tercera persona (germà o germana, noves amistats...). La gelosia va de bracet de la frustració, l'enuig i la por, i a vegades també de la tristesa. La gelosia ens pot ajudar a madurar i a tenir més autonomia emocional. Tot i estar molt relacionada amb l’enveja, aquesta última apareix quan nosaltres desitgem molt una cosa que posseeix una altra persona. Altres emocions relacionades:inseguretat, frustració, enveja, admiració...

Cal tenir en compte que és important ajudar els infants amb exemples si veiem que tenen problemes per trobar situacions concretes. Per gestionar la gelosia, ens pot ajudar treballar l’autoestima per així valorar les nostres habilitats i a entendre que som persones úniques i incomparables.

2- LA HISTÒRIA D'EN SWIMMY

Com hem vist amb la proposta de la Bleda, la gelosia és una emoció que genera pensaments negatius i sentiments d'inseguretat, por o angoixa davant l'anticipació d'una pèrdua de gran valor personal, especialment una relació humana. A partir de les aventures d'en Swimmy, treballarem la cooperació i el treball en equip com a recurs per poder gestionar les nostres pors. Concretament, les pors relacionades amb què ens puguin deixar de costat o a no trobar el nostre lloc en un grup nou. 

El pretext dramàtic o procés dramàtic (Allan Owens) utilitza una història teatralitzada per estimular la participació dels infants, fent-los viure situacions conflictives de personatges ficticis, que podran associar a les seves pròpies. 

El/la docent farà de guia, narrant la història, que ens servirà de fil conductor, i fent propostes de diferents activitats. Per facilitar la connexió amb la història, cada cop que representi en Swimmy, es pot posar un mocador vermell al coll.

En un fantàstic oceà australià hi havia una petita escola de peixos, que nedaven feliços per tot arreu. Tots els peixos eren negres menys un, que era de color vermell. El seu nom era Swimmy! 

El Swimmy era molt feliç, i nedava amb els altres peixos. (La música comença, una música alegre i divertida. El/la guia fa de Swimmy i els infants són la resta de peixos. Ballem junts/es, movent-nos per tota la sala, i el Swimmy neda alegre i content) 

Un dia, va venir una tonyina gegant! (El/la guia fa de tonyina, gran i ferotge) 

La Tonyina va dispersar tothom menys el Swimmy, que es va amagar. (El/la guia s’amaga com si fos el Swimmy, molt espantat, amb por i tremolant) 

El Swimmy va estar allà moltes hores i després, finalment, va pensar que podia sortir. No hi quedava ningú. Ningú. Es va sentir molt sol. Lentament, va nedar cap a l’oceà i es va trobar amb un cranc aranya gegant. 

Fem quatre grups i deixem 5-10 minuts perquè cada grup pugui crear els animals que s'anirà trobant en Swimmy:

• Cranc aranya gegant
• Cavallet de mar 
• Medusa peluda 
• Gran banc de peixos que murmuren.

Cada grup interactua amb el Swimmy quan ell neda per la sala i se’ls acosta

El Swimmy va veure un cranc aranya gegant i s’hi va acostar encuriosit: - Hola, has vist algun peix com jo? 

El cranc li va contestar: - No, però pots quedar-te amb mi, si vols. 

El Swimmy va anar al costat del cranc aranya gegant i va provar d’estar-se quiet i tranquil al seu costat..., però no era el mateix que estar a l’escola de peixos. Era molt bonic tornar a tenir un amic, però no era el mateix. 

El Swimmy es va acomiadar i va continuar navegant per l’oceà. Va nedar cap al cavallet de mar groc i li va preguntar: - Has vist algun peix com jo? 

I el cavallet va contestar: - No, però pots quedar-te amb mi, si vols. 

El Swimmy va anar al costat del cavallet i va provar d’estar-se quiet i tranquil al seu costat..., però no era el mateix que estar a l’escola de peixos. Era molt bonic tornar a tenir un amic, però no era el mateix. Per tant, el Swimmy es va tornar a acomiadar i va continuar navegant per l’oceà. Va nedar cap a la medusa peluda i li va preguntar: - Has vist algun peix com jo? 

I la medusa va contestar: - No, però pots quedar-te amb mi, si vols. 

El Swimmy va anar al costat de la medusa i va provar d’estar-se quiet i tranquil al seu costat..., però no era el mateix que estar a l’escola de peixos. Era molt bonic tornar a tenir una amiga, però no era el mateix. 

De nou, el Swimmy es va acomiadar i va decidir nedar lluny, cap a un lloc tan llunyà que ell mai no hi havia anat. I es va topar amb un banc de peixos que murmuraven. Mai no havia nedat amb un banc de peixos. Li van fer pessigolles i el van fer riure. Però no era el mateix que anar a l’escola de peixos. 

Dissolem els grups i els demanem que s’asseguin

Finalment, va anar a un lloc ple de roques i amb una petita cova. Va pensar que hi veia alguna cosa que es movia a dins. S’hi va apropar i... UAU! Peixos! No del mateix tipus, però peixos! Però estaven tots molt silenciosos. Ell va començar a fer coses divertides i ningú no es movia. Ningú no reia. Ningú no sortia de la cova. El Swimmy va entrar i un peix li va dir que a fora hi havia una gran tonyina i per això estaven tots allà. 

El Swimmy els va dir que la tonyina ja havia marxat. Que havia nedat lluny i no havia aparegut! Ara ja era segur sortir de la cova. Un dels peixos negres (igual que els altres de la cova) va dir que no deixarien la cova, que hi estaven resguardats. 

Proposem que, per parelles, una persona faci de peix negre i l’altra del Swimmy, el peix vermell. Després es canvien els rols. Es tracta d’intentar convèncer el peix negre que surti de la cova. Donem uns minuts per fer la dinàmica i, en acabat, compartim amb el grup com ha anat.

Algunes preguntes que ens poden ajudar a generar conversa o a respondre amb moviment són:

• Ens han pogut convèncer? Ha estat fàcil convèncer l’altre?
• Què li feia por al peix negre? Què li he dit al peix negre perquè sortís de la cova? 

Finalment, en Swimmy va dir al peix negre que tenia una idea. Ells/es podrien ser forts/es i feliços de nou! Per això havien de col·laborar i fer alguna cosa junts/es, haurien de nedar tots/es en la mateixa direcció. Així que el Swimmy va dir a tots els peixos que havien de moure’s fent la forma d’un gran peix, un seria l’ull... i així la tonyina pensaria que ells eren un gegant i perillós peix. 

Proposem al grup crear aquest gran peix, entre tots/es, i que nedi per la classe. Podem proposar algunes preguntes per promoure la reflexió i el diàleg:

• Com us sentíeu quan representàveu el gran peix tots/es junts/es?
• Us donava força?
• Creieu que la cohesió de grup (estar units/des) ens pot ajudar a gestionar la gelosia?
• I quines accions podem fer per fer pinya els primers dies d’escola per què tots/es ens sentin vistos/es i  acollits/des? I durant el curs? 

3- TANCAMENT

Per tal de fer la valoració i el tancament de la sessió amb els infants, proposem fer la dinàmica Les quatre cantonades. Dividim l’espai de l’aula en quatre, i a cada part hi anirà una de les següents emocions: 

• Qui hagi sentit molta por avui?
• Qui s’hagi sentit alegre?
• Qui s’hagi sentit trist/a?
• Qui s’hagi enfadat?
• Qui ha tingut vergonya?

Els infants n’han d’escollir una i moure’s cap a la cantonada que representa l’emoció que senten en acabar la sessió. 

Cal tenir en compte que la idea és anar treballant les pors a poc a poc. És important recalcar que a vegades hi ha pors que no marxen, però que podem conviure amb elles. És important deixar clar que la por és una emoció que tothom sent i que té la seva funció: ens ajuda a ser prudents i ens protegeix.