Paraules amables - Sessió 2 : Opció A

• Millorar la convivència a l’aula.
• Prendre consciència de l’efecte que poden tenir les paraules quan les rebem i quan les diem.
• Aprendre a intervenir davant de situacions d’exclusió per tal de millorar el benestar individual i col·lectiu.

• Materials: Papers i bolígrafs 
• Recursos: Vídeo Mr Indifferent

1- PRESENTACIÓ DE LA SESSIÓ

Començarem establint el dispositiu grupal per tal que aquesta sessió es pugui desenvolupar correctament i puguem propiciar un espai de confiança, cura i seguretat.

Proposem als infants que ens diguin el seu nom i quina emoció senten quan alguna persona els diu una paraula amable. Les anem anotant a la pissarra. Fem un recordatori d’allò que vam fer la sessió passada. Parlem de com ha 
anat durant aquesta setmana el racó de les paraules amables:

• L’hem cuidat?
• Hem passat a escriure noves paraules amables? I alguna de no tan amable?
• Com ens sentim quan les rebem?
• Què passa quan no ho són d’amables?

Deixem un espai per compartir. També podem promoure el diàleg a l'aula de forma dinàmica:

• S’aixequen de la cadira les persones que en general els agrada rebre paraules amables.
• S’aixequen de la cadira les persones que a vegades senten vergonya quan reben una paraula amable.
• Imagineu que ara us demano que cadascú escrigui una paraula amable. S’aixequen les persones que ja en tenen una de pensada.

Respecte a les paraules que no són amables:

• Què sento quan rebo una paraula no amable? Fem pluja d’idees i les anotem a la pissarra.
• Si ara us demano que escriviu una paraula no amable... s’aixequen les persones que ja en tenen una de pensada.
• S’aixequen les persones que els és més fàcil trobar una paraula no amable que una amable.
• S’aixequen les persones que quan reben una paraula poc amable senten revenja o ganes de tornar-s'hi.

2- DINÀMICA: SEMÀFOR

Per estirar aquest diàleg us proposem una dinàmica que consisteix a situar en cada paret de l'aula un paper amb els colors del semàfor: verd, groc i vermell. Llavors demanem a l'alumnat que se situïn en un color o l'altre en funció de les seves ganes de tornar-se quan reben una paraula poc amable. (verd seria poques ganes i vermell moltes, el groc quedaria enmig). 

En aquesta dinàmica de vegades l'alumnat ens diu: "tinc moltes ganes, però no ho faig". Ens volem centrar en el que sentim: si ho sents, ves al color vermell, independentment de si després no ho faries. 

Un cop s'han situat en el color escollit, qui vol, comparteix perquè ha anat cap aquest color. Si hi ha diversitat en on s’ha col·locat l’alumnat, podem parlar de les diferències en els temps i ritmes que necessiten les persones per passar d'un color a l'altre. També que és molt difícil poder resoldre un conflicte o un desacord quan una persona està en el vermell, el semàfor ens indica que no ens hi podem acostar i encara podria escalar més. 

3- COM EM SENTO QUAN M'EXCLOUEN?

Per aquesta activitat es plantegen dues opcions diferents, segons l’estat i necessitats del grup.

OPCIÓ REFLEXIVA:

Mostrem aquesta imatge o alguna similar a l'alumnat i els demanem que ens diguin que observen. 

Preguntes per promoure el diàleg:

• Què penseu que passa en aquesta situació?
• Quines emocions penseu que sent la noia de la camisa blava? Per què? 
• I les altres quatre noies? Què penseu que fan? 
• Com et sents quan un amic o amiga et deixa de costat?
• Us ha passat alguna vegada alguna cosa similar? Què vau sentir?

OPCIÓ DE MOVIMENT: Teatre imatge: Què està passant al pati?

Expliquem aquesta situació a l’alumnat o alguna similar: “És l’hora del pati, avui com cada dimecres poden fer servir la pista i jugar a futbol. En Pol i la Hannah estan fent els equips, com sempre s’estan barallant per què cap dels dos vol a la Salma. L’Iu i en Moha ja els han escollit, estan mirant i esperant que s’acabi la discussió”. 

A continuació, demanem a l'alumnat que passegin per l’aula, quan piquem de mans o aturem la música hauran de fer una estàtua del personatge que indiquem. Podem dir algun animal, al principi, per trencar el gel, per després ja centrar-nos amb els personatges de la història. L’explicació que fem ha de ser el màxim objectiva possible. 

Un cop representats demanem que des de la cadira tornin a fer:  

• L'estàtua d’en Pol i la Hannah.  Verbalitzem la postura i expressió facial que observem que representa l’alumnat. “Cos en tensió sobretot espatlles i coll, mans que assenyalen, punys tancats, mirada desafiant i penetrant i celles arrufades”. Demanem al grup quina emoció estan representant. 
• L'estàtua de la Salma. Verbalitzem la postura i expressió facial que observem que representa l’alumnat. “Espatlles caigudes, postura corporal tancada, cap avall,  braços creuats, mirada perduda i comissura dels llavis cap en vall“.  Demanem al grup quina emoció estan representant. 

Deixem un espai per compartir i generem diàleg:

• L’Iu i en Moha què creieu que senten? Què pensen?  
• Per què penseu que no fan res? 
• Com es diu la capacitat de connectar i d’entendre què pensen senten o fan altres persones? 
• Què creieu que pensa la Salma de l’Iu i en Moha, quan veu que només miren i esperen? 
• Què podríem fer per canviar la situació? 
• Es donen situacions semblants a la vostra aula? 
• Heu deixat de costat algú? Heu observat que deixaven de costat i no heu fet res?  
• Com ens sentim quan un amic o amiga ens deixa de costat? 
• Us ha passat alguna vegada alguna cosa similar? Què vau sentir? 

4- DINÀMICA: OBEIR ORDRES

Demanem al grup que es posin per parelles. Repartim un post-it a tots els participants. Cada membre de la parella tindrà un color diferent. La meitat del grup surt de l’aula. Expliquem als que són fora i als que són dins, que han d’escriure una ordre, una acció que la seva parella ha d’obeir i fer davant del grup classe. Una vegada tothom tingui l’ordre escrita, fem entrar les persones que han sortit de l’aula i demanem que cadascú digui a la seva parella l’ordre ha d’obeir.

Un cop acabades les lectures, abans de la posada en pràctica d’aquesta preguntem al grup:

• Quina emoció has sentit quan estaves escrivint l’ordre?
• Quina emoció has sentit just abans que et llegissin l’ordre
• Qui confiava en la seva parella?
• Qui no hi confiava?
• Qui ha canviat l’ordre per què ha pensat amb el seu company/a? (empatia ) 
• Qui no vol fer-ho davant de tothom?

Iniciem la posada en pràctica de les ordres tot comunicant que hi ha un petit canvi: “Obeiran l’ordre que han escrit”
«No facis als altres el que no t’agradaria que et fessin a tu.»

Una de les emocions que poden tenir quan escriuen l’ordre, és la diversió i uns dels pensaments que hi ha darrere d’aquesta emoció és la vergonya de l’altre. A vegades, ens divertim a partir de la vergonya de l’altre. Una de les emocions que podem tenir just abans que ens llegeixin l’ordre és la por i el pensament que hi ha darrere és por de passar vergonya.

Per finalitzar la dinàmica es pot fer una posada en comú amb preguntes com:

• Què ens ha anat bé per baixar la vergonya? A tothom li va bé el mateix?
• Ens podem divertir sense fer passar vergonya a les altres persones? 
• Com t’has sentit quan hi ha hagut el canvi d’instruccions?
• T’ha molestat alguna cosa?
• Hauries escrit una cosa diferent si haguessis sabut que ho havies de fer tu?

És possible que algú reaccioni malament. No cal obligar a obeir l’ordre a ningú. L'objectiu d'aquesta dinàmica és provocar un canvi de pensament i qüestionar com actuem amb les altres persones.

5 - REFLEXIÓ FINAL I TANCAMENT

Visualitzant el vídeo “Mr. Indifferent”, reflexionem sobre l’empatia i el tractament als altres. Com ens agrada que ens tractin? Com ens fa sentir ser amables amb les altres persones? I amb nosaltres? A l'enllaç on hi ha el vídeo trobareu més preguntes per promoure el diàleg després del visionat.