Etiquetes, prejudicis i rumors

• Reflexionar amb l’alumnat sobre les etiquetes, els prejudicis i els rumors a través de l’habilitat de comunicació interpersonal.

• Papers / Bolígrafs
• Pissarra / Retoladors
• Etiquetes Post-it
• Ordinador / Projector

1. PRESENTACIÓ

Començarem establint el dispositiu grupal per tal que aquesta sessió es desenvolupi correctament i propiciar un espai de confiança, cura i seguretat.      

Proposarem a l’alumnat que es presenti dient el seu nom i una cosa que els caracteritza del seu físic, sense judici (soc molt alt/a, tinc la veu molt fina, soc pigada, tinc la pell morena...).

Quan tothom s’hagi presentat, introduirem l’habilitat de comunicació interpersonal i el tema a través del qual la treballarem: etiquetes i rumors. Podem fer aquestes preguntes a l’alumnat per promoure el diàleg: 

• Alguna vegada t’has sentit jutjat/da per la teva manera de vestir? 
• Has jutjat alguna vegada?
• Per què es jutja a una persona? Quins motius utilitzen per jutjar a un altre?
• Creus que amb un altre físic, manera de ser o color de pell series tractat diferent? 
• Què és un etiqueta? 
• Què és un rumor? 

La comunicació és una eina clau que pot afavorir o dificultar la convivència, depenent de com la fem servir. Etiquetar les persones (per exemple: “és mandrós” o “sempre fa soroll”) limita la manera com les veiem i pot afectar la seva autoestima i les seves relacions. Els rumors, sovint infundats, poden trencar la confiança, generar conflictes i fer que algú se senti jutjat o exclòs. La comunicació respectuosa, empàtica i amb responsabilitat contribueix a construir vincles saludables i evitar malentesos.  

2. DINÀMICA: ETIQUETES

L’objectiu de la següent dinàmica és que els participants s’adonin de com les etiquetes poden influir en com veiem i tractem els altres, i que practiquin el posar-se en el lloc dels companys/es per comunicar-se millor i evitar malentesos.  

Proposem dues maneres diferents de dur-la a terme: 

Opció 1: Els enganxarem al front un paperet amb una etiqueta i els demanarem que vagin caminant per l’espai, de manera que no mirin què diu la seva, però sí que es vagin fixant amb les dels companys. Quan la persona facilitadora digui s’hauran d’ajuntar mínim 2 i màxim 4 persones i mantenir una estona de conversa, actuant segons l’etiqueta que veuen en els altres i intentant esbrinar quina etiqueta deu ser la seva. 

Propostes d’etiquetes: gras/sa, generós/a, influenciable, agressiu/va, tímid/a, atractiu/va, bromista, gandul/a, brut/a, trist/a, expert/a, rebel, homosexual, despistat/da, depressiu/va, intel·ligent, pobre/a, ric, guapo/a, lletja/lleig… (es poden repetir o afegir les que considereu). 

Opció 2: En un paper, tindrem escrites diferents etiquetes. Direm a un alumne/a voluntari que surti davant de la classe i amb mímica ha d’explicar l’etiqueta que se li donarà. La resta de la classe, ha d'esbrinar quina etiqueta és. 

Preguntes per promoure el diàleg:  

• Hi ha paraules que han sigut difícils d'interpretar? Perquè?
• Quines emocions us ha generat la dinàmica?

Les etiquetes són un judici simplificat sobre una persona o grup, sovint basat en estereotips, que pot limitar com els veiem i pot afectar la seva autoestima. Són possibles eixos de discriminació. A l’hora d’assignar-les cal tenir en compte el perfil de cada alumne/a.

Els estereotips són les creences que tenim sobre quines són les característiques d’un determinat grup social. Es tracta d’imatges simplificades sobre com són i què fan els membres d’aquell grup. Els estereotips anul·len les diferències entre els individus d’un grup. Exemple: Pensar que “tots els joves no respecten les normes”.

Després, els preguntarem quina creuen que era l’etiqueta que portaven, si l’han endevinat ràpidament o els ha costat, què els ha dut a esbrinar-ho, com s’han sentit, quines reaccions han vist en els seus companys, com els hauria agradat que els miressin… També preguntarem sobre com s’han relacionat amb les altres etiquetes: ha sigut còmode? Per què? Hi ha hagut gestos o sons per expressar-se en la relació?

Reflexionarem sobre els eixos d’interseccionalitat i com creuen que els travessen o com es relacionen amb persones que els viuen.

• Amb alguns tenim més prejudicis que amb altres?
• N’hi ha algun que creguis que no t’afecta?
• Habitualment, quan trobem que alguna cosa és «normal» és quan podem gaudir del privilegi.

En la imatge de l'esquerra podeu veure els diferents eixos, segons el privilegi. Així per exemple, una persona blanca, cis, europea i sense diversitat funcional es trobaria a la part alta de l'esquema. 

Si alguna persona se sent afectada per les etiquetes o està incòmoda durant l’activitat, cal cuidar-la i preguntar-li com se sent. És important que l’alumnat expressi el que pensa o sent en primera persona, utilitzant frases com “jo crec…” o “jo sento…”, ja que això ajuda a evitar malentesos i fomenta una comunicació respectuosa i empàtica. 

3. DINÀMICA: PREJUDICIS

Es demana a l’alumnat quins col·lectius coneixen que puguin ser víctimes de prejudicis (idea o opinió preconcebuda amb què es jutja un individu, un grup o una actitud sense tenir-ne un coneixement just i complet).

Els anirem anotant a la pissarra. Poden sortir col·lectius com:

• Dones
• Homes
• Persones musulmanes
• Persones gitanes
• Persones xineses
• Persones catalanes
• Persones grasses
• Professors 
• Adolescents
• Persones LGTBI
• Persones immigrants

A continuació els demanarem que escriguin 2 o 3 etiquetes Post-it amb els prejudicis que saben i que les enganxin al costat de les paraules anotades a la pissarra.

A l’annex 1 d’aquest document trobareu algunes informacions que poden ajudar a desmuntar el judici.

Agruparem les etiquetes per similituds i ens preguntarem d’on deuen venir aquestes idees preconcebudes. Coneixem alguna persona que formi part d’aquest col·lectiu? Veurem com el judici i el prejudici maten la diversitat, fan que ens relacionem de manera diferent entre nosaltres... Molts prejudicis són culturals, socials, de creences familiars, de religions... 

4. DINÀMICA: RUMORS

A banda de les etiquetes i dels prejudicis hi ha els rumors, que també dificulten tenir una relació sana amb el nostre entorn. Un rumor és un comentari o una notícia no verificada que corre de boca en boca. Normalment, els temes que són més tabús solen ser, fàcilment, temes dels rumors: relacions sexoafectives, separacions, agressions, mort, diners, coses que considerem que no són bones, etc.

Per treballar amb els rumors proposem que 4 o 5 persones surtin de l’aula. Les farem entrar d’una en una. A la primera li llegirem la història que s’explica a continuació, una sola vegada. Aquesta haurà de retenir la informació que pugui i explicar el relat a una segona persona de les que estan fora, i així fins a arribar a la cinquena persona. La resta del grup ha d’observar i estar atent al que passa amb els continguts de la història.

La història:

La Najat sempre ha tret bones notes. La Carolina també en treia quan feia primària, però des que està fent l’ESO no li van tan bé. A l'institut hi ha companys i companyes noves que té ganes de conèixer, hi ha persones molt curioses! Hi ha molts professors i professores i la veritat és que no acaba d’entendre la forma de fer de la seva tutora. S’està acabant el trimestre i venen algunes setmanes d'exàmens, treballs, etc. El que porta millor són les socials i les llengües (català, castellà i també anglès). El què porta pitjor son les matemàtiques i la tecnologia.

La Najat i la Carolina estan juntes a l’hora del pati, amb més amigues. La Carolina comenta que ha estudiat, però que no hi ha manera que entengui les arrels quadrades i les potències. Una amiga li diu que no s’hi capfiqui més, que copiï a l’examen i se n’oblidi. Comencen a compartir diferents maneres de poder copiar. La Carolina es va posant nerviosa, no es veu capaç de fer trampes. I si l’enxampen? La mateixa amiga li diu que es posi al costat de la Najat, que ella en sap molt, i que ella li allargui el full quan la professora no miri. La Najat no ho ha fet mai això, ni la Carolina tampoc. Es posen nervioses totes dues, però decideixen que així ho faran.

L'examen és l'endemà. La Najat i la Carolina miren com ho poden fer.

És l’hora de l'examen. La professora demana a la classe que separin les taules, que deixin les motxilles al final de tot de l’aula i que sota els pupitres no hi hagi cap paper. Els demana que seguin. Elles dues es posen de costat, encara que separades per la distància d’una taula. Comença l’examen. La Carolina està en blanc. Llegeix totes les preguntes i en sap respondre alguna. Quan acaba amb les que sap fer va mirant la Najat, que no aixeca la mirada del seu full. Passa molta estona fins que la Najat aixeca el cap i s’adona que la Carolina està esperant que posi el full a la punta de la seva taula. La Carolina no acaba de veure bé què hi posa.

I… (no acabem la història, pot ser que pugui copiar, que no, que les enxampin o no, que aprovi o no…).

Per reflexionar sobre la dinàmica podem preguntar:

Què ha passat amb la història? Hi ha informació nova? N’hi ha que ha desaparegut? A quin punt posaven més èmfasi? Quin punt semblava més/menys important? Quines sensacions experimenten mentre escolten? I mentre expliquen? Quin to de veu fan servir? Hi havia judici a l’hora d’explicar la història? Com ho podem saber?

5. TANCAMENT

Per tancar, podem demanar si en alguna ocasió han estat víctimes d’algun rumor, prejudici o etiqueta i què van fer per superar-ho. 

• No es mor cap persona xinesa a Espanya:

Aquest rumor relatiu a la mort inclou altres mites, com l’ocultació de cadàvers de ciutadans xinesos, la utilització il·legal de la seva identitat per part d’altres ciutadans xinesos que resideixen a Espanya de forma irregular i, fins i tot, la sospita que els cossos dels morts són transformats en plats dels mateixos restaurants xinesos.

Gairebé el 50% de la població de nacionalitat xinesa que viu a Catalunya té menys de 35 anys, mentre que el grup de majors de seixanta anys representa només un 5,89%. Es tracta, doncs, d’una població molt jove. Font: Idescat (1 de gener de 2023).El diari ABC va publicar una nota titulada «Leyendas y vida real de la comunidad china» (3 de juliol de 2002), escrita per Pablo Muñoz i Cruz Morcillo, que desmenteix aquest rumor amb les següents dades:

• Els ciutadans xinesos d’edat avançada solen tornar al seu país, ja que és allà on desitgen morir.
• Quan una d’aquestes persones fa deu anys que resideix a Espanya, sol nacionalitzar-se, amb la qual cosa quan mor ja es considera ciutadà espanyol.
• Finalment, si no té la nacionalitat no es troba inscrit en el Registre Civil i, per tant, la seva mort no hi consta. Per aquests motius, les fonts més fiables qualifiquen l’assumpte com una «simple bola que reapareix cada cert temps». 

• Els comerços d’immigrants no paguen impostos

Es tracta d’un rumor molt FALS que està molt estès, sobretot referint-se a persones d’origen xinès. Tal com explica el web Maldita.es, des de l’Agència Tributària han confirmat que no existeix cap bonificació especial per a ciutadans d’altres països que tinguin un negoci a Espanya. Qualsevol comerciant, sigui quin sigui el seu origen, està exempt de pagar l’Impost d’Activitats Econòmiques si acaba d’iniciar el negoci (només durant 2 anys) o si factura menys d’1 milió d’euros nets. Aquest impost no aplica a les persones físiques. És a dir, les condicions a tributar es fixen en funció del negoci, en cap cas depenen de l’origen de les persones.

• Els musulmans són terroristes 

Tal com exposa el web Stop Rumores, hi ha al voltant de 1.900 milions de persones musulmanes arreu del món. Aquesta religió parla de 5 pilars principals, que en cap cas inclouen la violència. Així doncs, és important no confondre musulmà (religió) amb àrab (procedència) i molt menys amb gihadista, que són les persones que utilitzen la violència per imposar la seva fe i que són l’excepció dins de la comunitat musulmana.

Al nostre país, i a Europa en general, hi ha la creença equivocada que la població musulmana és 7 vegades superior a la realitat i que són d’origen estranger. En aquest sentit, hi ha gairebé 2 milions de persones musulmanes a Espanya, de les quals un 42,5 % són espanyoles. 

• Les persones immigrants venen a robar

A una pregunta al Congrés dels Diputats respecte aquest tema, la resposta va ser que no existeix correlació entre immigració i delinqüència.

Stop Rumores també demostra que no hi ha causalitat entre immigració i delinqüència. Ben al contrari: malgrat haver augmentat el nombre de persones d’origen estranger, la taxa de criminalitat ha anat baixant durant el mateix període de temps. De fet, Espanya és un dels països més segurs del món.

• Els immigrants es queden amb les ajudes socials

Tal com va publicar el diari El Punt Avui el febrer de 2024, les ajudes socials no es concedeixen per criteris d’origen, sinó pels ingressos que té la persona que les demana i el seu nucli familiar. El que passa és que els immigrants passen a formar part de les capes més pobres de la societat. A Catalunya, el 52 % de la població estrangera es troba en risc de pobresa o exclusió social, la qual cosa provoca que estigui sobrerepresentada entre els beneficiaris d’algunes prestacions socials. Una altra cosa és que els recursos que es destinen als serveis socials siguin els necessaris per atendre una població i unes necessitats que han crescut de forma notable en els darrers anys. En tot cas, hi ha un munt de dades que permeten desmentir aquest suposat «acaparament» de les prestacions socials per part dels immigrants: 7 de cada 10 beques de menjador són per a menors de pares amb nacionalitat espanyola; els nascuts a l’estranger són el 21 % dels beneficiaris de la renda garantida de ciutadania, el 15,4 % dels destinataris de l’habitatge públic, el 15,1 % dels usuaris dels serveis socials i el 9,7 % dels beneficiaris de prestacions per desocupació. En conjunt, si contrastem els ingressos amb les despeses que representen els immigrants, es constata que aporten més del que reben.

• Els gitanos son traficants

El Consell d’Europa (CE) defineix l’antigitanisme com «una forma específica de racisme dirigida contra els gitanos, una ideologia basada en la superioritat racial, una forma de deshumanització i de racisme institucional alimentada per la discriminació històrica, que s’expressa, entre d’altres formes, mitjançant la violència, el discurs d’odi, l’explotació, l’estigmatització i la discriminació més descarnada».

Tot i les nombroses informacions periodístiques que parlen de tràfic de drogues en el poble gitano, el cert és que es tracta de casos aïllats que de cap manera representen la realitat de tot el col·lectiu (tal com succeeix amb les conductes delictives en general en qualsevol grup humà). Recordem que a l’estat espanyol actualment hi resideixen gairebé 700.000 persones d’ètnia gitana, de les quals prop de 65.000 viuen a Catalunya. Per descomptat, seria totalment injust assumir que totes estan involucrades en el tràfic de drogues. Tanmateix, cal precisar que el tràfic de drogues és una realitat que existeix a tot el món i en la qual sovint estan involucrats els sectors de població més desfavorits de la societat (pensem en les favelas de Rio de Janeiro, les villas miseria de Buenos Aires o els barris marginals de Bogotà, entre altres), amb la qual cosa és fàcil constatar que la vinculació amb aquesta activitat no es tant una qüestió d’origen ètnic com d’exclusió social.

Segons la informació publicada per El Crític el 26 de novembre 2020, el 80 % de la població gitana es troba en risc d’exclusió i més del 50 % és a l’atur. A més, només el 17 % de la població gitana major de 16 anys té l’ESO acabada, segons dades de la fundació Secretariat Gitano.

• Les persones grasses no s’aprimen per falta de voluntat

La grassofòbia és aquella actitud i comportament hostil que estigmatitza les persones grasses només pel fet de tenir un cos que no s’ajusta als models de bellesa establerts. Això es pot traduir en insults, odi i fins i tot violència. Més freqüentment aquestes persones són víctimes d’assetjament entre iguals, pateixen rebuig sexoafectiu, discriminació laboral i invisibilitat cultural.

Aquesta discriminació parteix de la base dels prejudicis sobre les causes per les quals una persona és grassa, com per exemple la falta de voluntat o la ganduleria.  D’aquesta manera, existeix una gran culpabilització i s’obvien les característiques personals i, sobretot, les condicions socials i econòmiques del context.

Tal com afirma El Portal Clínic de la Universitat de Barcelona, l'obesitat no és simplement el resultat de menjar en excés. Estudis epidemiològics han detectat en la població altres factors associats, com poden ser el context social, aspectes genètics, certs medicaments...

• Les persones LGTBI demanen «drets especials»

Les persones LGTBI no busquen tenir drets especials, sinó les mateixes llibertats fonamentals que qualsevol esser humà. Malauradament, a moltes persones LGTBI encara se'ls neguen aquestes drets.

Segons afirma Amnistia Internacional, hi ha 64 països a tot el món on existeixen lleis que tipifiquen l’homosexualitat com a delicte. A alguns països com Aràbia Saudita o el Iemen es pot condemnar a pena de mort una persona per participar en actes sexuals consentits entre persones del mateix gènere.

Més enllà d’això, en el nostre context les persones LGTBI pateixen violència i discriminació. L’Observatori contra la LGTBIfòbia ha recollit més de 1.800 incidències des que va començar el 2014 fins el juliol de 2024. Entre aquestes hi ha: agressions físiques, insults, amenaces, impedir el dret d’admissió, tracte inadequat...

• Els catalans són garrepes

Tal com afirma Vicenç Pagès a El Nacional.cat, històricament als catalans se’ns ha considerat garrepes. Al nostre país, per exemple, és força habitual veure com cadascú es paga la seva part quan un grup va a sopar, dinar, esmorzar o prendre alguna cosa. Això vol dir ser garrepa?

La recaptació de la Marató de TV3 de 2023, destinada a recaptar fons per a les malalties reproductives i sexuals, va ser de 8.232.366 €. Per la seva banda, una iniciativa similar a tota Espanya anomenada Gala Inocente, els beneficis de la qual es destinaven a les malalties minoritàries, va recaptar-ne només 2.000.000.

• Els andalusos/es són mandrosos/es

Tal com publicava el Diario de Málaga el 2022, la taxa d’absentisme laboral a Andalusia és del 5,2 %, tres dècimes per sota de la mitjana nacional i la quarta comunitat espanyola amb la xifra més baixa. En canvi, els territoris tradicionalment més «treballadors» com serien el País Basc i Catalunya tenen les taxes d’absentisme laboral més altes: un 7 % i un 5,9 %, respectivament.