Diversitat sexual

• Reflexionar amb l'alumnat sobre la diversitat sexual i de gènere en relació a l'habilitat de cooperació i treball en equip.
• Practicar la identificació de les dinàmiques de funcionament de les violències socials i l'exercici col·lectiu en la transformació de les mateixes. 

• Papers / Bolígrafs
• Pissarra / Retoladors
• Ordinador / Projector
• Paper d’embalar

1- PRESENTACIÓ

Començarem establint el dispositiu grupal per tal que aquesta sessió es pugui desenvolupar correctament i puguem propiciar un espai de confiança, cura i seguretat. 

Presentarem l’habilitat de cooperació i treball en equip fent una pluja d’idees.  

Els expliquem que en la sessió veurem els tipus de diversitats sexuals i de gènere existents i la seva classificació en l'àmbit social. A més a més, ens qüestionarem si expressem el que realment som.

Farem una ronda de noms en la qual cadascú dirà el seu nom i quelcom que faci o senti que cregui que és «normal».

2- DINÀMICA: SI ELS ALTRES SON ESTRANYS, LLAVORS JO SOC... 

Començarem amb el visionat del vídeo «The Light. Aquest curtmetratge ens presenta un nen que fa coses que no s’ajusten a les normes de gènere tradicionals (com portar vestits o jugar amb ponis) i mostra les diferents reaccions que això genera en les persones del seu entorn.

A partir del vídeo, proposem una reflexió en grup sobre les normes de gènere, aquelles regles socials que indiquen com "haurien de ser" les persones segons si són considerades homes o dones. Aquestes normes poden limitar molt les formes diverses d’expressar-se, de sentir, de vestir o de relacionar-se. Quan s’imposen aquestes normes, sovint es redueixen les possibilitats que cada persona pugui ser com realment és.

En el vídeo no sentim les paraules que diuen els personatges, però les podem imaginar. La comunicació no verbal és molt clara i compartim un imaginari col·lectiu sobre el gènere i les violències que ens permet saber què està passant en cada moment. Presenta molts detalls que poden facilitar-nos l'anàlisi de les violències socials. Podem preguntar a l’alumnat:

• Què ha passat en el vídeo?
• Quins personatges hi apareixen?
• Què és el que més els ha cridat l’atenció? 

És especialment important en el moment d’analitzar el vídeo, ser conscients de quan estem fent una interpretació i quan estem fent una anàlisi a partir de l'exposició dels fets. Per exemple, no podem dir que el protagonista és una nena trans (estaríem interpretant), de moment el que sabem és que la gent del seu voltant espera que sigui un nen, que gaudeix de jugar amb ponis i li agrada dur vestit.  

Un aspecte clau del vídeo és la figura del pare, està bé remarcat que ell es permet canviar al llarg del vídeo i el seu canvi d’actitud no significa que hagi canviat la seva identitat sexual i de gènere però sí la seva relació amb les violències.  

Algunes preguntes per a afavorir la reflexió:

• Què li passa al pare? Potser tenia unes expectatives: pretenia jugar a bàsquet i videojocs amb el seu fill. Potser sent por i patir pel que li pot passar al seu fill.  
• Què li passa al pare en l’escena en què agafa al fill amb força del braç al sortir de l’escola? Pot sentir vergonya: si el meu fill és així, què pensaran de mi? Què vol transmetre a la resta de persones fent aquest gest? 
• Què creieu que fa que el pare canviï d’actitud? 
• Per què es posa un vestit? És perquè ara de cop i volta li agrada anar amb vestit? 
• Quina diferència hi ha entre acceptar que el fill porti vestits i posar-se ell un vestit? Ell també es posa en el focus de les violències, assumeix el risc de ser assenyalat. 

Quan tractem malament a algú amb un pretext LGTBI-fòbic (per exemple: quan insultem algú dient-li gai), la nostra intenció no és informar aquesta persona de la seva dissidència, tampoc arruïnar-li la vida. El que estem fent és dir als demés i a nosaltres mateixos/es que nosaltres som normals. Aquesta actitud perpetua les violències i exclou la diversitat.

Per acabar, podem fer una activitat de reflexió personal:

• Quin personatge del vídeo escolliries ser?
• I en el teu dia a dia, quin personatge creus que ets? (Aquesta reflexió pot ser privada, no cal compartir-la.)

Quan parlem de violències, sovint volem identificar-nos com “les bones persones” de la història. Ens costa reconèixer-nos com algú que exerceix violència, i tampoc volem veure’ns com qui la pateix de forma més evident. Però la realitat és que totes les persones, en algun moment, podem exercir violència i també patir-la. Això no ens fa persones dolentes. El que ens fa responsables i compromeses és la capacitat de reaccionar quan ens trobem en una situació de violència, ja sigui com a protagonistes, com a víctimes o com a observadores. Reconèixer aquesta complexitat ens ajuda a: - Desmuntar la idea de “bons” i “dolents”, que sovint bloqueja el diàleg i la responsabilitat. - Obrir espais de consciència i aprenentatge, on podem revisar les nostres actituds i comportaments. - Fomentar la responsabilitat compartida, per construir relacions més respectuoses i entorns més segurs.

3- DINÀMICA: QUÈ ÉS NORMAL?

Aquesta activitat té com a propòsit adquirir un llenguatge més precís i descriptiu per parlar de conceptes que, habitualment, associem amb la “normalitat” o amb connotacions negatives. Per exemple, sovint s'utilitza la paraula “gai” com a insult, però no la paraula “heterosexual” per descriure una situació que considerem “normal”. En canvi, dir que dues persones de gènere diferent s’agraden és descriure una relació heterosexual, i això ens ajuda a visibilitzar que totes les orientacions tenen nom, no només les que es consideren “diferents”.

Escriurem a la pissarra aquest llistat de diversitats sexuals i de gènere per a fer l’activitat:

Gènere fluid Transsexual Agènere Pansexual Dona Intersexual Bigènere Femení Homosexual Home Demisexual Bisexual Mascle Asexual Masculí Demigènere Tercer sexe Transgènere Androgin Femella Heterosexual Cisgènere Alosexual

Pengem paper d’embalar o dibuixem a la pissarra una taula amb els següents conceptes:

Sexe (biològic) / Identitat de gènere / Orientació sexual / Expressió de gènere

En grups, discuteixen a quin lloc de la taula col·locarien cadascun dels noms del llistat. Després ho comparteixen i creem un debat amb tota la classe.

Arribem a un acord i escrivim els noms a la taula. Possibles preguntes:

• Què és «normal», «normalitat» i «normatiu»?

Normal: Que segueix una norma. Comú, predominant, majoritari des del punt de vista estadístic.

Normalitat: qualitat de normal, situació normal.

Normatiu: adjectiu que estableix una norma o un conjunt de normes. Conjunt de normes que regulen una matèria o una activitat.

• Què genera el concepte «normal»?
• Quines són les diversitats sexuals i de gènere «menys» acceptades en l'àmbit social? Per què creieu que passa?

4- DINÀMICA: COM ESTEM AMB AIXÒ?

Llençarem al grup la següent frase i els demanarem que es posicionin en l’espai segons creguin que és certa o no: És fàcil ser LGTBI en aquest institut.

 Establirem quina zona de l’aula és “sí, estic d’acord”, i quina “no, no estic d’acord”. És important que es col·loquin al lloc i després començar a compartir perquè han decidit col·locar-se on estan. Si alguna persona creu que s’ha de canviar de lloc a l'escoltar a alguns companys/es ho pot fer sense problema.  

Algunes preguntes per afavorir la reflexió: 

• Què vol dir per vosaltres “és fàcil”? A què ens referim quan ho afirmem? 
• Se senten insults LGTBI-fòbics a l’institut? 
• A qui es dirigeixen aquests insults? A persones que sabem que són LGTBI o també a altres persones? 
• Què feu quan això passa? 
• Hi ha rumors de la vida d’algunes persones (suposadament) LGTBI? 

Si no és fàcil ser LGTBI és perquè tampoc és fàcil ser un noi o una noia amb una identitat normativa. Quan insultem un noi dient-li “gai” li estem dient que no és prou fort, o prou valent, o decidit o és massa sensible o afectuós. Quan fem servir insults lesbofòbics habitualment ens referim a noies que expressen l’enuig, parlen de sexualitat, no vesteixen amb roba de la secció femenina… I tot sovint aquests insults no van dirigits a persones LGTBI. La LGTBI-fòbia no afecta només a les persones que qüestionen la norma identificant-se com a dissidents, sinó que afecta tothom, perquè ens recorda constantment que només hi ha una manera vàlida de ser noi o de ser noia i perquè ens fa creure que en aquest institut està bé que ens tractem malament per ser com som. Per tant, limita a tothom. 

5- DINÀMICA: UNA GOTA D'AIGUA FORMA PART DE L'OCEÀ

En petits grups, pensar accions que poden fer al centre educatiu perquè les violències de gènere no ens facin més difícil la nostra estada a l’institut.  

• Quines coses estan passant a l’institut que ens recorden que només hi ha una manera vàlida de ser noi o noia?  
• Què farem quan sentim insults LGTBIfòbics? 
• Si jo veig que tracten malament algú i no faig res, estic prenent alguna decisió en relació a aquella violència? 
• Com podem fer alguna cosa sense sortir mal parats/des? 
• Coneixeu persones heterosexuals/cisgènere/alosexuals a l’institut? Els heu preguntat si potser provarien de fer coses diferents si no hi hagués el risc de ser menyspreats? Què necessiten que passi aquestes persones per sentir-se amb la llibertat d’expressar-se com volen? 
• Coneixeu persones LGTBI a l’institut? Els heu preguntat alguna vegada com ho fan per mostrar-se autèntiques en un entorn que els recorda constantment que no està bé el que són? Els heu preguntat com estan i què necessitarien per estar millor? 

Quan pensem en com fer front a situacions de violència, sovint ens venen al cap respostes individuals: què puc fer jo, com puc defensar-me, com puc actuar... Tot i que és important empoderar-se personalment, cal recordar que no estem soles. És en el suport mutu i en l’acció col·lectiva on realment podem transformar les dinàmiques que permeten o perpetuen la violència.

Ho posem en comú amb el gran grup, compartim les diverses accions i decidim quines podem dur a terme com a classe. 

6- TANCAMENT

Fem una ronda en què cadascú comparteixi una paraula del que s’emporta de la sessió. 

1. Glossari bàsic sobre diversitat sexual i de gènere