Ens comuniquem?

• Prendre consciència de la importància de saber marcar el límit (saber dir que no) i arribar a un acord (pactar).
• Conèixer els 4 passos de la Comunicació no Violenta i exemplificar-ho.

• Papers / Bolígrafs
• Pissarra / Retoladors
• Objecte (peluix)
• Etiquetes Post-it

1- PRESENTACIÓ

Començarem establint el dispositiu grupal per tal que aquesta sessió es desenvolupi correctament i propiciar un espai de confiança, cura i seguretat.     

Presentem l’habilitat de negociació i refús, expliquem el concepte de Comunicació No Violenta a través d’aquestes preguntes i recollim una pluja d’idees: 

• Què enteneu per negociar i rebutjar? Ho feu? Us resulta difícil?
• Creieu que sabeu arribar a acords? Amb qui pacteu a vegades?
• Algú ha sentit a parlar de la Comunicació No Violenta?
• Sou persones agraïdes? Mostreu agraïment quan us sentiu ajudats/des?

La Comunicació No Violenta és una eina per a comunicar-nos de manera més efectiva utilitzant l'empatia i resoldre els conflictes sense violència ni coacció. Implica canviar la nostra mentalitat basada en judicis i normes estàtiques —què està bé i què està malament—, per un mètode basat en l'expressió honesta i l'escolta empàtica, buscant la satisfacció de totes les parts.

Proposa un procés que consta de quatre passos: 1. Observem els actes concrets que afecten el nostre benestar. 2. Identifiquem els nostres sentiments en relació amb allò que observem. 3. Identifiquem les necessitats no satisfetes que originen aquests sentiments. 4. Demanem clarament a l'altra persona el que ens agradaria que fes.

2- DINÀMICA: M'AJUDES?

A partir de les reflexions que s’han extret de les qüestions anteriors, es proposa la posada en pràctica l’habilitat de negociació i refús. ? 

Situacions a treballar:

• Quan proposen “novatades" o actes humiliants per formar part d’un grup.
• Quan et demanen copiar en exàmens o treballs.
• Quan les amistats volen sortir o quedar i tu vols descansar o fer altres coses.
• Quan et pressionen per canviar la teva forma de vestir o actuar per encaixar.
• Quan et demanen ajuda constant sense respectar els teus límits (emocionals, de temps, etc.).
• Quan et demanen diners o favors que et resulten incòmodes.
• Quan et demanen que participis en burles o assetjament cap a altres persones.

Per parelles, cada grup tria una situació. Una persona assumeix el rol de qui resisteix la pressió i manté el “no” com a resposta. L’altra persona assumeix el rol de qui insisteix per aconseguir el que la situació planteja. El diàleg dura aproximadament 2 minuts. Es fa canvi de rols i es repeteix l’exercici. Opcionalment, part de la classe pot fer de grup observador per analitzar les actituds i estratègies utilitzades.

A partir de la dinàmica, presentar i relacionar el quadre següent i determinar amb quina actitud consideren que han actuat:

Donar importància a treballar la Comunicació No Violenta, independentment dels interessos de cadascú, així com la part d’arribar a acords (pactar).

3- DINÀMICA: L'OBJECTE

Ens situem a l’aula en rotllana, asseguts en cadires. La tutora, o alguna persona del grup, prèviament ha portat algun objecte (pot ser qualsevol cosa amb què la classe pugui sentir-se identificada, com un peluix) que serà útil i «referent» al llarg del curs.

Es situarà l’objecte a terra, enmig de la rotllana, i l’objectiu serà trobar un nom que el defineixi. Per a fer-ho, hi ha unes pautes que s’han de seguir i exposar a l’inici de la dinàmica. Són les següents: 

• S’ha de decidir el nom conjuntament, entre totes les persones de l’aula.
• Tothom hi ha d’estar d’acord, és a dir, s’ha de consensuar entre el grup-classe (i també la persona docent).
• El nom triat ha de ser respectuós, sense relacionar-lo amb cap individu de la classe (ni del centre educatiu).
• Es donarà un espai de temps curt per a prendre la decisió (3 minuts – adaptable en funció del número d’alumnat).
• La persona docent només pot participar quan quedi un minut per finalitzar, durant els dos primers minuts fa observació. 

Quan hagi acabat el temps, demanem a la persona delegada de la classe si s’ha aconseguit l’objectiu. Tant en cas afirmatiu com negatiu, es valora el procés i es parla del que ha succeït durant l’activitat, sense jutjar. 

Algunes preguntes per estirar el diàleg final:

• S’ha aconseguit l’objectiu?
• Quines estratègies comunicatives s’han utilitzat? 
• Tothom hi ha estat d’acord?
• S’ha tingut en compte l’opinió de tothom?
• Què es necessita per arribar a un acord? 
• Tothom hi ha participat?
• Quines estratègies podríem haver emprat per aconseguir-ho? Hi ha hagut democràcia? S’ha dut a terme una votació?

4- DINÀMICA: INTERCANVI DE CADIRA!

A partir de la vivència que s’ha tingut a l’anterior dinàmica, mostrem a l’alumnat que la Comunicació No Violenta és una eina per a comunicar-nos de manera més efectiva utilitzant l'empatia i resoldre els conflictes sense violència ni coacció. (Implica canviar la nostra mentalitat basada en judicis i normes estàtiques —què està bé i què està malament—, per un mètode basat en l'expressió honesta i l'escolta empàtica, buscant la satisfacció de totes les parts).

S’exposen els 4 passos de la Comunicació No Violenta a la pissarra:

• 1. Observem els actes concrets que afecten el nostre benestar. 
• 2. Identifiquem els nostres sentiments en relació amb allò que observem. 
• 3. Identifiquem les necessitats no satisfetes que originen aquests sentiments. 
• 4. Demanem clarament a l'altra persona el que ens agradaria que fes.

Una vegada els tenim clars i resolem els dubtes que generin, si n’hi ha, passarem a fer l’intercanvi de cadires. El joc consisteix que cada integrant del grup agafa una cadira i s’hi asseu. Es realitzarà una afirmació i, en cas que aquesta afirmació sigui certa a la nostra vida —és una cosa que ens agrada, que ens ha passat, etc.— ens aixecarem i canviarem de cadira amb alguna altra persona que també s’hagi aixecat. En cas negatiu, ens quedarem assegudes al nostre lloc. Cada cert temps s’aniran succeint les preguntes, en funció del que es vagi produint.

Podem començar per alguna pregunta de prova, per entendre com va el joc:

• M’agrada la xocolata.
• M’agrada l’hora del pati.
• Considero que soc una persona respectuosa.

A partir d’aquí, podem generar afirmacions de coses concretes que han succeït a la sessió d’avui i també relacionades amb la Comunicació No Violenta:

• En el joc de l’objecte he proposat algun nom.
• He estat d’acord amb algun dels noms que s’han dit.
• Em considero una persona empàtica.
• M’agrada fixar-me en el que em fa sentir bé a classe.
• Em sento capaç d’expressar les meves necessitats a l’aula.
• Sé identificar el que necessito quan estic malament.
• Sé demanar ajuda o mostrar quines són les meves prioritats.
• Em respecto i em tracto bé a mi mateix/a.

En funció del temps de què disposem, es podrà comentar i compartir el que se sent a mesura que vagin apareixent les preguntes. També es pot obrir la possibilitat que el propi grup proposi altres afirmacions.  

Podem acabar l’activitat amb aquesta reflexió de Marshall B. Rosenberg: “Dir que no d’una manera compassiva no és rebutjar la persona, sinó cuidar les meves pròpies necessitats.”

5- TANCAMENT: ET DONO LES GRÀCIES!

En aquesta última dinàmica, la intenció és tenir un espai reflexiu fent un treball més personal.

Expressar i rebre agraïment sincer ens connecta amb les persones, amb l'alegria de contribuir al benestar dels altres i que ells i elles contribueixin al nostre.

A la Comunicació No Violenta fem servir la gratitud simplement per celebrar, no per influir en la conducta de l'altra persona. Esmentem l'acció concreta que ha millorat la nostra vida, la necessitat que ha estat satisfeta i els sentiments agradables que ens produeix.

Per fer-ho, repartim a l’alumnat 3 etiquetes Post-it de colors diferents a cadascú i demanem que agraeixin:

• L’ajuda rebuda a un/a company/a de classe (o algun acte solidari). Es pot especificar la persona en concret.
• L’ajuda donada o algun acte altruista amb un/a company/a de classe.
• A si mateix/a, per alguna cosa que s’ha aconseguit o s’ha fet bé personalment. És important donar-nos les gràcies a nosaltres mateixos/es per les coses que ens alegrem d'haver fet. Sovint dediquem molt més temps a pensar en les coses que lamentem.

Es pot compartir només una de les opcions, o dues, o totes tres, llegint-les en veu alta una a una de manera anònima. També es pot deixar espai per fer una última ronda d’agraïments, aquest cop centrada en l’ajuda que s’ha rebut en aquest curs per la classe en general (expressada verbalment).

1. Guia breu de Comunicació No Violenta