Objectius:

Sensibilitzar l’alumnat envers el consentiment i promoure el respecte dels límits propis i de les altres persones a través de l’habilitat de negociació i refús.

Material i recursos:

Papers / Bolígrafs
Pissarra / Retoladors
Ordinador / Projector
Corda (millor que sigui de roba)
Fang (opcional)

Desenvolupament:

1- PRESENTACIÓ

Començarem establint el dispositiu grupal per tal que aquesta sessió es pugui desenvolupar correctament i puguem propiciar un espai de confiança, cura i seguretat.

A través de preguntes explicarem a l’alumnat l’habilitat de negociació i refús. Per ajudar-los a connectar l'habilitat amb la sexualitat els hi podem fer algunes de les següents preguntes:

Quina relació té l'habilitat amb les relacions sexoafectives?
Què vol dir per vosaltres “tenir una relació”? Pot ser d’amistat, d’amor...?
Com us agradaria que us tractessin en una relació? I com NO us agradaria?
Què feu quan no esteu d’acord amb una persona que us importa?
Creieu que es pot dir el que es vol, es desitja, sense fer mal a l’altra persona? Com?
Què vol dir “arribar a un acord”? Sempre cal cedir?
Per què creieu que és important saber negociar i dir que no?

Demanarem que facin una ronda indicant el seu nom i quina creuen que és la seva línia vermella, aquelles actituds o comportaments que no toleren o no tolerarien en una relació sexo-afectiva.

2- DINÀMICA: ESPAI DE SEGURETAT, LÍMITS

Repartirem a la meitat de la classe una corda. Es pot fer al pati i utilitzar guixos.

Cadascú construeix el seu espai de seguretat marcant a terra (amb la corda) un cercle. Aquest cercle pot ser més gran o bé més petit, segons l’espai vital que creuen que necessiten. La persona que ha fet el cercle es queda a dins.

Podem posar música.

La meitat del grup que no té la corda caminarà per l’espai i quan s’aturi la música s’hauran d'apropar a un dels cercles. La persona que està a dins haurà de comunicar si vol que s’apropi més o no de les següents maneres:

Sense gestos (cos i mirada)
Amb gestos
Amb paraules o signant

Podem repetir-ho diverses vegades i canviar els rols. Les persones que eren fora del cercle agafaran una corda i faran el seu cercle. Repetiran l’exercici amb els rols canviats fins que els demanarem que es quedin amb una parella.

Alternativa: fer dues fileres una enfront de l'altra creant parelles. Una de les fileres estarà quieta i l’altra s’aproparà a l’altre costat, sense marcar l’espai de seguretat a terra. Les tres maneres de marcar el límit, fins a on volem que s’apropi, són les mateixes. Es pot fer moure els alumnes d'una fila una o dues places a la dreta, per tal que puguin fer la dinàmica amb persones diferents.

Repartirem un tros de corda per tothom i demanarem que també facin el seu cercle (per parelles). Ajuntem els dos espais de seguretat de cadascú, de manera que les dues esferes quedin sobreposades, amb un espai compartit entre les dues. Cadascú s’asseu a la seva zona de seguretat mirant l’espai compartit. En aquest espai, farem una escultura de fang en comú sense parlar ni signar.

Si treballar amb el fang suposa una complicació es pot fer un dibuix.

Deixarem 5 o 10 minuts per fer la creació. A mesura que vagin acabant, poden tornar a asseure’s al cercle.

Per tancar les dues parts de la dinàmica, farem les següents preguntes:

Com ha sigut quan se’ns apropava algú que volia entrar? Quines emocions han aparegut?
Has tingut la mateixa sensació amb tothom? De què depèn?
Com t’has comunicat? Ha sigut fàcil?
Com ha sigut la creació conjunta?
Hi ha hagut consens? Algú ha dominat en la presa de decisions?
Heu creat les dues persones per igual?
Et satisfà el resultat?
Creus que té res a veure el gènere?
Què fa que puguem posar més límits o menys? D’on surt aquesta seguretat?

3- DINÀMICA: ROLE PLAYING

Demanarem voluntaris/es del grup. Els donarem una situació i, improvisant, l’hauran de representar davant la classe. L’analitzarem demanant:

Quins personatges han aparegut directament? I indirectament?
Què volia cadascun?
Què necessitava?
Ho ha sabut expressar?
Quines emocions ha tingut cadascun dels personatges implicats?

Situacions:

Dues persones de 12 anys acaben de fer-se parella. Una vol que li agafi la mà a l’institut i l’altra no.
Una persona s’està escrivint molts missatges d’Instagram amb una altra que li agrada. Quan es troben a l’institut amb prou feines es parlen.
Un nen es vol fer petons amb mi i a mi m’agradaria conèixer-lo millor perquè no sé si confio en ell.
M’agrada una persona que és molt amiga meva. Ho xerro amb les amistats. Alguna em diu que li digui alguna cosa, que a ella també li agrado, d’altres que no…

4- TANCAMENT

Tancarem la sessió fent a l'alumnat algunes preguntes de reflexió al voltant del que hem anat treballant. Les podem exposar totes i deixar que escullin quina part volen respondre o anar fent les preguntes amb relació a aquells aspectes que més ens interessa fer incís:

Què ha sigut el que més t’ha sorprès o t’ha cridat l'atenció durant el taller?
Quina relació troben entre el tema i l’habilitat treballada?
Com pots assegurar-te que estàs respectant els límits propis i aliens en una relació?
Quines estratègies pots utilitzar per a comunicar els teus desitjos o rebutjar una proposta sense sentir-te culpable?
Quins canvis t'agradaria implementar en les teves relacions després d'aquest taller?
Quines eines d'aquesta sessió creus que aplicaràs primer en la teva vida quotidiana?

Per saber-ne més:

Límits i consens