Els conflictes a l'aula

• Comprendre i naturalitzar els conflictes.
• Motivar a favor de la convivència i la gestió dels conflictes.
• Oferir eines a l’alumnat per a l’autogestió dialogada del conflicte.
• Generar un espai d’expresió i de comprensió que fomenti l’empatia.

• Un full amb les preguntes dels cercles restauratius (per a la persona facilitadora)
• Opcional: cartell amb les preguntes per penjar a la sala/aula

Si es disposa de temps, és recomanable dividir la sessió en dos dies. El primer dia es poden dur a terme les dinàmiques fins a la número 3, i deixar la dinàmica 4 i el tancament per al segon dia. Aquesta distribució permet aprofundir millor en cada part i afavoreix una experiència més reflexiva i pausada.

1- PRESENTACIÓ

Començarem col·locant-nos en dispositiu grupal i establint acords com a grup perquè aquesta sessió es pugui desenvolupar correctament i puguem gaudir d’un espai de confiança, cura i seguretat. 

Continuarem explicant què treballarem en aquesta sessió: la convivència i l’autogestió de conflictes a través de l'empatia. Farem una ronda inicial perquè l’alumnat respongui la pregunta: Quina emoció sento pel fet de formar part de la classe? L'objectiu és afavorir la connexió emocional amb un mateix i amb el grup i obrir un primer espai segur d’expressió i escolta activa.

Si costa trobar una emoció podem preguntar també: Quina paraula utilitzaria per definir com és pertànyer al grup? Podem anotar totes les respostes a la pissarra i generar un mapa conceptual del grup.

Opcional: Podem fer servir les cartes de les emocions del Departament d'Educació com a complement o altres materials visuals que facilitin connectar amb les emocions. 

Un cop feta aquesta ronda introduirem l’habilitat de l'empatia a través de preguntes que serviran, a més, per relacionar-les amb la convivència grupal. 

• En general, com creus que se senten els teus companys i companyes dins del grup? 
• Per què algú es podria sentir valorat i integrat en aquest grup?  
• Com em sento jo quan veig que pot haver algú que no se sent bé dins del grup o quan hi ha un conflicte al grup? 
• Quan hi ha un conflicte, acostumo a pensar en com se sent l’altra persona? Per què? 
• Com puc contribuir o contribueixo a fer que tothom se senti acollit/da i respectat/da?  
• Com pot ajudar l’empatia en la gestió emocional de l’aula? I en la gestió del conflicte?  
• Què és l’empatia per a vosaltres? Com pot influir en el fet que hi hagi una bona convivència? 

L’empatia permet reconèixer les pròpies emocions i les dels altres, fet que millora la convivència i redueix els malentesos dins l’aula. Com assenyala Goleman (1995), comprendre com se senten els altres afavoreix una millor gestió emocional i facilita la resolució de conflictes. A més, segons Vygotsky (1978), les interaccions socials, incloent-hi l’empatia, són fonamentals en el desenvolupament personal i l’aprenentatge.  

2- DINÀMICA: LA CONVIVÈNCIA 

Definim què vol dir convivència per al grup i, com si fos una recepta, anem anotant els diferents ingredients a la pissarra (hi deixarem un espai per a la següent activitat).

A continuació, amb els ulls tancats, la persona dinamitzadora va dient afirmacions. Si l’alumnat creu que una és certa, ha d’aixecar la mà.

Exemples d’afirmacions:

• Crec que el grup està cohesionat.
• Hi ha coses que fan els meus companys i companyes que no em fan sentir bé.
• Crec que hi ha conflictes per resoldre.
• M’agradaria poder resoldre els conflictes que hi ha a l’aula.
• M’agradaria que hi hagués més espais per treballar els conflictes del grup 
• Vull contribuir a fer que tothom se senti a gust dins l’aula.

Quan s’hagin dit totes les afirmacions, s’exposa el resultat al grup, amb el nombre de persones que ha sortit per a cada una d’elles, i fomentarem la reflexió de l’empatia a través de les següents preguntes:

• Com et fa sentir veure que hi ha companys/es que se senten diferent? T’ha sorprès alguna resposta? Per què?  
• Què creus que poden necessitar les persones que no se senten a gust dins del grup? Què necessitaries tu en aquesta situació? 
• Has pensat mai com pot afectar el teu comportament a les emocions dels altres? Ets conscient que el teu comportament té un impacte dins del grup?  
• Què podem fer com a grup per cuidar-nos més i cuidar més el que senten els altres? I quan hi ha un conflicte? Aquesta última pregunta servirà d’enllaç amb la següent activitat.  

L’empatia és clau per a tenir una bona convivència (Goleman, 1995), ja que és la capacitat que ens permet entendre com se sent l’altre i actuar amb cura, respecte i acceptant la diversitat de mirades, estiguem o no d’acord.  

3- DINÀMICA: ELS CONFLICTES

Definim què vol dir conflicte per al grup i anotem les idees a la pissarra. Aprofitarem aquest moment per donar una mirada positiva del conflicte. Podem fer-ho a través d’una reflexió conjunta a partir de preguntes com aquestes:

• Creieu que seria possible no tenir mai un conflicte?
• Els conflictes, són negatius?
• Què podem fer quan tenim un conflicte?

La reflexió ha de girar al voltant del fet que és natural tenir conflictes (no és possible no tenir-ne, perquè som éssers socials), i que una bona gestió dels conflictes enforteix les relacions personals i grupals. Els conflictes succeeixen perquè som persones diverses. Aquesta diversitat ens enriqueix i ens permet aprendre que hi ha maneres diferents de veure el món, de fer, d'estar, etc. Alhora, ens ajuden a reconèixer els nostres límits.

Posarem en pràctica la Comunicació No Violenta. Per fer-ho, repartirem un post-it a l’alumnat perquè expliquin una situació conflictiva que hagin viscut al grup i que no s’hagi resolt o sigui repetitiva. Es farà de la següent manera (en funció del temps la farem més o menys profunda): a la cara del davant hauran d’anotar la situació i el sentiment i per la cara del darrere la necessitat i la petició. 

Per ajudar a entendre el que demanem:  

• Situació: Què passa? Descripció del conflicte parlant des del JO. Pots fer una observació més objectiva? Quina seria?  
• Sentiments: Com et fa sentir el que passa? Puc posar nom a què sento? Es veu afectat algú més? Com es pot sentir? 
• Necessitat: Quina necessitat no és coberta en el conflicte? Què necessitaria per sentir-me millor? Puc reconèixer que l’altra persona també té necessitats? 
• Petició: Quina petició podries fer per a millorar la situació? Ajuda a cuidar la meva necessitat? Què proposo per a la resolució d’aquest conflicte?  

Punts clau de la comunicació no violenta: Observar els fets de manera objectiva i sense judici. Identificar com em sento i expressar el que sento des del JO. Ex: Em sento frustrada. Identificació de la meva necessitat, al darrere de l'emoció: em sento frustrada perquè no em sento escoltada quan parlo. Fer una petició concreta, clara i empàtica. Escoltar a l’altra persona amb empatia. Arribar a acords. 

Un cop escrit, la persona dinamitzadora pot o bé agafar els post-its i llegir uns quants a l’atzar o bé fer una ronda on comparteixin tan sols la situació que han seleccionat i com els fa sentir. En ambdós casos, les persones que se sentin identificades amb allò que es llegeix es posaran dretes. La persona dinamitzadora els anotarà i agruparà a la pissarra i, a continuació, es triarà sobre quin conflicte es vol continuar aprofundint a la dinàmica 4. 

Opcional si es vol afegir moviment a l’hora de compartir els conflictes: El post-it es respon de manera anònima. La persona dinamitzadora els recull i els col·loca repartits al centre de l’aula; mostrant la cara davantera (situació i emoció). El grup es mourà mirant els post-its i anirà enganxant gomets afegint marques a aquells conflictes amb els quals se sentin més identificats. Això servirà per seleccionar el conflicte que més els connecta per la propera dinàmica.  

4- DINÀMICA: ELS CERCLES RESTAURATIUS

Aquesta dinàmica es desenvolupa com un procés en què les persones participants es reuneixen en cercle de manera voluntària per tractar un conflicte. En aquest cercle, anomenat «cercle restauratiu», hi participaran tant les persones protagonistes directes i indirectes del conflicte com qualsevol persona del grup que vulgui prendre-hi part, i comptarà amb una persona facilitadora que explicarà el funcionament i farà que es respectin els torns de paraula perquè tothom pugui ser escoltat.

El cercle restauratiu és un procés de quatre fases en les quals, mitjançant unes preguntes, es facilita la gestió dialogada del conflicte. Aquestes fases són les següents: 1. Comprensió mútua -  2. Responsabilitat personal o mútua -  3. Accions acordades - 4. Post-cercle

FASE 1 - Comprensió mútua

Fa referència al moment actual. Cada persona parla, i és escoltada, de com es troba en aquell moment amb relació al conflicte. Cadascú pot parlar de com se sent i les altres persones poden entendre-la millor. D’aquesta manera, s’estableixen connexions que faciliten la comprensió mútua. En aquesta fase les preguntes-guia serien les següents:

Aquestes preguntes es van repetint, facilitant la intervenció de totes les persones participants, fins a percebre que tothom ha tingut la possibilitat d’expressar allò que volia dir. En les fases següents, la dinàmica il·lustrada es repeteix de la mateixa manera.

FASE 2 - Responsabilitat personal o mútua

Investiguem el passat. En un conflicte, hi ha persones directament implicades i altres que en resulten afectades. En aquesta fase, cada participant expressa què pensava i què volia aconseguir quan va actuar de la manera que ho va fer. Totes les persones del grup estaven fent alguna cosa quan van passar els fets o bé van actuar a conseqüència dels fets; per això és important que es repeteixi el procés, de manera que tothom tingui la possibilitat de parlar i de ser escoltat. Les preguntes-guia en aquesta fase són les següents:

• Què vols que se sàpiga i a qui ho vols explicar sobre el que pensaves o volies quan es van produir els fets?
• Què has entès que t’ha dit?
• És això el que volies dir?
• Hi ha res més que vulguis dir?

FASE 3 - Accions acordades 

És el moment dels acords sobre plans de futur. Es tracta de parlar sobre allò que l’alumnat voldria que passés a partir d’aquell moment. Les preguntes-guia són les següents:

• Què t’agradaria que passés a partir d’ara?
• Què pots oferir i a qui?
• Què necessites i a qui ho vols demanar?

Cada persona, voluntàriament, proposa una acció, i la facilitadora les anota i ajuda a concretar-les, assignant també un termini d’execució. Els acords es revisaran en el termini acordat.

FASE 4 - Post-cercle

Com ens trobem ara? És el moment de revisar els acords i de parlar de com ens sentim respecte als plans d’acció. Les preguntes-guia són les següents:

• Què vols que se sàpiga i a qui ho vols dir sobre com et sents ara respecte als plans d’acció i a les seves conseqüències?

No es tracta tant d’analitzar en detall què s’ha fet com de saber com se senten les persones del cercle. Si estan satisfetes, se celebra que el grup hagi estat capaç de gestionar els conflictes mitjançant el diàleg; si queden aspectes per resoldre, es poden plantejar noves accions.

Per facilitar l’autogestió dels cercles restauratius, podem penjar les preguntes i les il·lustracions a la sala o l’aula de referència de l’alumnat perquè se’n pugui fer el seguiment, especialment per part de la persona facilitadora.

5- TANCAMENT 

Per acabar la sessió i afegir moviment, farem una ronda on cadascú haurà de fer una figura amb el cos que representi com se sent ara i l’haurà d’acompanyar d’un so. La resta de persones del grup haurà d’imitar la figura i el so.  

1. XTEC (Generalitat de Catalunya). «Gestió i resolució positiva dels conflictes». Àmbit AULA. 
2. Social.cat: «Els cercles restauratius com a eina de transformació dels conflictes». 
3. XTEC (Generalitat de Catalunya). «Cercles». 
4. Fil a l'agulla: Els cercles de paraula.