Orientació futura

• Facilitar la presa de decisions sobre la continuïtat dels estudis.
• Treballar des de l’autoconeixement i la motivació.

• Cartes de les necessitats del Departament d'Educació. 

1- PRESENTACIÓ

Començarem establint el dispositiu grupal per tal que aquesta sessió es desenvolupi correctament i propiciar un espai de confiança, cura i seguretat.   

Presentarem el tema de treball explicant que té relació amb el que voldran fer un cop acabada l’ESO. Ho vincularem introduint breument la idea de l’habilitat de presa decisions i resolució de problemes, tot llançant algunes preguntes com:

• Creieu que preneu moltes decisions al llarg del dia?
• Us resulta fàcil prendre decisions?
• De què depèn?
• Teniu en compte les conseqüències que les decisions tenen en vosaltres i en els altres?

Es calcula que una persona adulta pren unes 35.000 decisions al dia. Aquest nombre inclou les decisions inconscients o automàtiques, com ara agafar un bolígraf per escriure (Kahneman, 2011). Així doncs, prendre decisions és una habilitat que entrenem constantment, sovint sense adonar-nos-en. Algunes decisions, especialment aquelles amb un impacte important, poden generar angoixa, ja que les seves conseqüències poden semblar-nos molt significatives.

Continuarem amb una ronda on cada alumne dirà el seu nom i què volia ser de gran quan era petit/a. (Si algú no ho recorda, no passa res; podem preguntar si, més endavant, ha pensat en alguna altra cosa).

Tot seguit, demanarem que s’aixequin les persones que:

• Mantenen el que volien ser de petits/es a dia d’avui.
• No saben què volen fer.
• Han canviat d’idea respecte al que volien ser quan eren petits/es.

2- DINÀMICA: CONEIXENT LES MEVES NECESSITATS

Repartirem les cartes de les necessitats al centre del cercle. Demanarem a l’alumnat que s’aixequi i les observi amb calma.

Llançarem la pregunta: Què necessiteu per prendre una decisió en relació amb el vostre futur? (Aquesta decisió no ha de ser necessàriament sobre els estudis.)

A continuació, demanarem que es col·loquin al costat de la carta que millor representi la seva necessitat. Si hi ha més d’un alumne que tria la mateixa carta, la poden compartir sense problema.

Un cop triada la carta, els demanarem que l’agafin i tornin a seure en cercle. Farem una ronda on cada alumne compartirà la seva carta i explicarà què creu que li pot ajudar. Alguns exemples podrien ser:

• Necessito claredat. Em pot ajudar estudiar bé les opcions disponibles.
• Necessito reconeixement. Em pot ajudar sentir-me escoltada per les amistats i la família.
• Necessito contribució. Em pot ajudar parlar amb diferents persones.

3- DINÀMICA: PRESA DE DECISIONS

Demanem a l’alumnat quins criteris tenen en compte a l’hora de decidir com continuar després de l’ESO, i els anotem a la pissarra. Aquesta recollida ens permet ampliar perspectives i visibilitzar una varietat d’aspectes que potser no havien contemplat individualment.

Normalment, sorgeixen criteris com: la capacitat d’aprenentatge, el suport familiar, si els farà feliços, l’esforç requerit, la durada dels estudis, les habilitats personals, els interessos, entre d’altres.

Cada persona té una escala de valors pròpia, i per tant, no hi ha cap criteri millor que un altre. Tots són vàlids i responen a la diversitat de vivències, aspiracions i contextos personals.

Continuarem demanant que explorin la decisió que han de prendre per al següent curs, i expliquem que el procés per prendre una decisió:

1. Delimitar la situació: d'on parteixo?
2. Explorar totes les possibilitats: llistat d'opcions.
3. Què ofereix cadascuna?: llistat de beneficis i d'inconvenients de cada opció.
4. Valors: quin és el valor que té cada opció? (relacionat amb el que hem treballat).
5. Autoboicot: mirar la meva part de responsabilitat en la decisió, no tot ve de fora o és culpa dels altres.
6. Quedar-se amb una opció.
7. Justificar la tria.

Per ajudar l’alumnat a seguir els passos, podem exposar els següents casos perquè cadascú triï el que s’adequa més a la seva situació:

CAS 1. No tinc clar si fer cicles o batxillerat, quin cicle o batxillerat fer, tinc clar el què però no sé a on, etc.

CAS 2. No tinc clar si estudiar, treballar o agafar-me un any sabàtic.

CAS 3. El que jo vull xoca amb les influències que tinc (familiars, amistats, entorn, etc.).

En el cas que tinguin molt clara la decisió, els plantejarem els plantejarem que facin l’anàlisi de com l'han pres, seguint els mateixos passos.

4- DINÀMICA: INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

Realitzarem una línia de foc per reflexionar sobre les diferents intel·ligències múltiples, amb l’objectiu d’obrir mirades i afavorir que l’alumnat es valori més enllà dels aspectes estrictament acadèmics. Aquesta dinàmica es durà a terme situant-se físicament en una línia imaginària dins l’aula:

• Un extrem representarà el màxim grau d’identificació amb una intel·ligència concreta (valor 10).
• L’altre extrem representarà el mínim grau d’identificació (valor 0).

A mesura que es vagin formulant definicions relacionades amb cada tipus d’intel·ligència, l’alumnat es posicionarà en funció de com s’hi reconeix. 

• Tinc desenvolupada la intel·ligència lingüística: Es manifesta en persones amb facilitat per parlar i expressar-se, que gaudeixen llegint i/o escrivint, que aprenen idiomes amb facilitat i que tenen habilitat per jugar amb les paraules, com fer rimes o discursos convincents.
• Tinc desenvolupada la intel·ligència lògico-matemàtica: Es troba en persones que resolen problemes amb facilitat, especialment els relacionats amb el raonament lògic o les matemàtiques. Els agrada analitzar, calcular i trobar solucions.
• Tinc desenvolupada la intel·ligència visual espacial: Caracteritza persones que tenen facilitat per orientar-se en espais nous, interpretar plànols, visualitzar objectes des de diferents perspectives i captar detalls com colors, formes i lluminositat. També solen destacar en activitats com construir maquetes o jugar a escacs.
• Tinc desenvolupada la intel·ligència musical: Es manifesta en persones amb habilitat per tocar instruments, compondre música o reconèixer patrons musicals. Tenen bona comprensió de ritmes, tons, notes i estructures musicals.
• Tinc desenvolupada la intel·ligència intrapersonal: Es troba en persones que es coneixen bé a si mateixes, que identifiquen com se senten i per què. Són capaces de gestionar les seves emocions i pensaments, i solen ser introspectives i reflexives.
• Tinc desenvolupada la intel·ligència interpersonal: Caracteritza persones empàtiques, que identifiquen amb facilitat les emocions i necessitats dels altres. Saben escoltar, es preocupen pel benestar dels altres i tenen habilitats socials destacades.
• Tinc desenvolupada la intel·ligència naturalista: Es manifesta en persones que tenen una connexió especial amb la natura, que saben utilitzar els recursos naturals i adaptar-se als entorns. Poden orientar-se en espais naturals llegint senyals com el relleu, la vegetació o la llum. 
• Tinc desenvolupada la intel·ligència existencial o espiritual: Es troba en persones que gaudeixen del silenci, la meditació o el mindfulness. Es fan preguntes profundes sobre el sentit de la vida, el propòsit de l’existència i tenen una gran curiositat pel món. 
• Tinc desenvolupada la intel·ligència corporal-cinestèsica: Caracteritza persones que coneixen bé el seu cos, que saben interpretar els seus senyals i que tenen habilitat per manipular objectes petits o fer moviments precisos. Solen destacar en activitats físiques, artístiques o manuals.

5- DINÀMICA: EL MEU PROPÒSIT

Per abordar el propòsit, utilitzarem la tècnica de l’Ikigai, un concepte japonès que significa «raó de ser» i que podem anomenar també «el meu propòsit».

L’activitat es farà de manera individual. Cal tenir en compte que l’alumnat pot necessitar suport durant el procés, ja que és habitual que es bloquegin en alguns dels apartats.

Els quatre eixos que conformen l’Ikigai són:

• Allò que estimes: fa referència a allò que t’agrada, t’apassiona i et fa gaudir dedicant-hi temps.
• Allò que el món necessita: fa referència als valors que vols aportar a la societat, allò que consideres important per millorar el món.
• Allò que et permet guanyar diners: fa referència a feines, oficis o activitats que poden generar ingressos.
• Allò que saps fer bé: fa referència a les habilitats, talents o capacitats que tens.

És normal que apareguin idees que semblin inconnexes o que generin dubtes. Les anotarem igualment, ja que al final de l’activitat ens ajudaran a identificar on ens trobem i en quins aspectes cal reflexionar més.

Per exemple: M’agrada cantar, però no tinc bona veu. M’agrada molt dibuixar, però em costa ser constant i acabar els projectes.

Aquestes reflexions són valuoses i formen part del procés de descoberta personal.

A partir del mandala, demanarem a l’alumnat que se situï allà on creu que està:

• Si té totes les esferes en equilibri, se situa en el propòsit.
• Si es troba entre «allò que estimes» i «allò que el món necessita»: missió.
• Si es troba entre «allò que estimes» i «allò que fas bé»: passió.
• Si es troba entre «allò que fas bé» i «allò que et permet guanyar diners»: professió.
• Si es troba entre «allò que et permet guanyar diners» i «allò que el món necessita»: vocació.

Obrirem un torn de paraula perquè tothom qui vulgui expressi què ha escrit al mandala i en quin punt de l’Ikigai s’ha situat.

6- TANCAMENT

Acabarem la sessió amb un aplaudiment col·lectiu en reconeixement de l'esforç i dedicació.