Relacions tòxiques

• Reflexionar amb l'alumnat sobre les relaciones tòxiques a través de l'habilitat de negociació i rebuig.  

• Papers i bolígrafs

1- PRESENTACIÓ 

Començarem establint el dispositiu grupal per tal que aquesta sessió es pugui desenvolupar correctament i puguem propiciar un espai de confiança, cura i seguretat. 

Demanarem a l’alumnat de fer una roda de presentació on indiquin el seu nom més una situació on s’hagin sentit respectats/estimades.

Introduïm el tema i l’habilitat de negociació i rebuig. En aquesta sessió treballarem preguntant-nos sobre les relacions tòxiques en parella, entre amants, aventures... Per poder treballar sobre el que considerem que és tòxic, seria convenient preguntar-nos què és per nosaltres una relació sana. Per tant, en la ronda de presentació cadascú compartirà el seu nom i una situació en què s’hagi sentit estimat/respectada. Què fa la gent perquè jo em senti així o què estava passant en la relació perquè jo m’hagi sentit així?

2- DINÀMICA: QUÈ ÉS PER NOSALTRES LA TOXICITAT EN UNA RELACIÓ?

Farem petits grups de 4 persones en els quals romandran 5 minuts compartint el que cadascú entén per toxicitat en una relació, si tenen imatges concretes en ment, exemples... Els demanarem que escriguin aquests exemples en una llista.

Un cop hagin acabat, cada grup compartirà amb la resta de la classe el que consideren que és toxicitat en una relació i els diferents exemples que els han sortit. La persona facilitadora anotarà a la pissarra aquests exemples.

3- DINÀMICA: CLASSIFIQUEM PER IDENTIFICAR

Un cop bolcats tots els exemples a la pissarra, en els mateixos grups d’abans hauran de fer una proposta de classificació de les situacions tòxiques. Podríem agrupar-les d’alguna manera? Tenen alguna cosa en comú?

Passats 5 o 10 minuts, cada grup compartirà el que hagin trobat.

4- BREU EXPLICACIÓ TEÒRICA

Fet això, introduirem la relació entre toxicitat i violències.

Sovint, quan parlem de relacions tòxiques, estem parlant de relacions en què es donen situacions de violència. «Violència» ens sembla una paraula molt greu perquè la relacionem amb la que més identifiquem, que és la que inclou violència física. Perquè arribem a la violència física, abans s’han d’haver normalitzat moltes violències (veure iceberg de les violències). Si fem servir la paraula violència no és per culpar-nos, sinó per poder identificar-la i fer-nos-en càrrec. Les violències les aprenem, les patim i les exercim totes les persones.

Els farem aquestes dues preguntes per tal de compartir-los la manera de classificar que atén als poders estructurals i a la invisibilització de les violències.

• A on impacta més directament cadascuna d’aquestes situacions? A quina dimensió de la salut humana? (Psicologia, físic, idees/coneixements, creences, etc.). Podem dibuixar l’iceberg a la pissarra i col·locar-les més a la punta o més a la base en funció de fins a quin punt creiem que les identifiquem (p. ex: l’assassinat el col·locaríem a la punta, les idees/pensaments racistes, sexistes, capacitistes... els col·locaríem a la base).
• Amb quin tipus de poder té a veure? (Edat, gènere, raça, discapacitat, rang o context).

5- DINÀMICA: APRENEM A ANOMENAR LES VIOLÈNCIES 

Repartirem, en els mateixos grups amb els que hem estat treballant fins ara, les diferents situacions descrites a continuació. L’alumnat haurà de decidir si són o no situacions de toxicitat o violència i de quin tipus (segons el tipus de poder i segons en quina esfera de la salut impacta més directament).

• Aprofitar que algú està begut per lligar amb ell/ella (violència)
• Beure alcohol per tenir menys vergonya per lligar (tòxic)
• Negar-se a mantenir relacions sexuals amb la parella (no violència ni toxicitat)
• Negar-se a dir les contrasenyes pròpies a la parella (no violència ni toxicitat)
• Opinar sobre el cos de la parella/amant (si és donant per vàlids uns ideals de bellesa inexistents, és violència)
• Mirar el mòbil de la parella sense el seu permís (violència)
• Compartir-li a la teva parella fotos íntimes teves (no és violència, sempre que sigui per un desig mutu)
• Controlar la forma de vestir i l’aspecte de la teva parella (violència)
• Fer per la teva parella el que no sap fer (si no és de manera explícita i consensuada, és violència — paternalisme)
• Burlar-se o ridiculitzar la teva parella/amant si expressa tristesa o inseguretat (violència)
• Negar-se a utilitzar el preservatiu (violència)
• Tocar-li el cul a la teva parella en públic (si no és consensuat, és violència)

Entre totes aquestes situacions, n’hi ha que no són violències però sí situacions tòxiques que les afavoreixen, n’hi ha que són clarament violències i n’hi ha que, depenent del context, poden ser tòxiques i/o violentes o no ser-ho. L’objectiu en aquesta activitat és, sobretot, que parlin entre si escoltant-se amb atenció i enriquint-se mútuament sense voler tenir la raó; per tant, convé disposar de temps. És preferible treballar menys situacions i poder permetre el diàleg amb tot el grup que no pas voler abordar-les totes.

6- TANCAMENT

Per tancar la sessió, convidarem l’alumnat a compartir com se senten després de la sessió. Parlar de violències és incòmode però alhora molt necessari. Podem obrir l’espai perquè comparteixin el que necessitin del que els hagi passat en la sessió i recordar-los que, si hi ha quelcom que volen comentar però davant del grup no se senten còmodes, poden buscar-vos a vosaltres o a una altra persona adulta de confiança.

1. Maleta pedagògica de sexualitat - Sidastudi