La salut mental

• Reflexionar sobre la gestió de l’estrès i el seu impacte en la salut mental.
• Desfer alguns mites sobre salut mental i visibilitzar pensaments, emocions i sensacions compartides a l'aula.
• Compartir estratègies per fomentar la nostra salut mental. 

• Papers / Bolígrafs
• Pissarra / Retoladors 
• Ordinador / Projector
• Cartes del Dixit o similars

1- PRESENTACIÓ

Començarem establint el dispositiu grupal i establint acords com a grup perquè aquesta sessió es pugui desenvolupar correctament i puguem gaudir d’un espai de confiança, cura i seguretat.

Presentarem l’habilitat de gestió de l'estrès amb preguntes com:

• Què creieu que és l’estrès? Sempre és negatiu? Quan podria ser útil? 
• Alguna vegada heu sentit que teniu massa coses a fer i que no teniu temps per res?
• Alguna vegada heu sentit que no podeu dormir perquè no pareu de pensar en excés, entrar en bucle, i no hi ha manera d’aturar la ment?
• Alguna vegada heu sentit que no sabeu per què esteu malament, però us sentiu malament? Com està el vostre cos en aquestes situacions (mal de panxa, mal de cap, tics, nervis interiors, tensió cervicals...)?

La persona facilitadora escamparà al centre de la rotllana, a terra, les cartes del Dixit (o similars). Demanarem a l’alumnat que escullin una carta amb la qual connectin i pensin què diu d’ells/es, amb què s’identifiquen i amb quina emoció els connecta. La carta pot simbolitzar un estat intern difícil de posar en paraules i pot ajudar a expressar-nos d’una altra manera.  

Expressar-nos emocionalment i escoltar-nos redueix l’estrès. En l’expressar, la ment i el cos comencen a descarregar tensió i estrès (Goleman, 1995).  

Després els convidarem a presentar-se i compartir la seva carta, explicar amb què els connecta, què els fa sentir... Posarem atenció a com, a vegades, ens costa posar paraules i parlar d’allò que ens passa. 

Es poden plantejar algunes preguntes per reflexionar i compartir: 

• Ens resulta fàcil posar paraules al que sentim? Ens resulta més difícil expressar malestars que coses agradables? 
• Com ens sentim quan no podem expressar el que ens passa? 
• Creiem que parlar del que sentim ens ajuda a ordenar-nos per dins? 
• Quines emocions ens costa més reconèixer o compartir?
• Què ens pot ajudar a sentir-nos més còmodes per parlar d’emocions? 
• Creieu que expressar-nos i sentir-nos escoltats/des pot millorar la nostra salut mental?   

2- DINÀMICA: I LA SALUT MENTAL?

Preguntarem a l'alumnat que és per a ells/es la salut mental. Farem un llistat a la pissarra amb totes les paraules, idees i aportacions que vagin fent. A continuació, explicarem breument què és la salut mental i amb quines habilitats l’abordem des del «Sigues tu».

Cal tenir en compte que totes  les habilitats contribueixen a una bona salut mental, però en aquesta proposta ens centrarem en l'autoconeixement, el maneig de les emocions i els sentiments i, sobretot, el maneig de la tensió i l'estrès.

La salut mental engloba l'estat d'equilibri i benestar del nostre ser emocional, psicològic i social, modelant la nostra percepció, emocions i conducta en la confrontació dels desafiaments de la vida (OMS, 2024). A més, exerceix una influència significativa en la nostra capacitat per gestionar l'estrès, les nostres interaccions amb altres individus i les decisions que prenem al llarg de totes les etapes de la vida, des de la infantesa i adolescència fins a l'adultesa i vellesa. Erik Erikson (1950), amb la seva teoria del desenvolupament psicosocial, ja va destacar com la salut mental es construeix i es transforma al llarg del cicle vital, a través de l’enfrontament de diferents crisis evolutives.

La salut mental també es reflecteix en la nostra resiliència i capacitat per adaptar-nos a situacions canviants, així com en la nostra habilitat per mantenir relacions interpersonals saludables i satisfactòries. Al llarg de la vida, la salut mental és un recurs incalculable que ens permet afrontar les complexitats emocionals i psicològiques, gaudir d'una qualitat de vida plena i contribuir de manera positiva a la societat en conjunt. 

3- DINÀMICA: MITES SOBRE LA SALUT MENTAL

Col·locarem el grup al centre de l’aula i delimitarem dos espais, un per al "sí" i un altre per al "no". Podem acordar si l’espai del mig el deixem per a "depèn" (sovint hi ha joves que tenen dubtes), tot i que és interessant que es posicionin en un extrem. 

Diem les frases i els demanem que es col·loquin segons la seva opinió. Un cop a lloc, generem debat al voltant de les opinions que aportin. 

• Tothom pot desenvolupar un TM*

Sí, tothom és susceptible o vulnerable de tenir problemes de salut mental en major o menor grau. Per això és important parlar-ne obertament. Aquesta vulnerabilitat és universal i afecta individus de totes les edats, gèneres i condicions socials. Per això, és fonamental parlar-ne obertament i sense estigma, ja que contribueix a la prevenció, detecció precoç i accés a tractament adequats, millorant la qualitat de vida de les persones afectades (OMS 2013).  

Segons l'OMS, un TM (Trastorn mental) es caracteritza per una alteració clínicament significativa de la cognició, la regulació de les emocions o el comportament de l'individu. En general, va associat a angoixa o discapacitat funcional en d'altres àrees importants. Hi ha molts tipus de TM, els més freqüents són l'ansietat i la depressió. De vegades es parla de problemes de salut mental, tot i que aquest concepte és més ampli i pot incloure: discapacitat psicosocial, angoixa considerable, discapacitat funcional o risc de conducta autolesiva. 

• La salut mental i el benestar emocional són determinats per la interacció de factors biològics, socioeconòmics, culturals i ambientals. 

En termes generals, podem parlar de:

• Factors individuals: les característiques psicològiques, les habilitats emocionals, l'estil de vida o també la predisposició genètica de la persona. 
• Factors de l'entorn: la família i amistats, la situació laboral, el gènere, el nivell sociocultural, el lloc de residència, la cultura, les polítiques públiques de treball i salut, etc. Influeixen en el desenvolupament i manteniment de la salut mental (Bronfenbrenner, 1979; Marmot, 2005). 

Al llarg de la vida, aquests factors es poden combinar per reforçar la salut mental (anomenats factors protectors) o bé per perjudicar-la (anomenats factors de risc). Els factors protectors augmenten la resiliència i milloren la salut mental. Per exemple, una xarxa social de suport, uns hàbits de vida saludables, una educació de qualitat o un treball digne. Els factors de risc, com ara el consum de drogues o l'exposició a circumstàncies socials, econòmiques, geopolítiques i ambientals desfavorables (com la pobresa, la violència o la desigualtat), incrementen les possibilitats de patir un trastorn mental. 

• Les persones amb TM són violentes.

No. Les conductes agressives no estan relacionades amb el fet de patir una malaltia mental. Les persones amb trastorns mentals tenen les mateixes possibilitats de ser violentes que qualsevol altra. Sovint eviten situacions violentes, ja que generen un estrès excessiu. Tenir un caràcter violent és independent del patiment d’un trastorn mental. En canvi, acostumen a tenir més risc de ser víctimes d'episodis d'agressivitat i violència que la resta (Stuart, 2003).  

• Els TM són incurables.

No. És incorrecte i perpetua un estigma perillós. La majoria de persones poden recuperar-se totalment o parcialment amb el tractament adequat, especialment si es detecta de forma precoç i es disposa de suport social, psicològic i mèdic (World Health Organization [WHO], 2022). 

Tot i que alguns TM mentals greus poden esdevenir crònics, moltes persones aprenen a conviure-hi i aconsegueixen una bona qualitat de vida mitjançant la teràpia, medicació, educació psicoemocional i l’acompanyament comunitari.

El concepte de recuperació en salut mental no significa necessàriament "cura total", sinó capacitat per viure una vida plena, significativa i autònoma, més enllà dels símptomes (Deegan, 1988; Slade, 2009).  

• Es neix amb un trastorn mental.

Tot i que la predisposició genètica és un factor en alguns trastorns mentals, no es neix amb un trastorn mental desenvolupat, sinó amb una vulnerabilitat que, en combinació amb altres factors, pot afavorir-ne l’aparició (Kendler et al., 2002; Gottesman & Gould, 2003). Segons el model biopsicosocial, àmpliament acceptat en psicologia i psiquiatria, sosté que els trastorns mentals són resultat de la interacció entre: 

• Factors biològics: genètica, neuroquímica, estructura cerebral… 
• Factors psicològics: personalitat, mecanismes d’afrontament, traumes… 
• Factors socials i ambientals: context familiar, pobresa, violència, estigma, etc. 

Segons dades del Canal Salut de la Generalitat de Catalunya; 1 de cada 4 persones experimentarà un problema de salut mental a la vida. El 50 % dels TM apareixen en l’adolescència, abans dels 14 anys. 

Després, relacionarem l’activitat realitzada amb la gestió de l’estrès formulant les següents preguntes: 

• Com t’has sentit fent aquesta activitat? T’he generat estrès alguna de les consignes treballades?  
• Per què creieu que hi ha tants mites i estigmes al voltant de la salut mental? D’on surten? Algun mite us ha sorprès?  
• Sentiu llibertat per poder parlar d’aquest tema? Teniu espais per parlar-ne? Com penseu que afecta la vostra salut mental? 
• Alguna vegada l’estrès t’ha ajudat a fer millor alguna cosa? Alguna vegada t’ha bloquejat? En quin moment l’estrès passa de ser útil a perjudicial?  

4- DINÀMICA: ENQUADRATS

La persona facilitadora compartirà algunes frases, iniciant amb: Les persones que… Els indicarem diferents espais a l’aula on s’han de desplaçar si s’identifiquen amb alguna de les situacions. Alguns exemples:

• Han actuat a vegades d'alguna manera que no volien.
• A vegades no han tingut ganes de fer res, només de tancar-se a l'habitació i dormir.
• Han tingut ansietat/angoixa alguna vegada.
• Necessiten estar a soles quan es desborden.
• S’irriten o enfaden amb facilitat i sovint sense gaire sentit.
• Sovint no saben identificar què els passa.
• Sovint es qüestionen la seva vàlua.
• Senten que ningú els entén. 
• Han perdut l’interès en coses que abans els motivaven. 
• Alguna vegada han fingit estar bé per no preocupar ningú. 
• Alguna vegada han intentat tapar el malestar amb humor, les pantalles o el menjar. 
• Han sentit por o vergonya a demanar ajuda i/o a explicar el que senten. 
• Han sentit que havien de ser forts i aguantar, encara que estiguessin malament. 
• S’han sentit culpables per no poder “estar” o “tirar endavant” com s’esperava. 

Oferirem un espai per compartir com s’han sentit, si els ha sorprès alguna cosa, si volen exposar alguna altra situació que no hagi sortit…

5- DINÀMICA: «ELS CRÍTICS INTERNS» 

Els crítics interns solen actuar per evitar accions que derivin en judici o rebuig social. És, en certa manera, una part de la nostra personalitat que busca l’acceptació i la pertinença al sistema. També pot actuar com una barrera per protegir-nos d’experiències emocionals doloroses. 

Un crític intern desregulat pot manifestar-se així: 

• Preocupació excessiva pel que dirà l’altra gent.
• Tendència a mostrar-se i a actuar segons com creiem que ens acceptaran, a costa de renunciar a nosaltres i la nostra autenticitat.
• Evitació de metes o desafiaments que poden resultar difícils o complicats per por que ens rebutgin si fracassem.
• Ens impedeix obrir-nos emocionalment per por d’experimentar situacions doloroses.

Aquest crític intern sol actuar a través de: missatges interns crítics cap a nosaltres o la nostra aparença física, perfeccionisme extenuant, comparatives constants amb altres persones, desvaloració, control i autocensura, autocrítica anticipada i una constant sembra de dubtes i pors sobre les nostres accions.

Encara que el crític intern pot tenir una funció protectora en regular la nostra pertinença al grup i a la societat, la seva severitat i excessiva crítica poden tenir efectes negatius en la nostra autoestima i benestar emocional. És important aprendre a equilibrar la funció del crític intern amb una perspectiva més compassiva i realista cap a nosaltres. Mirar si es pot transformar el crític intern en un aliat. 

L’alumnat haurà d’escriure en un paper quins crítics interns tenen i què diuen aquestes veus.

S’agafaran els papers i, en rotllana, una persona voluntària farà com si fos el crític: haurà de crear un discurs segons el pensament que llegeixi. La resta del grup li donarà estratègies per sortir d’aquell pensament. Podeu veure un recull amb algunes estratègies a l'Annex 1.

Per afavorir la reflexió podem fer algunes preguntes:  

• Com esteu després de la dinàmica? Hi ha alguna cosa que us hagi sorprès o que vulgueu destacar? 
• Creus que els crítics poden ajudar al fet que estiguem més estressats/des? Per què?  
• Penseu que el com ens parlem té relació amb la nostra salut mental? Què penseu que passaria si en comptes de criticar-nos ens poguéssim fer costat, animar-nos?  
• Com penseu que ens podem sentir si tenim una veu més compassiva i amigable en situacions de tensió, dificultat o estrès? És fàcil o difícil trobar aquestes veus? Hi ha algun factor extern que ho dificulti (expectatives i/o situació familiars, exigència i pressió acadèmica, relació amb el grup, xarxes socials...)? 

6- TANCAMENT: CONNEXIÓ INTERIOR

Tancarem els ulls uns 5 minuts i farem una visualització guiada amb música suau, si ens ve de gust. Primer, imaginarem un lloc que ens agradi, on ens sentim segures, tranquil·les i lliures de ser nosaltres mateixes. Després, pensarem en persones que estimem i que ens accepten tal com som. Si volem, les convidarem a compartir aquest espai amb nosaltres. Ens prendrem un moment per gaudir d’aquesta calma i companyia. 

A continuació, visualitzarem un mirall. Ens hi mirarem i connectarem amb una mirada amable, positiva i amorosa cap a nosaltres mateixes. Ens farem preguntes com: Què ens diríem de bo? Quin missatge ens motivaria? Com ens podem cuidar millor? Ens podem donar les gràcies per alguna cosa? 

Finalment, ens acomiadarem del reflex i demanarem que comparteixin amb la resta com se senten després de la visualització. 

1. Identificar la veu crítica (posar-li nom), ajuda a observar els pensaments de manera més objectiva, prendre distància psicològica i a despersonalitzar-nos de la veu.
2. Observar el to i contingut aquesta veu, parar atenció a què diu exactament i com ho diu.  
3. Activar la veu amiga / compassiva. Imaginar què et diria una persona que t’estima si veu que t’estàs tractant com et tracta el crític o imaginar què li diries tu al teu millor amic o amiga si veiessis que s’està parlant com el crític intern. Prendre consciència en el com ens parlem és molt important perquè construeix una narrativa interna sobre qui som (Beck, 1976). 
4. Detectar i anticipar en quines situacions aquests crítics apareixen amb més força. Ens ajudarà a planificar estratègies d’afrontament.
5. Buscar moments de pausa per respirar, sovint els crítics apareixen amb més força davant situacions d'estrès. Parar ens ajuda a prendre distància i a despersonalitzar-nos de les veus i, al fer-ho, ens permet pensar i fer en altres coses que puguin ajudar-nos a fomentar un altre tipus de diàleg intern més curós, positiu, amable i agradable (enfocaments mindfulness o d’atenció plena, que han mostrat resultats positius en la reducció de l’autocrítica. 
6. Fer activitats satisfactòries, que ens agradin, ens aportin plaer, calma i connexió emocional (estar amb persones que ens acceptin tal com són, activar-nos físicament...) reforça el sistema de benestar i la sensació de seguretat interna (Siegel, 2010), aquests entorns actuen com a factors protectors.

1. Situació de la salut mental en el jovent de Catalunya. CNJC. 2023
2. Guia Encarem el suïcidi juvenil
3. Associació Obertament