Proposta pedagògica teatre «L'equilibri és cosa de dos»

• Aprofundir en les temàtiques que es tracten durant l’actuació: els estereotips hegemònics i binaris del gènere, els mites i estereotips sobre les relacions de parella.
• Promoure una reflexió grupal i individual sobre com tots aquests mites i estereotips ens poden influenciar a l’hora de relacionar-nos.
• Permetre al professorat de tractar els aspectes de la construcció de gènere que considera més importants pel seu grup classe i que han emergit durant l’actuació.

1- PRESENTACIÓ 

Començarem col·locant-nos en dispositiu grupal i establint acords com a grup perquè aquesta sessió es pugui desenvolupar correctament i puguem gaudir d’un espai de confiança, cura i seguretat. Per tal d’introduir la temàtica, de forma opcional podeu començar la sessió amb el visionat del vídeo Mitocagada, que tracta en clau d’humor el mite de l’amor romàntic.

2- ACTIVITAT "Investigació, fem de detectius!"

Es dividirà el grup classe en grups de 5-6 persones. Cada grup haurà d’analitzar una escena de la història d'en Marc i la Raquel que no vam veure durant el taller: en aquest moment de la relació, després d’un any junts, tot sembla anar bé, però comencen a aparèixer indicis que alguna cosa no acaba de funcionar del tot. En Marc demana consell a un amic i la Raquel a una amiga.

El grup farà una primera llegida de l’escena escollida i detectarà en quin moment apareixen comentaris que representen els estereotips de gènere o bé alguna creença o mite sobre les relacions de parella.

Si l'alumnat no entén què volem dir amb estereotips de gènere i mites podem aclarir que són les normes no escrites: allò que fem per respondre al que creiem que s'espera de nosaltres o el que hem après pel fet de ser noies o nois.

 Un cop els hagin detectat es posaran en comú. Cada grup podrà explicar per què ha assenyalat aquella frase i quin estereotip de gènere o mite hi ha al darrere.

Idees que poden aparèixer:

ESCENA 4 (Marc i amic)

• Pels nois hi ha una exaltació positiva de les conductes de risc, esbojarrades i en general en contra de les normes (per ser un noi que mola has de ser “Trapella” i “liar-la”).
• No està ben vist que els nois expressin o parlin d’emocions. Sobretot les emocions de la por i la tristesa estan molt censurades. Les úniques emocions que s’admeten són la ràbia i l’alegria.
• “No t’enamoris massa”: idea que els nois han de mantenir certa distància emocional, com a mínim aparent, en les relacions. D’alguna manera han de mantenir el control/poder en la relació. Encara existeix aquesta idea que si ens entreguem en la relació “el noi farà el que vol amb tu” entenent la relació de parella com un joc on, o sotmetem o som sotmesos. Si un noi demostra “massa” estar enamorat pot ser ridiculitzat.
• Pensar que la Raquel no és especial sinó que com ella n’hi ha moltes. Pot amagar la idea de no agafar un compromís real amb la relació, considerar l’altre com un objecte i no un subjecte.
• El més important per mantenir la parella és el físic: estar guapo. En el cas dels nois això vols dir tenir una musculatura voluminosa “anar al gym”.
• Fer regals o demostracions d’afecte per no discutir. En realitat no estic atenent la demanda real de l’altra persona, sinó que l’estic tapant i desviant amb regals. És una forma de manipulació.
• La idea que "un noi ha de donar seguretat a una noia", reprodueix un esquema on posem a la dona en posició d’inferioritat.

ESCENA 5 (Raquel i amiga)

• Els nois només volen rotllos i les noies volen relacions estables.
• Una parella sempre han d’estar enamorats i mantenir la passió. Així la relació durarà per sempre: que una parella sana estigui sempre com al principi, és una idea falsa, un mite de l’amor romàntic. Tothom que hagi tingut relacions sap perfectament que les relacions canvien i evolucionen amb el temps. Realment pensem que la cosa més important és la passió?
• Donar molta importància al fet que algú vulgui ser la teva parella. Sentir-se digna d’amor, sentir-se més important o realitzada si estic en parella. Podem relacionar en aquest concepte idees com la de la "mitja taronja" i que necessitem algú perquè ens complementi.
• La Raquel és responsable de les emocions d'en Marc, si ell li aixeca la veu és perquè ella no li ha preguntat bé les coses: aquest pensament és molt perillós, tant si ens creiem que la seva felicitat com que el seu mal humor és responsabilitat nostra. Cadascú és responsable de la seva gestió emocional. Pensar que la felicitat de l’altre depèn de nosaltres al principi pot ser fins i tot una idea alabadora, però fàcilment es converteix en un pes i una responsabilitat que no ens toca a nosaltres. No és equilibrat que un sol membre de la parella sigui responsable del bon funcionament de la parella, la relació és cosa de dos. Aquest pensament pot provocar que la persona que es sent responsable de la felicitat de l’altre comenci a modificar constantment la seva conducta per fer-lo feliç. Un acte que pot revelar submissió.
•  A vegades toca callar pel bé de la parella: Normalitzar que la Raquel no expressi les seves necessitats per no fer enfadar a Marc. Es relaciona amb la responsabilitat sobre les emocions de l’altre. 
• Justificar comportaments agressius de Marc per altres circumstàncies: evidentment a la vida tenim dies o èpoques millor o pitjors, però això no treu que hi ha comportaments que no s’han de tolerar.
• Fer coses que li agradin amb ell perquè t’estimi (anar a veure futbol tot i que no t’interessi): aquest comportament segueix a la línia de la submissió posar l’altre i les seves necessitats al centre en compte de posar les dels dos. Evidentment, hi ha moments en els quals podem fer alguna cosa, tot i que no ens agradi del tot, per estar amb la parella, però s’ha de vigilar que aquest cedir sigui equilibrat i que puguem posar un límit quan alguna cosa realment no ens ve de gust.
• Mantenir-te guapa, perquè ell no es fixi en una altra persona: centrem la relació en l’atractiu físic en una relació d'objecte-objecte i no de subjecte-subjecte. Potser perdem de vista altres aspectes més rellevants per una bona relació.
• Li has de posar difícil les coses perquè s’enamori de tu: no deixa de ser una forma de manipulació de l’altra persona. No faig el que sento sinó que calculo una estratègia perquè l’altre estigui pendent de mi.
• Estar fets l’un per l’altre: reforça el mite de la "mitja taronja" del qual deriven moltes idees sobre l’amor. Per començar, l’amor romàntic considera que només hi ha un gran amor a la nostra vida, només som compatible amb una persona, només un és l’amor de veritat i està per sobre de tots els altres afectes. Això és un mite, existeixen milers de persones amb les quals som compatibles i amb les quals podem tenir una relació amorosa sana. Aquesta idea ens pot portar a no deixar la parella tot i que ja no estiguem a gust per la idea que mai més trobarem a una persona que ens “complementi” tant com aquesta.

3- ACTIVITAT "Reescrivint les relacions"

Un cop detectats i analitzats els punts claus de les escenes, cada grup haurà de reescriure l’escena proporcionant al Marc i a la Raquel els consells que els ajudin a construir una relació més sana. Un cop escrites els grups podran:

• Opció 1: Llegir en veu alta a la resta de grups l’escena.
• Opció 2: Fer una lectura dramatitzada de l’escena.
• Opció 3: Actuar i posar en escena la situació plantejada de forma més elaborada amb vestuari i attrezzo.

Un cop el públic hagi vist o escoltat la nova escena tindrà l’oportunitat d'incidir-hi. Si durant la lectura algú sent alguna frase que reforça els estereotips de gènere o els mites sobre l’amor i les parelles, se la podrà anotar, i un cop finalitzi l’escena la podrà compartir amb tot el grup per tal de buscar una alternativa a través del diàleg i el consens del grup.  

3- ACTIVITAT Opcional

Si l’alumnat i el professorat estan animats i satisfets amb el resultat de les noves escenes es pot plantejar que siguin gravades. Per un costat les escenes amb estereotips i falsos mites i per l’altra les escenes que promouen les relacions més sanes. Els vídeos es poden fer servir com a material per fer arribar aquests missatges a l'alumnat d’altres classes així com a les famílies, per promoure una reflexió conjunta sobre aquestes temàtiques.

4- TANCAMENT 

Per tancar l’activitat convidem l’alumnat a compartir com ha sigut poder parlar d’aquestes temàtiques, com s’han sentit. Podem fer una roda on cadascú comparteix la cosa que més li ha tocat, sorprès o impactat del treball. 

Aquesta proposta d’activitat és molt adaptable al nivell del grup i a la dedicació que el professorat i l’alumnat hi vulguin destinar. Pot ocupar des d’una hora, fins a diverses sessions si es decideix gravar els vídeos. Pot ser molt simple i implicar només el llenguatge verbal o explorar el llenguatge escènic i audiovisual si la persona docent se sent còmode.