Comunicació familiar

• Reflexionar sobre els vincles i els conflictes que es produeixen en el context familiar a través de l’habilitat de gestió d’emocions i sentiments.

• Papers / Bolígrafs
• Pissarra / Retoladors 
• Ordinador / Projector

1- PRESENTACIÓ

Començarem col·locant-nos en dispositiu grupal i establint acords com a grup perquè aquesta sessió es pugui desenvolupar correctament i puguem gaudir d’un espai de confiança, cura i seguretat.

Demanarem al grup que es presenti dient el seu nom i amb un so o amb un gest expressin l’emoció que senten ara. Ho farem en cercle, dempeus. Si algú creu que sent el mateix pot copiar el gest o el so. Haurem de marcar el temps al principi, després ja va sol.

2- DINÀMICA: CONEGUEM-NOS

Repartirem un full a cada alumne amb unes afirmacions. S’hauran d’aixecar i anar a parlar amb la resta del grup per veure qui compleix les afirmacions i anotar el seu nom. L’únic requisit és que sempre s’ha de preguntar a persones diferents. Les situacions poden variar segons els nostres interessos. Per exemple:

Tothom té les mateixes capacitats? Com hem estat fent la dinàmica? Com ens hem sentit? (ho anotarem en un costat de la pissarra)

Quines emocions han aparegut? (les anotarem a l’altre costat de la pissarra)

Deixarem temps perquè puguin anar dient. Per exemple: 

• Què hem fet? Apropar-nos, escoltar, preguntar, mostrar interès o motivació, mirar als ulls, riure, tenir curiositat, hi havia un objectiu comú, ens hem conegut…
• Què hem sentit? Nervis, alegria, benestar, confiança, respecte…

La idea és transmetre que les emocions que sentim no sempre depenen de les accions de la resta, que hi ha una part de responsabilitat emocional en tothom. 

Per concloure amb la dinàmica podem proposar que pensin en una persona amb qui la relació sigui complicada. Els convidem a revisar si fan alguna de les coses que han sortit a la llista per millorar la relació.

3- DINÀMICA: SOCIOGRAMA FAMILIAR/UNIVERS DE RELACIONS

Demanarem a l’alumnat que facin de forma ràpida un sociograma. La idea és que coneguin la tècnica i la puguin aplicar en els contextos que creguin necessaris. Es pot fer amb les relacions a l’aula, però recomanem fer-ho amb les relacions familiars. Hem de tenir en compte que hi ha alumnat vivint en centres de menors, que no té l’estructura familiar socialment coneguda, que té la família lluny… Expliquem que la família no sempre té a veure amb els lligams de sang i hem de tenir en compte que pot remoure. 

El sociograma és una tècnica per obtenir una radiografia grupal. Busca obtenir de manera gràfica les diferents relacions entre els subjectes d’un grup, posant de manifest els vincles, els llaços d’influència i de preferència. 

Repartirem un paper a cadascú. Al centre hauran de posar el seu nom. 

A prop hauran d’escriure els noms de les persones amb qui senten el vincle més fort, i anar afegint més lluny les persones amb qui el vincle és més distant. Sense judici, com un retrat de com viuen la situació relacional en aquest moment. Convé recordar-los que el sociograma no és permanent. 

Quan l’acabin, compartirem amb el grup les següents qüestions: 

• Ha sigut fàcil fer el sociograma? 
• Quins valors apareixen en les relacions més properes? (em cuiden, em dediquen atenció, m’ajuden a fer els deures, treballen molt per poder tenir un sostre i menjar…) 
• I amb les relacions més distants? (frustració, acceptació, indiferència, ràbia, rebuig, enuig…)
• Quines emocions us desperten? (potser amb les relacions més properes: tranquil·litat, alegria, confiança, respecte. Amb les més distants: tristesa, tranquil·litat, desconfiança) 

4- DINÀMICA: TREN DE LES EMOCIONS

Hi ha situacions, emocions, pensaments, que poden fer que no ens sentim bé. A continuació presentem una fórmula per aturar-nos i reflexionar. 

L’autor d’aquesta dinàmica l’anomena «El tren de les emocions» perquè permet que l’alumnat passi d’un vagó a un altre, anant endavant o enrere, en funció del que decideixin sentir o pensar. Generen un pensament i arriben a un resultat.

Escrivim a cada cartolina una de les següents frases: QUÈ PASSA?, QUÈ PENSO?, QUÈ SENTO?, QUÈ FAIG?, EL RESULTAT. Les col·loquem per ordre, una després de l’altra. Podem fer diverses files de cartolines en funció de l’espai de l’aula i el nombre d’alumnes. 

Els demanarem que facin grups de 3 persones. Una anirà passant d’un vagó a l’altre, compartint amb els companys/es.

Un exemple: 

• QUÈ PASSA? (situació del conflicte) El pare sempre em diu que soc un gandul (dempeus sobre la primera cartolina)
• QUÈ PENSO? Tinc tots els deures fets, no entenc què vol (2a cartolina)
• QUÈ SENTO? Decepció, incomprensió, frustració… Mai no faig prou (3a cartolina)
• QUÈ FAIG? Li contesto de males maneres que ja ho he fet tot (4a cartolina)
• EL RESULTAT. El pare s’enfada encara més, em comença a dir coses de l’habitació que no tinc endreçades, que si la bicicleta té la roda desinflada… (última cartolina)

Amb el grupet parlaran de què podria haver fet per aconseguir un resultat més satisfactori. La pregunta que els podem llançar és si el resultat és positiu per a ells/es i també per als altres. Si no ho és, poden mirar de tornar enrere i veure quin punt els resulta fàcil modificar, què suposaria… 

Aquesta fórmula ens pot servir per situacions que estem vivint o per preparar-nos per aquelles que viurem en un futur proper (tindré un examen). També per mirar de desentrellar algun estat emocional (porto dies de mal humor) o bé algun pensament recurrent (bucle: tinc molta mala sort).

5- TANCAMENT

Per tancar els proposarem compartir algunes de les tècniques que han emprat o conclusions a les quals han arribat amb el tren de les emocions. Les podem anotar a la pissarra.

1. Sociograma. XTEC
2. Gimnàstica Emocional. José Luís Bimbela.