SiguesTU

Com lligar

Participants: ESO 3r i 4t
Eix: Sexualitats
Durada: 1h 30 min
Habilitats: Comunicació interpersonal
Objectius:
  • A través de l’habilitat de comunicació interpersonal, promoure la reflexió de l’alumnat amb relació a la pressió social existent sobre les relacions sexuals i afectives i com això pot afectar a la construcció de la identitat.
Material i recursos:
  • Papers / Bolígrafs
  • Pissarra / Retoladors 
  • Ordinador / Projector
Desenvolupament:

1- PRESENTACIÓ

Començarem establint el dispositiu grupal per tal que aquesta sessió es desenvolupi correctament i propiciar un espai de confiança, cura i seguretat. 

Proposarem a l’alumnat que es presenti dient el seu nom i un tema de conversa que els agradi o els interessi.

2- DINÀMICA: LLIGAR... QUANTES PREGUNTES!

Obrirem un espai de diàleg on l’alumnat es pugui expressar lliurement i donar la seva opinió sobre “el lligar”. La idea és conversar sobre aquests 4 punts orientatius, que si no surten podem explorar-los  através de les preguntes:  

  1. Els estigmes socials d’estar en parella (creences, cultures, religions, estatus).Heu parlat mai entre vosaltres de les vostres creences, del que diuen les religions de les vostres famílies respecte al lligar? 
  2. La pressió social que poden rebre per part de familiars, amistats… Us han preguntat mai:Ja en tens parella? Encara no t’has embolicat amb ningú?...
  3. L’impacte que té en la creació de la meva identitat o en la construcció de la personalitat (té a veure amb les etiquetes i l’estatut social; és una «suelta», una santa, una rígida, una pocavergonya, li sobren pèls a la llengua, vigila amb aquell/a… les persones «guais» lliguen). A tothom li agraden el mateix tipus de persones? Hi ha una edat ideal per començar a lligar? Per què si a un noi guapo li agrada una persona grassa podria no voler explicar-ho a ningú? 
  4. La pressió en què algunes relacions no poden ser des de l’amistat i han de portar alguna cosa més implícita relacionada amb l’amor. Un noi i una noia poden ser només amics? Podem tenir amics del sexe contrari? 

Per acompanyar la conversa ho farem sense judici, apreciant els comentaris que facin, preguntant des de la curiositat. Posant exemples de tot el contrari que puguin dir. No per portar la contrària, sinó per obrir el ventall, perquè tot l’alumnat senti que la seva idea pot ser vàlida, encara que sigui oposada al que s’està dient. Per exemple: Si ens diuen que lligar és de persones més grans nosaltres els podem explicar que hi ha persones que tenen molta curiositat per lligar des de molt joves i també que n'hi ha que no la senten mai.

També cal tenir present que potser hi ha persones que no tenen interès a lligar ni en temes relacionats amb les relacions sexo-afectives. 

3- DINÀMICA: QUÈ ENS CAL PER LLIGAR?

Part 1: Preguntarem a l’alumnat: què necessitem per lligar? Poden sortir moltes coses, potser cal orientar-los una mica. Algunes idees: 

  • Que t’interessi lligar. Tenir ganes de compartir-te.
  • Saber què vols o tenir la capacitat de valorar-ho en la relació.
  • Sinceritat.
  • Seguretat.
  • Conèixer-me bé, els meus límits, les meves pors, els meus anhels, el que valores, el que t’agrada…
  • Quines són les meves vergonyes? Són inseguretats, pors? 
  • Poder expressar el que sents, el que vols, el que necessites… 
  • Saber trobar el moment i la manera adequada

Part 2: Demanarem a l’alumnat que faci una rotllana mirant enfora. Que situïn les mans darrere la cadira i tinguin els punys tancats i, si poden, els ulls tancats. Els direm que obrin la mà quan s’identifiquin amb les diferents frases o paraules que anirà dient la persona facilitadora. Seran les mateixes aportacions que ha fet l’alumnat a la part 1. 

Aquesta anotarà a la pissarra el nombre de mans que s’obren en cada una de les frases. 

Un cop hàgim acabat, podem reflexionar amb el mateix alumnat dels resultats que han sortit. Allò que semblava evident té molts «vots» o pocs? Quina frase o paraula en té més? Com pot ser? 

4- DINÀMICA: ESTRATÈGIES I LÍNIES VERMELLES

Part 1: Demanarem a l’alumnat que anoti en un post-it diferents maneres que coneixen o que utilitzin per lligar. Cada manera, estratègia, metodologia en un post-it diferent. 

Poden sortir formes com: 

  • Demanar a les amistats que hi parlin per mi.
  • Obrir-la per l’Instagram.
  • Proposar de quedar.
  • Dir-li en qualsevol lloc que l’enganxis.
  • Llenguatge no verbal.

Repetirem el mateix, però amb les línies vermelles, què és allò que no tolero, com passar-se de la ratlla, faltar al respecte…: 

  • Anar a parlar-hi de manera burleta.
  • Humiliar.
  • Fer xantatge.
  • Amenaçar.
  • Intentar-ho amb les 2 amistats que estem juntes i ocupar el 3r lloc de la llista (fent-ho davant teu).
  • Si ha consumit drogues o alcohol.
  • Utilitzar una discussió.

Part 2: Farem una línia de foc, indicant que un extrem de l’aula és allà on em podria sentir còmode, ho tolero, ho faig… i l’altre on em sento incòmode, no ho tolero, no va amb mi, no és el meu estil. Anirem llegint diferents post-its (buscant diversitat) i demanant a l’alumnat que es mogui, ubicant-se allà on creuen. Un cop la gent estigui posicionada, podem demanar alguna de les opinions. 

5- TANCAMENT

Demanarem que es posin en parelles o grups de 3 persones i que comentin com ha estat la sessió. Amb què estan d’acord, amb què no, si se’ls ha fet estrany parlar aquests temes amb el grup classe, què els ha sorprès o decebut més… Que mirin de treure una o dues conclusions per poder compartir amb la resta del grup.

Font: Equip «Sigues tu»