Sexpreading

• Reflexionar amb l’alumnat sobre la diferència entre sèxting i sexpreading a través de l’habilitat de gestió de la tensió i l’estrès.

• Pissarra / Retoladors 
• Ordinador / Projector

1- PRESENTACIÓ

Començarem col·locant-nos en dispositiu grupal i establint acords com a grup perquè aquesta sessió es pugui desenvolupar correctament i puguem gaudir d’un espai de confiança, cura i seguretat.

Explicarem l’habilitat de gestió d l'estrès a través de preguntes: 

• Què enteneu per gestió de la tensió i l’estrès? 
• Què és per vosaltres l’estrès? 
• I en les relacions sexoafectives? 

A continuació demanarem al grup que faci una roda on diguin el seu nom i, si poden, que expliquin breument alguna situació que els generi estrès, si pot ser relacionada amb la sexoafectivitat, millor.

2- DINÀMICA: VÍDEO

Mirarem el vídeo La història de la Megan — Sexpreading

Preguntarem: Quines preguntes us sorgeixen? Demanarem que les anotin de forma individual. 

Tot seguit, demanarem a l’alumnat que expliqui de forma objectiva què han vist: només els fets, sense interpretar.

Després els demanarem que facin grups de 3 persones i interpretin una breu història per la Megan. (Exemples: envia una foto dels seus pits a un noi amb qui flirtegen però no són parella; el noi és d’un curs superior, les seves amigues li diuen que si ho fa no passa res, o tot el contrari...). 

Després compartirem amb el grup classe: 

• Com ha sigut explicar els fets de forma objectiva? 
• I de forma subjectiva? Us heu recreat en la història? 
• Heu parlat de com es deu sentir la Megan? I les persones que reben la foto? Algú li dirà? 
• Us ha passat alguna vegada quelcom similar? 

3- DINÀMICA: DEBAT

Explicarem a l’alumnat el funcionament de la dinàmica. Ens aixecarem de la cadira i ens posarem al mig de l'aula. S’hauran de posicionar en un extrem de l’aula si creuen que el que ha passat és culpa de la Megan i a l’altre si creuen que és culpa del noi. Es col·locaran al mig si pensen que tots dos en són responsables o tenen una altra opinió. No cal que es col·loquin de manera polaritzada, poden estar més a prop d’un costat però no del tot, situar-se entre el mig i un costat…  Si canvien d’opinió, poden canviar de lloc.

Per fer aquests debats és important recordar-los que a les persones acostuma a costar-nos quedar-nos soles en un grup i que, a vegades, quan intuïm què passarà, anem allà on va la majoria o les nostres amistats. Que no s’amoïnin per quedar-se a soles, que nosaltres els farem companyia si això passa. 

Deixem uns segons perquè es col·loquin i els demanem que s’asseguin a terra o en cadires, però al mateix lloc on estan. 

Preguntem si algú vol explicar per què s’ha posat allà i iniciem debat al voltant d’aquestes idees:

• «Si ella no s’hagués fet la foto, tot això no hauria passat»

És la idea que tot el que fem té conseqüències. Seguint aquest pensament, podríem concloure que és millor quedar-nos a casa, ja que sortir al carrer té molts riscos. Què passaria si ningú no hagués reenviat la foto? 

• «Això li passa per confiar en qualsevol»

En aquest punt del debat, cal que propiciem que se senti la veu que reconeix que l’ésser humà és un animal gregari, que tendeix a associar-se, molt vulnerable si no està en grup. Som interdependents. No sobreviuríem si no confiéssim en ningú.

• «Quan parlem de la sexualitat de les noies o de les dissidències sexuals i de gènere, entra el judici en joc.»

Si jo li explico un secret a una persona en qui confio i l’endemà aquesta persona li ha explicat a algú i aquest algú ho ha explicat a una altra persona… De qui és la responsabilitat? Per què en aquest cas ens costa menys veure que la responsabilitat la té qui explica un secret que no és seu? Seria el mateix si a la fotografia hi sortís un noi? Què hauria de sortir a la imatge del noi perquè es fes viral i generés un judici col·lectiu similar? (Un penis petit, un cos gras despullat, un noi amb ploma o embolicant-se amb un altre noi…

• «Què volia aconseguir el noi enviant la foto?»

Buscava popularitat en el grup. Què li diran els amics quan vegin la imatge?

• «Les expressions de violència en l’ús de les pantalles ens poden costar més d’identificar, ja que són un terreny força nou.»

Si aquesta noia hagués tingut sexe no virtual amb el noi i ell hagués explicat alguna intimitat del cos de la noia sense ensenyar imatges, de qui seria la responsabilitat.

• «Només hi pot haver dos agents responsables en el grup?»

Tota la classe expressa un judici envers la noia, fins i tot el professor. Com reaccionen la resta de nois? Com reaccionen les noies? Com la miren? I el professor? Què podem fer si ens reenvien una fotografia amb una imatge íntima? Es tracta d’una situació de ciberassetjament, així que tot el grup hi està implicat. Què fa que ens costi donar suport a la noia? A què ens exposem? Què podem fer per capgirar aquestes situacions? Exemples: Podem demanar ajuda a una persona adulta, fer-ho no és de bocamolls, podem donar suport a la persona ofesa, encara que no siguem amigues, no reenviar la fotografia, parlar com a grup amb la persona que ha començat la difusió i amb qui l’ha continuat, tractar el tema a classe com a centre escolar i trobar solucions, cal que les persones que fan mal (qui agredeix i qui difon) es facin responsables i es comprometin a canviar aquestes actituds, debatre sobre la creença que, mentre no em passi a mi, és millor que no m’hi fiqui, parlar sobre la por que m’ataquin a mi si dic alguna cosa.

Sèxting no és el mateix que sexpreading: El sèxting és una pràctica sexual consentida, desitjada per tots els agents de la situació. El sexpreading és una violència sexualitzada en la qual algú difon imatges íntimes d’una altra persona sense permís. 

És sa que ens puguem cuidar i siguem conscients de les violències que col·loquen les noies, les dissidències i els infants en el punt de mira, sense deixar de gaudir i de fer allò que ens vingui de gust. Sovint volem lligar amb persones que més s’assemblen a l’estereotip. Per què? 

Com sabem si podem confiar en algú o no? Sí que hi ha senyals. Què ens pot fer relaxar i confiar que un noi ens tractarà bé? Què ens dona tranquil·litat amb la gent?

• La comunicació: que jo senti que puc compartir el que necessiti sense témer que em jutgi. 
• L'atenció: que tingui temps per a mi, que m’escolti, que conegui el que em passa per dins, el que m’agrada i el que no.
• La fragilitat: que mostri la seva vulnerabilitat amb mi i amb altres nois. 

Com hem d’actuar sabent que virtualment les imatges poden estendre’s amb més rapidesa? Com em podria cuidar? 

Si decideixo no compartir les meves imatges íntimes està bé; però si ho faig i les reenvien, jo no en seré culpable.

4- TANCAMENT:

Podem mirar aquest fragment de la sèrie Sex Education, on veiem una resposta grupal a un cas de sexpreading.

1. Guia violències sexuals. Candela