Objectius:

A partir de l’habilitat de comunicació interpersonal, reflexionar amb l’alumnat sobre els motius que poden empènyer una persona a fumar tant des del punt de vista individual com contextual.

Material i recursos:

Papers / Bolígrafs
Pissarra / Retoladors
Ordinador / Projector

Desenvolupament:

INFORMACIÓ PRÈVIA: En l’àmbit estatal, l’última Enquesta sobre ús de drogues en ensenyament secundari (Estudes, 2023) revela que el tabac ha registrat el 2023 les dades de consum més baixes entre joves de 14 a 18 anys des que es va començar a fer aquesta enquesta. La proporció de joves que indiquen haver fumat tabac algun cop a la vida ha passat d’un 64,4 % el 1996 a un 33,4 % el 2023. Respecte al consum diari de tabac, la prevalença se situa en el 7,5 %. Per contra, el consum de cigarretes electròniques (vapejadors) s’ha disparat: més de la meitat dels estudiants de 14 a 18 anys n’ha fet ús algun cop (54,6 %), i el 26,3 % ho fa de manera diària. L’ús dels vapejadors se situa en el punt més alt de la sèrie històrica. A més, per primer cop el consum és més habitual entre noies que entre nois (56,8 % vs. 52,5 %). Per la seva banda, el cànnabis és la substància psicoactiva il·legal amb més prevalença de consum entre joves de 14 a 18 anys: un 26,9 % afirmen haver-ne consumit alguna vegada a la vida. La mitjana d’edat d’inici són els 14,9 anys. Tot i això, ens situem en les xifres més baixes des del 1998.

Aquesta proposta s’inclou en el marc de la prevenció universal. L’objectiu és reforçar la idea que no consumir tabac o cànnabis és una «bona manera d’evitar problemes», però remarcant que aquelles persones que estiguin més a prop del consum hauran d’extremar la prudència i, si cal, demanar ajuda. Per aquest motiu, recomanem dirigir-nos a l’alumnat en termes generals, posant l’accent en el comportament desitjable i que tot sovint és majoritari: per exemple, el 73,1 % de joves entre 14 i 18 anys no ha fumat mai cànnabis. Cal evitar preguntes directes, com ara la següent: «Quins efectes teniu quan fumeu un porro?». També cal evitar generalitzacions que donin força al comportament que volem prevenir, com ara la següent: «La majoria de joves vapeja».

Què passa si la persona adulta (pare, mare, docent, dinamitzadora, etc.) fuma?

En aquest cas, es poden fer servir aquests recursos educatius extrets de la guia Connecta amb els teus fills, de la Subdirecció General de Promoció de la Salut:

Explicar els adolescents com van començar a fumar, què els va motivar a fer-ho —‍la curiositat, la por a la burla dels companys, el desig de semblar més grans, el desconeixement dels riscos, etc.—, i com, sense plantejar-s’ho i gairebé sense adonar-se’n, s’hi van quedar enganxats.
Evitar referir-se de manera positiva al tabac, encara que es parli amb altres adults, ni dir coses com ara les següents: «No hi ha res com una cigarreta després de dinar», «Al matí, fins que no he pres un cafè i he encès una cigarreta, no funciono».
Mostrar-se d’acord amb les normes de prohibició de fumar en llocs públics i amb l’evidència respecte als efectes nocius sobre la salut.
Deixar clar que esperen que els fills, les filles o l'alumnat no fumin mai, i que això és una mostra d’afecte cap a ells.

1- PRESENTACIÓ

Començarem establint el dispositiu grupal per tal que aquesta sessió es pugui desenvolupar correctament i puguem propiciar un espai de confiança, cura i seguretat.

Proposarem a l’alumnat que es presentin dient el seu nom i que expliquin quantes persones fumadores coneixen, tant de tabac o vapejador com de cànnabis. Apuntarem els nombres a la pissarra.

Presentarem l’habilitat per la vida fent preguntes com ara les següents: «Què creieu que és la comunicació interpersonal?», «Creieu que té res a veure amb el consum de tabac o cànnabis?», «Per què?», «El consum pot afectar la manera de relacionar-se?», «A què es refereix la idea d’establir relacions basades en el respecte i sanes?», «Us heu trobat en cap situació en què penseu que hauríeu de deixar de tenir-hi relació personal?».

2- DINÀMICA: I PER QUÈ FUMAR?

Demanarem a l’alumnat que faci una pluja d’idees i comparteixi un motiu pel qual fumar o pel qual no fumar. També es pot fer una altra ronda. Poden aparèixer els aspectes següents:

Motius per fumar: pel gust, perquè relaxa i tranquil·litza, per semblar més adult, per mostrar atreviment o impressionar els altres, per sentir-se i semblar més gran, per entretenir-se, per no engreixar-se, perquè les amistats fumen, perquè no aconseguim deixar-ho, perquè tothom ho fa, està molt estès socialment, per desobeir o revelar-te.
Motius per no fumar: perjudica la salut, perjudica les persones del nostre entorn, costa molt deixar-ho, està mal vist, es gasten massa diners, fa fàstic, es vol estar en forma, té afectacions en l’esport, produeix problemes respiratoris, les persones fumadores fan molta pudor de tabac, perquè no està ben vist culturalment, perquè segons la meva religió no ho hauria de fer, etc.

Demanarem voluntaris i voluntàries per fer una improvisació. Sortiran en parelles o grups de tres. Hauran de representar una escena on hi hagi una persona adulta (pare, mare, tutor o tutora legal, avi, àvia, etc.) i una persona adolescent de 16 anys. La persona jove explicarà per què fuma i defensarà la idea que «no passa res». La persona adulta defensarà la posició contrària. Hauran de sortir almenys dos dels conceptes que hem apuntat a la pissarra.

La resta del grup es fixarà en la manera com es comuniquen: quins estils utilitzen i quines estratègies han fet servir?

Podem llançar les preguntes següents per portar a una reflexió final:

Us semblen bons motius per fumar?
Creieu que amb els cigarrets s’aconsegueixen aquests beneficis?
Es podrien aconseguir aquests beneficis d’alguna altra manera?

3- DINÀMICA: COMPLEXITAT DELS CONSUMS, ASPECTES RELACIONATS

Demanarem a l’alumnat que es posin en la situació:

Hi ha un pressupost per tirar endavant un projecte de promoció de la salut sobre el tabac i el cànnabis. Avui es farà una exposició dels diferents temes d’interès i s’haurà de decidir, per votació, quin percentatge s’aplicarà a cada un dels temes. Cada grup haurà d’exposar les idees recollides i a continuació la classe votarà. Hi ha 120.000 euros. Les propostes de pressupost han de ser de 10.000 en 10.000. Cada grup decidirà si demana més o menys.

Per preparar-se, demanarem que es fixin en quines idees defensen, com les exposen, com poden arribar a qui els escolta.

Podem anotar els temes a la pissarra perquè cada grup vegi quines altres qüestions hi ha (que recolliran la informació).

Presa de decisions.
Mites i falses creences.
Influències.
Expectatives del consum.
Efectes i conseqüències del consum.
El negoci de les drogues.
Reducció de riscos i danys.
Perspectiva de gènere.
Factors de risc i protecció.
Dependència.
Sexualitat.
Resolució de conflictes.
Consumisme.

4- TANCAMENT:

Farem una ronda on l’alumnat compartirà què han après al llarg de la sessió, què els ha sorprès o què els ha generat dubtes.

Per saber-ne més:

Fumar?