Gènere, masclisme i més

• Anomenar les diferents violències de gènere, mirar de definir-les i descriure’n algunes dinàmiques de funcionament, tenint en compte les altres violències estructurals que les interseccionen (racisme, discapacitisme, edatisme...).
• Practicar el fer-se preguntes al voltant de la construcció social del gènere i com aquest afecta les nostres vides.
• Practicar l'habilitat d'advocació i compromís social. 

• Papers / Bolígrafs
• Pissarra / Retoladors 
• Ordinador / Projector

1- PRESENTACIÓ

Començarem col·locant-nos en dispositiu grupal i establint acords com a grup perquè aquesta sessió es pugui desenvolupar correctament i puguem gaudir d’un espai de confiança, cura i seguretat.

Explicarem l'habilitat que treballarem al llarg de la sessió: l'advocació i el compromís social. 

Farem una ronda de presentació en què cadascú diu el seu nom i senyala una acció o un gest concret que per ells seria tot el contrari de la violència. 

• Què seria tot el contrari de les violències? (Possibles respostes: amor, tendresa, respecte, empatia...).

2- DINÀMICA: TIPUS DE VIOLÈNCIES 

Demanarem a l’alumnat que es posin en grups de 3 o 4 persones per parlar del que per ells és la violència i que escriguin en un full diferents tipus de violències. 

Ho posarem en comú i escriurem a la pissarra, en columnes, els diferents tipus de violència que anomenin (masclisme, racisme, violències sexuals, v. psicològica, v. física, v. verbal...).

Un cop fet això, dibuixarem un iceberg a la pissarra explicant que un fenomen molt habitual en les violències és la dificultat a l’hora d’identificar-les, veure-les i anomenar-les. Podem començar preguntant si és fàcil anomenar una violència quan la veiem, la patim o l’exercim. Què ens passa? La culpa, la vergonya, la por al «gaslighting» o llum de gas, la por a que no ens escoltin, etc. 

Seguidament, amb l’ajuda de l’alumnat anirem col·locant en l’iceberg les diferents violències, explicant la diferència entre les violències estructurals (masclisme, racisme, capacitisme, classisme, edatisme...) i el lloc on impacten (v. psicològica, física, verbal, sexual...). Cada violència estructural podria ser un iceberg per si sol (podríem fer un iceberg per al masclisme, un per al racisme...). Serà l’alumnat qui ens dirà on col·locar-les en funció de com les identifiquem.

Aquestes violències estructurals són la base de tots els icebergs. Són les ideologies que justifiquen qualsevol acte violent (p. ex: les noies musulmanes estan molt sotmeses a les violències masclistes perquè els musulmans ho son més i per això els hem de prohibir que duguin el Hijab). 

Per tancar aquest apartat, ens preguntarem què fa que identifiquem algunes expressions de les violències i altres no. 

Escalada de les violències: amb el costum anem naturalitzant les situacions d’incomoditat i de dolor, de manera que cada vegada van a més. Perquè s’hagi arribat a la violència física, abans hi ha hagut tot un seguit d’expressions de la violència que hem integrat com a normals.

3- DINÀMICA: GÈNERE

Demanarem a l’alumnat que digui la primera paraula que li vingui al cap relacionada amb el gènere. La facilitadora va apuntant les paraules en una columna a la pissarra.

Demanarem a l’alumnat que es posin per parelles o per grups de 3 persones i que s’inventin una pregunta combinant una paraula de la primera columna amb una de la segona. No cal que siguin exactament les paraules que hi ha escrites a la pissarra, sinó paraules del mateix camp semàntic. Les preguntes obren més possibilitats si no són de resposta «sí o no». Podem suggerir que facin preguntes començant per: 

• Com seria si / què passaria si...?
• Com...?

Quan tinguin la pregunta feta els demanem que elaborin tres possibles respostes diferents. No valen respostes de «sí o no», han de ser elaborades: sí o no i per què. No busquem que diguin la veritat del que pensen sobre el tema, només fer possibles respostes encara que no les considerin vertaderes.

Un cop tinguin les preguntes amb les tres respostes escrites, cada grup les va llegint en veu alta. Obrim el debat a la resta del grup, oferint la possibilitat que afegeixin preguntes i respostes que no han sortit i que se’ls acudeixin relacionades amb el tema. 

És important insistir que les aportacions que facin al debat han de ser preguntes, en la mesura del possible. 

Sovint quan pensem en argumentar estem pensant més en tenir la raó que no pas en aprendre. En aquesta sessió buscarem aprendre a fer-nos preguntes. 

4- TANCAMENT

Per tancar el taller podem preguntar a l’alumnat com estan, si alguna persona té ganes de compartir quelcom que li hagi passat durant la sessió i com creuen que ha de ser una pregunta per tal que sigui interessant i fomenti l’intercanvi d’opinions.

1. Maleta pedagògica de sexualitat - Sidastudi