Antiracisme

• Promoure una mirada antiracista a través de l'entrenament de l'habilitat de l'empatia.
• Analitzar críticament els prejudicis i estereotips que existeixen en relació a algunes persones, per motiu del seu origen o procedència, color de pell, religió...
• Promoure l'autoqüestionament i la responsabilització.

• Papers / Bolígrafs
• Pissarra / Retoladors
• Ordinador / Projector

Si es disposa de temps, és recomanable dividir la sessió en dos dies per tal d'aprofundir millor en cada part i afavorir una experiència més reflexiva i pausada.

1- PRESENTACIÓ 

Començarem col·locant-nos en dispositiu grupal i establint acords com a grup perquè aquesta sessió es pugui desenvolupar correctament i puguem gaudir d’un espai de confiança, cura i seguretat. 

Explicarem l’habilitat a treballar, l’empatia, i per tal d’introduir el tema demanarem: 

• Que s’aixequi de la cadira qui alguna vegada ha patit racisme. 
• Que s’aixequi de la cadira qui parli de racisme a casa. 
• Que s’aixequi de la cadira qui parli de racisme amb les seves amistats.  

Els mites estan construïts sobre la mirada que tenim vers els altres, fruit de la construcció social que ens n’hem fet. En el cas de les persones que reben violències racistes, solem associar-li els següents conceptes: pobre, sense educació reglada, violenta, estranya, provinent del sud global (Àfrica, Amèrica Llatina, Àsia), etc.

2- DINÀMICA: QUÈ ÉS EL RACISME?

Farem una ronda en què demanarem que diguin el seu nom i què pensen quan anomenem la paraula racisme (pot ser una paraula, situació o imatge). 

Un cop acabada aquesta ronda, farem una reflexió a través d’aquestes preguntes: 

• Les paraules que han sortit són positives o negatives?
• Qui és susceptible de patir violència racista? Com són aquests col·lectius??(Identificació de col·lectius).
• Què pensem d’aquestes persones? Quines característiques tenen? (Identificació d’estereotips).   
• Què fa que aquestes persones rebin aquestes violències? (Relació entre estereotip, prejudici i discriminació). 
• Quines idees creieu que existeixen a la societat sobre el racisme, els prejudicis, estereotips, idees racistes...? 
• Quina relació creieu que hi ha entre el racisme i l’empatia? 

Racisme: Discriminació per motius de raça, color, llinatge o origen nacional o ètnic. Són les actituds, paraules o accions que tracten de manera diferent o injusta una persona per la seva raça, origen, cultura, religió o color de pell. 

Estereotips: Són les creences que tenim sobre quines són les característiques d’un determinat grup social. Es tracta d’imatges simplificades sobre com són i què fan els membres d’aquell grup. Els estereotips anul·len les diferències entre els individus d’un grup. 

Prejudicis: Actituds o sentiments, positius o negatius, que es dirigeixen cap a un grup social determinat. A diferència dels estereotips, que són creences generalitzades, els prejudicis impliquen una valoració emocional que pot condicionar el comportament i les relacions interpersonals.

Discriminació: Tracte desigual, infravaloració o exclusió que una persona o un grup rep per motius de sexe, raça, origen, condició social, discapacitat, opinió, orientació sexual o altres característiques personals o socials.

Violència estructural: Forma de violència invisible que es manifesta a través de les normes, les lleis o el funcionament de les institucions i de la societat. Aquesta violència limita les oportunitats i els drets d’algunes persones per raó del seu origen, color de pell, cultura o altres característiques socials, generant desigualtats que no sempre són evidents, però que tenen un impacte real en la vida quotidiana. Alguns exemples: – Quan dues persones amb el mateix currículum opten a una feina i només es contacta la que té un nom percebut com a “autòcton” – Quan les escoles situades en barris amb major presència de població immigrant reben menys recursos – Quan la policia identifica o controla més sovint persones pel seu color de pell –Quan els mitjans de comunicació mostren majoritàriament persones blanques i representen altres grups ètnics amb estereotips. 

3- DINÀMICA: SITUACIONS 

Demanen que escriguin, de forma individual i anònima, una situació que hagin vist, viscut o percebut de racisme a l’aula o a l’institut, entre iguals o amb docents. Un cop recollides totes les situacions, es repartiran de forma aleatòria entre grups petits de 4 o 5 persones. 

Treballarem l’empatia amb l’objectiu d’identificar les emocions i sentiments davant de situacions racistes. Si costa trobar-ne, podem utilitzar les situacions següents:

• Una dona d’origen equatorià entra en una botiga i espera correctament el seu torn. El venedor li demana que ensenyi la seva bossa de mà, mentre que al client anterior, de pell blanca, no li ha fet cap requeriment similar. Les persones presents no intervenen.
• Un nen d’ètnia gitana s’incorpora a un nou centre educatiu. A classe, cap company/a vol seure al seu costat perquè pensen que pot ser violent o que els robarà.
• Una persona de la classe fa comentaris constants a cinc o sis companys/es d’origen marroquí dient-los que fan pudor i que s’haurien de dutxar. Cada vegada que ho diu, altres alumnes riuen.
• Durant l’hora del pati, un grup d’alumnes molesta una noia musulmana i un d’ells li treu el hijab davant la mirada d’altres companys/es. 
• Algú fa una broma sobre l’accent d’un company nouvingut, ridiculitzant la seva manera de parlar.
• Es fa servir la paraula “moro” per parlar d’algú.
• Una professora demana “d’on ets?” a una alumna negra, tot i que ha nascut i viscut sempre aquí.
• Un grup decideix no convidar un company a una activitat perquè consideren que “és diferent”.

Preguntes a treballar en cada situació:

• Qui és l’agressor/a, la víctima i el testimoni en aquesta situació?
• Per un moment posa’t a la pell de la víctima.?Quines emocions o sentiments creus que podria haver sentit?
• Com creus que el/la va afectar? (A nivell emocional, mental, físic, social, espiritual... Pot haver generat rebuig cap al propi cos, origen o cultura? Aïllament? Tristesa? Creença en l’estereotip?)
• Què pot haver impulsat l’agressor/a a actuar així? 
• Quin estereotip hi ha al darrere de la situació?
• Heu presenciat mai alguna situació similar a aquestes? Si la recordes ara, què penses?
• Si et trobessis en una situació semblant avui, què faries?

Alternativa: A partir d’una de les situacions anteriors, proposem representar-la com a mínim 3 vegades: 

• La primera vegada es representa la situació tal com s’ha descrit. Cada participant interpreta un personatge i es posa en la seva pell. Un cop acabada l’escena, es fan les preguntes de debat.
• La segona vegada, es torna a representar l’escena, però aquesta vegada el públic pot aturar-la en qualsevol moment si detecta alguna acció o comentari que considera injust, ofensiu o problemàtic. Es debat com es podria actuar de manera diferent. 
• A partir d’aquí, es recrea novament l’escena incorporant les propostes del grup per trobar un desenllaç més just, respectuós i positiu per a totes les persones implicades.

4- DINÀMICA: AGAFANT RESPONSABILITATS

Moltes persones som més racistes del que ens pensem, per això és important anar agafant consciència d’allò que fem i assumir responsabilitats per poder canviar alguna cosa.

Responsabilitat: Assumir la responsabilitat vol dir reconèixer que allò que fas, dius o penses té conseqüències, i que tu n’ets el protagonista. És com dir: «Això ho he fet jo, i accepto el que comporta.» No vol dir culpar els altres ni fer veure que no ha passat res. Exemples: – Si trenques una cadira perquè estàs enfadat/da, assumir la responsabilitat és reconèixer-ho, demanar disculpes i ajudar a arreglar-ho. No és culpar algú altre ni amagar el que ha passat. – Si tens prejudicis sobre algú perquè és diferent, ser responsable vol dir adonar-te’n, reflexionar i intentar canviar-ho. Els pensaments no fan mal directament, però poden portar-te a actuar de manera injusta.

Us proposem aquest exercici de reflexió personal. Es pot fer individualment i després compartir amb una parella, o bé fer-lo directament en parelles. L’objectiu és identificar alguna situació en què hàgim actuat de manera racista. 

1. Recorda una situació en què vas fer mal a algú, fos de manera voluntària o involuntària.
2. Què et va impulsar a actuar així?
3. Posa’t a la pell de l’altra persona. Pots imaginar com es va sentir? Quines emocions creus que va experimentar? Com creus que la situació la va afectar? 
4. Quan recordes aquella situació ara, què penses?
5. Com et sents? Què notes al teu cos quan hi penses?
6. Se t’acut alguna acció que puguis fer ara per assumir responsabilitat?
7. En quin sentit t’ajuda fer aquest exercici? I en quin sentit podria ajudar l’altra persona?

Un cop compartit en parelles, es pot oferir l’opció de compartir alguna reflexió significativa amb el grup gran.

5- DINÀMICA: LÍNIA DE FOC

Us proposem fer una línia de foc per reflexionar sobre afirmacions relacionades amb la migració i el racisme.

Un costat de l’aula representarà el “Sí, hi estic totalment d’acord”, i l’altre costat el “No, no hi estic gens d’acord”. L’espai entremig funcionarà com una escala de matisos: pots posicionar-te a prop del sí o del no, o al centre si tens dubtes o no ho tens clar.

Després de cada afirmació, es convida l’alumnat a explicar per què s’ha posicionat on s’ha posicionat, i es comparteixen dades i reflexions per contrastar opinions amb informació real.

• Totes les persones immigrades arriben en pastera.

És un 6% aproximadament segons dades del 2022. Aquest any, van arribar 28.930 persones per via marítima. Població migrada segons INE 2022: 478.990. Per què creieu que el 6% arriba amb pastera? Colonialisme, esclavitud, desigualtats a l’escenari internacional, pobresa, dificultat burocràtica... Així doncs, per què venen? Per gust, voluntat o obligació?

• Les persones immigrades reben més ajudes econòmiques de la seguretat social.

Les ajudes públiques i les prestacions socials no es donen en funció de si una persona és immigrant o no, sinó pels ingressos que té qui ho demana o la seva família. S’estableix com a criteri el llindar de risc de pobresa. Les ajudes econòmiques es concedeixen principalment a persones nacionals i regularitzades. Les persones amb irregularitat administrativa no hi tenen accés de manera efectiva, malgrat tenir reconegut el dret a accedir als serveis socials bàsics.

• Les persones migrades tenen un índex més elevat de robatoris.

A una pregunta al Congrés dels Diputats respecte a aquest tema, la resposta va ser que no existeix correlació entre immigració i delinqüència. l'Àgència Stop Rumores també demostra que no hi ha causalitat entre immigració i delinqüència. Ben al contrari: tot i que el nombre de persones d’origen estranger ha augmentat, la taxa de criminalitat ha anat baixant durant el mateix període de temps. De fet, Espanya és un dels països més segurs del món.

6- TANCAMENT

Com a tancament de les activitats, proposem una reflexió col·lectiva: Què pots aportar tu, com a persona, per construir un món sense racisme? I a nivell més ampli, què es pot fer des de les estructures socials (institucions, lleis, educació, mitjans de comunicació...)

A continuació, es reparteix a cada alumne/a un paper petit amb la frase: “Jo em comprometo a...”

Cada persona escriu una acció concreta que pot fer per evitar actituds racistes o per contribuir a frenar-les a l’aula o a l’institut. Exemples: No riure una broma racista, defensar algú si és discriminat, revisar els meus propis prejudicis, escoltar i aprendre de persones amb experiències diferents...

Els compromisos es poden penjar en un mural a l’aula per fer-ne seguiment i recordar que el canvi comença amb accions petites però significatives.

1. Guia de feminisme interseccional i antiracisme per a la comunitat educativa
2. Guia per a la transformació antiracista des de l'àmbit educatiu