- Reflexionar amb l’alumnat sobre els consums problemàtics a través de l’habilitat d’empatia.
Consum de drogues
Objectius:
Material i recursos:
- Papers / Bolígrafs
- Pissarra / Retoladors
- Ordinador / Projector
Desenvolupament:
1- PRESENTACIÓ
Començarem establint el dispositiu grupal per tal que aquesta sessió es pugui desenvolupar correctament i puguem propiciar un espai de confiança, cura i seguretat.
Demanarem a l’alumnat que es presenti i que digui el seu nom i quin tipus d’addiccions o consums problemàtics coneix. Poden sortir temes lligats a les drogues, però també aspectes relacionats amb els jocs, les xarxes socials, les compres, la roba, el sexe, etc.
Ho anirem apuntant a la pissarra. Marcarem de manera conjunta amb l’alumnat les pràctiques que són legals i les que són il·legals. Els explicarem que al llarg de la sessió reflexionarem sobre què ens pot fer desenvolupar problemes amb els consums de drogues, i fins i tot una addicció, quins aspectes hauríem de tenir en compte per saber si ens estem enganxant, etc.
Parlarem de l’habilitat d’empatia i els demanarem quina relació creuen que té amb les addiccions o els consums problemàtics. Poden sortir aspectes com ara el fet que, si una persona consumeix drogues, això pot afectar la seva família, o les maneres per poder ajudar algú que té un consum problemàtic.
2- DINÀMICA: AIXÍ DONCS, COM VA AIXÒ?
Les causes de consum de drogues poden ser molt diverses i, tot sovint, són una interacció de diferents elements que es poden resumir en tres grans blocs: els relacionats amb la substància, els individuals i els contextuals. Així doncs, es parla de factors de risc i de factors protectors de cadascun d’aquests àmbits.
La persona facilitadora dibuixarà a la pissarra el gràfic següent:
Demanarem a l’alumnat que facin grups de tres o quatre persones i que mirin de desenvolupar cada títol. Què inclourien? Què remarcarien? Què consideren important?
Per facilitar i aterrar els punts teòrics, ho poden desenvolupar a partir dels següents exemples:
- CAS 1: En Marc té 15 anys i viu amb la seva mare i el seu germà petit. Des que els seus pares es van separar fa un any, està més tancat en ell mateix. La seva mare treballa moltes hores i sovint no és a casa, així que ell ha d’ajudar molt amb el seu germà, i això el cansa. A classe ha baixat el rendiment, li costa concentrar-se i alguns professors diuen que ha canviat la seva actitud. Últimament, el Marc surt sovint amb un grup de nois del barri una mica més grans. Amb ells es troba bé perquè se sent acceptat. De tant en tant, es reuneixen en un parc i fumen porros i beuen cervesa. El Marc ho va provar per curiositat, però ara ho fa més sovint, sobretot els caps de setmana. Diu que l’ajuda a desconnectar i a no pensar tant. Tot i això, ha deixat d’anar a jugar a futbol amb els amics, cosa que el feia sentir molt bé, i ho troba a faltar. Encara li costa gestionar les emocions i la pressió, però sap que hi ha persones al seu voltant que el poden ajudar si ho necessita.
- CAS 2: La Carla té 16 anys i viu amb el seu pare i la seva àvia. Fa un temps que la seva mare va marxar de casa i gairebé no tenen contacte. Ha començat a faltar molt a l'institut i s’ha distanciat del seu grup d’amigues de sempre. Diu que està cansada de tot, i li costa aixecar-se al matí. Ha començat a sortir amb un noi més gran amb qui passa moltes tardes. Ell i el seu grup consumeixen alcohol i algun tipus de pastilles quan surten. Al principi, la Carla només ho veia, però ara també ha començat a provar-ho, sobretot quan està trista o quan vol evadir-se. Li agrada la sensació de desconnexió, encara que a vegades després es troba malament. Però hi ha coses que encara la mantenen connectada. Li agrada dibuixar i a l’institut hi ha una professora amb qui s’hi entén molt bé i que li ha proposat participar en un projecte artístic. A més, a casa, l’àvia l’escolta i li dona suport sempre que ho necessita.
- CAS 3: L’Amadou té 17 anys i fa batxillerat. Li agrada molt jugar a bàsquet i sortir amb els seus amics, però últimament no està passant per un bon moment. Fa mesos que se sent molt cansat, li costa dormir i té molts pensaments negatius. Per això va començar a fumar porros, primer algun cap de setmana, i ara gairebé cada dia. Ell mateix reconeix que això li està afectant: ha abaixat notes, ha deixat d’anar a entrenar i discuteix sovint amb el seu pare, només li queden ganes per escriure cançons i rapejar. Tot i això, sempre pot comptar amb la seva germana que l’escolta i sempre l’anima.
Aspectes que poden sortir (si no surten, podem complementar la informació):
- Persona: expectatives, estat psicològic, estat d’ànim, estat fisiològic (sexe, edat, tolerància, complexió física i pes, patologia), motivació, dependència, trastorns de conducta, factors de vulnerabilitat, personalitat.
- Substància: dosi, grau de puresa, via de consum, barreja.
- Context: en grup o en solitari, espai privat o públic, entre responsabilitats o en lleure. Microsistema (família, escola, grup d’iguals), mesosistema (feina, oci, estatus, entorn residencial), macrosistema (percepció social: ús normalitzat o inconvenient, valors, sistema social, accessibilitat i disponibilitat, polítiques, legislació, mitjans de comunicació, publicitat, alternatives).
En acabar, podem fer les preguntes següents:
- En quins aspectes dels quals hem escrit influeix l’empatia?
- De què ens pot servir l’empatia? A qui li pot ser útil?
3- DINÀMICA: ACTITUDS I COMPORTAMENTS
Continuarem treballant amb els grups i aquest cop els demanarem que pensin en diferents persones consumidores que coneixen, i què posarien en cada columna. Un cop ho tinguin escrit, ho posarem en comú. Poden sortir coses com ara les següents:
Cal fer èmfasi en el fet que qualsevol persona pot tenir un consum problemàtic, que no depèn de la classe social, l’ètnia, etc.
4- DINÀMICA: FASES DEL CANVI
Per treballar a títol personal i poder comprendre les persones addictes, farem una breu explicació de les fases d’un canvi. Segons el model transteòric de Prochaska i DiClemente (1984), davant un canvi de comportament hi ha cinc estadis: precontemplació, contemplació, preparació, acció i manteniment. Aquest model pot ser útil per ajudar les persones a deixar de consumir, ja que ens permet saber en quina fase estan i utilitzar les estratègies més efectives en cada cas. S’ha emprat sobretot en deshabituació al tabac.
- Precontemplació: no hi ha intenció de canviar, per desinformació o bé per por de fracassar. No es veu ni es viu com un problema, i tampoc no es perceben els efectes indesitjables («D’alguna cosa m’he de morir»).
- Contemplació: hi ha la intenció de canviar. La persona s’adona que l’addicció té efectes indesitjables i que no li agraden («Em llevo amb molta tos», «Quan vaig a caminar m’ofego», etc.).
- Preparació: es comença a fer alguna cosa per assolir el canvi (comprar un llibre, dir-ho a les amistats, demanar assessorament expert, pensar a reduir el consum, establir una data per començar, etc.).
- Acció: es produeix el canvi (ja no es fuma, es redueix el consum de tabac, etc.).
- Manteniment: és l’etapa en què es manté l’acció. És la més dura, ja que en les addiccions les recaigudes són habituals. No es tracta de sentir-nos culpables si recaiem, sinó de fixar-nos en els dies, les setmanes o els mesos que fa que hem aconseguit el canvi. En cas de recaure, ens hem de fixar, de nou, en quina fase estem.
Un cop feta l’explicació, posarem els títols de les diferents etapes, en un foli cada una, a terra, en un cercle gran.
Convidarem l’alumnat a aixecar-se i a ubicar-se en alguna de les fases. És indiferent si ho fan amb la idea del tabac, del mòbil, del sucre, de l’esport, etc. No ens cal insistir per saber en què pensen: si ho saben ells mateixos, ja està bé. Els demanarem com es troben en aquesta fase, i com deuen sentir-se els seus éssers propers (amistats, familiars), què creuen que necessiten per canviar de fase, etc.
5- TANCAMENT:
Farem una ronda en què cada alumne haurà d’expressar si ha canviat alguna cosa de la seva mirada cap a les addiccions i cap a les persones que consumeixen.
Si tenim la necessitat d’ajudar a una persona amb addiccions, hem de tenir present que el canvi només es produirà quan sigui la pròpia persona que ho decideixi, nosaltres podem desenvolupar l’empatia i acompanyar en el procés de presa de consciència, cobrir necessitats, buscar i fer activitats alternatives a la possibilitat de consum. No podem deixar d'anomenar els límits, que són també importants i cal veure quan els posem i amb quins temes.
Per saber-ne més: