- Reflexionar amb l’alumnat sobre la pressió estètica i els ideals de bellesa actuals
- Prendre consciència com aquests cànons de bellesa afecten a la construcció de la identitat i l’autoestima.
Una norma, molts cossos
Objectius:
Material i recursos:
- Papers / Bolígrafs
- Pissarra / Retoladors
- Ordinador / Projector
- PowerPoint amb imatges
Desenvolupament:
1- PRESENTACIÓ
Començarem establint el dispositiu grupal per tal que aquesta sessió es desenvolupi correctament i propiciar un espai de confiança, cura i seguretat.
Proposem començar amb el títol de la sessió, «Una norma, molts cossos». Preguntarem què els suggereix el títol i demanarem a l’alumnat que diguin quines persones famoses podrien representar aquest cànon de bellesa. Totes les idees seran benvingudes.
Fer aquesta pregunta sense donar més indicacions ens ajudarà a conèixer quins són els referents actuals del nostre alumnat (i el seu gènere, la racialització, l’edat...). Posteriorment, aquesta informació ens servirà per poder anomenar certes violències que es reprodueixen en les normes estètiques hegemòniques.
A continuació, convidarem l’alumnat a escriure una petita llista, sabent que és privada i que no l’hauran de compartir amb ningú, del que els agrada del seu cos, què no els agrada i què creuen que els agrada als altres de mi. Després guarden la llista fins al final del taller, quan la recuperarem.
Farem una ronda de presentació. Cadascú dirà el seu nom més alguna cosa que li agradi de si mateix/a de la llista que han escrit. Podem tancar la ronda preguntant, breument, si ha estat fàcil o difícil identificar i compartir el que els agrada de nosaltres i per què.
Després de la ronda de noms, s’introduirà l'habilitat de l'Autoconeixement. Es pot definir què creuen que és entre tots o bé parlar-ho en grups petits i després compartir-ho en grup gran, posant atenció en l’autoimatge relacionada amb l’eix de sexualitat i la diversitat de cossos.
2- DINÀMICA: AMPLIEM I DISTORSIONEM LA MIRADA SOBRE LA BELLESA FÍSICA
Passarem les diapositives del PowerPoint. Ens aturarem a cadascuna d’elles per anar construint discurs en comú amb el que anem veient.
Treballarem amb preguntes totes les diapositives per animar la conversa i les reflexions. Algunes idees que ens poden ajudar a facilitar el diàleg:
- Què veiem en aquestes imatges?
- Què tenen en comú les diferents figures?
- És fàcil d’anomenar el que tenen en comú? Com és que ens costa?
- Com són els seus cossos?
- I el seu estil?
- N’hi ha alguna que ens sorprengui?
- Què ens fa sentir?
- Què ens provoquen?
- Coneixem les persones o obres d’art que hi apareixen?
- Què sabem de les seves vides?
- El que sabem té alguna relació amb el seu aspecte físic?
- Les seves professions estan relacionades amb el seu aspecte físic?
Si sorgeixen reaccions (siguin d’aprovació, rebuig o curiositat per part de l’alumnat), les farem servir per identificar aquests cànons i les violències que se’n desprenen.
A mesura que anem veient diapositives, anotarem a la pissarra aquells aspectes que la norma ens dicta sobre la bellesa.
La història de les persones que apareixen en les imatges és significativa per parlar dels eixos de violència estructurals que les travessen. Algunes són activistes per la transformació de les violències que viuen, altres han decidit canviar els seus cossos per encaixar en el cànon per supervivència o per plaer, algunes són referents de maneres de viure aquestes violències amb creativitat… No cal que coneguem les seves vides en profunditat, però sí que hem de saber a què es dediquen o es dedicaven i la relació d’això amb els eixos estructurals que les travessen.
Moltes ens permeten veure que, més enllà de les nostres característiques, podem arribar a aconseguir viure d’allò que volem; que les nostres capacitats, racialització, edat, gènere… no són l’únic que condiciona les nostres dedicacions.
Diapositiva 1. Veiem una seqüència que representa el canvi del cànon de bellesa en les dones des de la prehistòria fins al segle xx, passant pel Renaixement. En la conversa sobre aquesta diapositiva és important constatar que els cànons de bellesa varien en funció de l’època i la relació amb les necessitats del moment. Per què es venerava les persones gestants grasses a la prehistòria? Per què durant el Renaixement encara eren grasses i també molt pàl·lides? Té alguna cosa a veure amb la condició econòmica de les persones retratades? Què es valora del cànon al qual respon la Pamela Anderson? Aquesta actriu, entre altres coses, va ser de les primeres conegudes per les operacions estètiques que es va fer. Quina relació té la bellesa amb els diners en aquest cas?
Diapositiva 2. Veiem el cànon de bellesa hegemònic d’avui en dia. En grups de 3 persones, descriure com és en Batman i quines sensacions els genera i després amb la Barbie, per posteriorment fer una posada en comú dels diferents grups anotant el que va sortint a la pissarra. Aquestes descripcions s’aniran completant a mesura que avança la sessió.
Diapositiva 3. Veiem persones velles. Diverses agafades d’internet que no coneixem i la Madonna. En aquesta diapositiva volem constatar que els cossos canvien. La nostra bellesa és mutable. Si l’edat no havia aparegut en la descripció del cànon de la Barbie i Batman podem afegir-l’hi. Creieu que en algun moment deixarem de ser bonics/ques? Per què creieu que la Madonna ha passat per tantes operacions estètiques? A primera vista, qui diríeu que té més diners?
Diapositiva 4. Veiem persones discapacitades / amb diversitat funcional. Stella Young (activista), Frida Khalo (artista plàstica), Alejandra Pizarnik (escriptora, poeta), Miquel Martí i Pol (escriptor, poeta), Pablo Echenique (polític), Peter Dinklage (actor). En aquesta diapositiva pot ser interessant vincular la capacitat productiva amb el que entenem com a bonic. La malaltia, la fragilitat, la vulnerabilitat, la lentitud, normalment s’han associat a la lletjor. Si les nostres capacitats no havien aparegut en la descripció del cànon de bellesa les anotem: capacitats normatives.
Diapositiva 5. Veiem persones racialitzades. Morad (cantant), Audre Lorde (escriptora i activista), Naomi Campbell (model), Rihanna (cantant), Michael Jackson (cantant). El cànon hegemònic és blanc. Algunes persones famoses han blanquejat la seva imatge per poder viure de les seves professions. Com és que no coneixem persones que hagin volgut semblar negres per tenir més èxit? Naomi Campbell va ser la primera top model negra després de molts anys de passarel·les on només hi havia noies blanques. Si la blancor no havia aparegut en la descripció del cànon l’hi afegim.
Diapositiva 6. En aquestes imatges veiem persones grasses. Barbie Ferreira (actriu/model), Paula Leitón (waterpolista), Croquetamente (activista), Gossip (grup de música), Itziar Castro (actriu). En aquesta conversa, és important fer aparèixer preguntes sobre la salut i l’agilitat que tenim associades a les persones primes. Qüestionar el mite que totes les persones grasses tenen problemes de salut pel fet de ser grasses i que quan tenen problemes de salut la causa és la quantitat de greix que tenen. Si una persona grassa va al metge perquè li fa mal alguna cosa o es troba malament probablement li diran que faci dieta. Hi ha persones primes que no estan sanes, igual que n’hi ha de grasses que sí que ho estan.
Diapositiva 7. Veiem persones amb una expressió de gènere andrògena. Hannah Gadsby (actriu i còmica), Alok Veid-Menon (activista, escriptore, poeta, creadore de contingut), Lin Nas X (músic, cantant), Elliot Page (actor), Harnaam Kaur (educadora, activista, guanyadora del Guinness de dona amb més barba). En aquesta diapositiva és important constatar l’existència dels patrons binaris (home-dona) i la incomoditat que ens generen les corporalitats que es desvien d’aquestes.
Diapositiva 8. Veiem dues fotografies abans i després de ser retocades amb programes digitals. Què ens diuen aquestes fotos? Són reals aquests models de bellesa imposats? Quantes persones en el nostre dia a dia veiem que siguin així?
Preguntem què els ha passat quan anaven dient les diferents idees, quines emocions han sentit. Era difícil anomenar algunes coses? Hi ha títols que tenen més clars i altres menys? Hi ha algun tema que ens és més difícil d’abordar? Que ens faci vergonya, fàstic o ens paralitzi?
3- DINÀMICA: REFLEXIONEM
En grups de 5 persones han de trobar 5 arguments a favor i 5 en contra de la següent afirmació "l'autoestima depèn només d'un/a mateix/a”. Després farem la posada en comú en el grup gran.
4- TANCAMENT
Per tancar aquesta dinàmica podem revisar la descripció del cànon de bellesa actual i llançar algunes preguntes per la reflexió com per exemple:
- Representa les persones de la vida real?
- Quins interessos hi ha darrere d'imposar aquests models de bellesa? Per què es fa això?
- Qui hi surt guanyant? Qui surt perdent? (Violència estètica: s'exclou i discrimina a qui no compleix la norma)
- Com ens influeix que es repeteixin aquests models? (Comparar-nos, autoestima, identitat salut física, mental, social...)
- Com ens afecta la imposició d'aquest model a la nostra salut? (Problemes de salut, pressió social...)
- Per què és important adonar-nos de tot això? (Per no sentir-nos malament, prendre les nostres pròpies decisions, per contribuir a fer que sigui una societat més justa, diversa i amb menys discriminació...)
- Com se'ns acut que podem cuidar-nos? (Envoltar-nos de persones que ens facin sentir bé, qüestionar-ho tot, estimar-nos tal com som, acceptar les diferències, celebrar el que ens fa ser únics i diferents...)
Després els direm que mirin la llista que han escrit el principi:
- Pot ser que allò que heu escrit que us agrada de vosaltres mateixos/es correspongui als cànons de bellesa? O no?
- Si creiem que el nostre cos no és bonic, o no és suficient, per què és?
- Creieu que si no existís aquesta norma que ens pressiona tant, seria diferent l'opinió que tenim sobre el nostre cos?
- Hi trauries alguna cosa? Hi afegiries alguna cosa?
Per saber-ne més: