SiguesTU

Si no gaudeixo no és sexualitat

Participants: ESO 3r i 4t
Eix: Sexualitats
Durada: 1h 30 min
Habilitats: Pensament crític
Objectius:
  • Acompanyar l’alumnat en l’entrenament de l’habilitat de pensament crític posant en dubte  alguns dels mites més estesos sobre sexualitat.
Material i recursos:
  • Papers / Bolígrafs
  • Pissarra / Retoladors 
  • Ordinador / Projector
Desenvolupament:

1- PRESENTACIÓ

Començarem col·locant-nos en dispositiu grupal i establint acords com a grup perquè aquesta sessió es pugui desenvolupar correctament i puguem gaudir d’un espai de confiança, cura i seguretat.

Demanarem a l’alumnat que digui el seu nom més alguna cosa per trencar el gel i començar a connectar amb el desig: quelcom que m’agrada, què faria aquest cap de setmana encara que sàpiga que és impossible, un superpoder que m’agradaria tenir…

Explicarem breument l’habilitat de pensament crític i els comentarem que la sessió d’avui ens serà útil per fer-nos preguntes i agafar consciència sobre què sabem, el què creiem saber i el què podem aprendre.  

2- DINÀMICA: SEXE, SEXE, SEXE 

Demanarem a l’alumnat que es posin en parelles. Una persona li va dient a l'altra «sexe, sexe, sexe», i l'altra respon amb la primera paraula que li passi pel cap sobre sexualitat. La persona que diu «sexe, sexe, sexe» va anotant totes les paraules que digui. Després canvien de rol. 

Posteriorment, bolquem a la pissarra totes les paraules que hagin sortit i les classifiquem en les diferents columnes. Podem posar títols a les columnes o bé, quan estiguin totes les paraules escrites, demanar a l’alumnat que ens ajudin a posar-los.

  • Pràctiques: masturbació, petons, sexe oral, anal, carícies, penetració, joguines…
  • Laboral: pornografia, assistència sexual, prostitució, strippers… 
  • Cos/biologia: parts del cos, fluids, espermarquia, menarquia, regla, embaràs, menopausa, hormones…
  • Identitat: heterosexual, homosexual, lesbianes, gais, transgènere…
  • Emocions: totes les emocions estan presents. 
  • Cura del cos: preservatiu, lubricant, pastilles, higiene…
  • Relacions: poliamor, monogàmia, romàntiques, arromàntiques.
  • Violència: tot allò que estigui relacionat amb violències (abusos, violacions, insults LGBTI, masclisme…) ho col·locarem en una columna a part. 

Preguntarem què els ha passat quan anaven dient les diferents idees, quines emocions han sentit. Era difícil anomenar algunes coses? Hi ha títols que tenen més clars i altres menys? Hi ha alguna llista que ens resulta més difícil d’abordar? Farem notar que aquest encara és un tema difícil d’abordar, que ens pot fer vergonya, fàstic o ens paralitza. 

Anàlisi del que ha sortit al joc sexe, sexe, sexe: farem una anàlisi general del que ha sortit a la pissarra: 

  • Hi ha alguna paraula a la pissarra que us cridi l’atenció, que desconegueu? 
  • Quines columnes estan més plenes de paraules? 
  • Quines són les més buides? 

Normalment, les més buides són les d’emocions i les més plenes de pràctiques

  • Quins conceptes ens falten? Quines paraules enriquirien les columnes? 

Amb aquesta pregunta volem fer evident que hem après una visió molt reduïda de la sexualitat i que és molt més àmplia: a la columna de cos normalment falten totes les parts del cos no considerades erògenes. La pell i el cervell no hi són mai. Per què? A la columna de les emocions solen faltar la por, l’avorriment, la vergonya, la curiositat, el fàstic. Per què no acostumen a aparèixer? 

A la columna de pràctiques normalment apareixen moltes més de totes aquelles relacionades amb la penetració penis-vagina i quan surten altres pràctiques les considerem preliminars. No hi ha pràctiques més importants que d’altres, podem compartir sexualitat sense practicar la penetració i gaudir molt.

Conclusions: la sexualitat que aprenem sovint segueix el guió bàsic de les pel·lícules d’amor o de la pornografia. En general, tenim una idea molt reduïda del que pot arribar a ser la sexualitat. Cada persona, cada moment de la vida, cada context facilita maneres diferents per gaudir del sexe.

3- DINÀMICA: DIMENSIONS DE LA SALUT

Preguntarem al grup: «Si el vostre interlocutor no sàpigues res de la sexualitat com la definíreu?». 

Van proposant definicions i després donem la nostra.

Definició que aportem nosaltres: Sexualitat és una energia que ens mou a buscar el plaer. El plaer és a tot arreu. Tenir sexualitat no significa directament practicar sexe. Sexe és diferent de sexualitat. La nostra sexualitat ens acompanya des que naixem fins que morim i la desenvolupem al llarg de tota la vida. Salut sexual igual a plaer. Què porta implícit el plaer? Què pot facilitar el plaer? Què fa que estiguem a gust per gaudir? 

La idea de la dinàmica és anar construint una definició de la sexualitat amb les aportacions del grup i les següents idees:

La salut sexual des d’una mirada holística de la salut que engloba aquestes esferes: física, mental, social i espiritual. 

Salut física: mètodes barrera. Contagis ETS i embarassos. Coneixement del cos, etapes evolutives, els diferents tipus de genitalitats més enllà de les binàries.

Salut social: mites, estereotips. Aquests es fiquen amb nosaltres al llit si no anem amb compte. Si jo crec que si em masturbo perdré la vista (mite), o bé deixaré de fer-ho o bé ho faré amb por. Si crec que el desig homoeròtic no és vàlid, m’amagaré per a fer-lo o bé el negaré. La salut social es fa als passadissos de l’institut també. Si utilitzem «marieta» com a insult, això reverteix en la nostra salut sexual i en l’aliena. Si la sexualitat és un tabú i no podem expressar quan tenim desig, acabem buscant el racó més amagat, que molt sovint no és el més salubre ni el més respirable, còmode o inspirador. 

La intimitat: podem entendre la intimitat com allò necessari per estar còmodes durant l’estona en què compartim pràctiques sexuals. Més enllà d’aquest moment, necessitem que el que hagi passat mentre compartíem sexualitat també quedi cuidat en la intimitat. Si després de compartir sexualitat amb algú, explico a altres persones com són els seus pits o els genitals o què em va fer i què no, també estic trencant la intimitat d’aquella relació. 

Salut mental: la comunicació. Existeix el mite que parlar compartint sexualitat no és sexy. Quina relació hi ha entre la comunicació i la nostra salut emocional? Comunicar què ens agrada, què no ens agrada, poder riure, tirar-se un pet… Què ens genera si dissimulem i no comuniquem una incomoditat? 

Salut espiritual: què vol dir plaer per a cadascú en cada moment? Per exemple: per a una persona musulmana, durant el ramadà pot ser més plaent no parlar de sexualitat. Si l’espiritualitat té a veure amb el sentit que donem nosaltres a la vida, quin sentit té per nosaltres el plaer? Com l’entén cadascú? Sexualitat vs. sexe: quin sentit posem a la vida? Què ens connecta amb el plaer? No sempre ha de ser el sexe. Com fomentem el plaer propi i aliè?

El consens: importància d’una comunicació constant; en cas que la sexualitat sigui compartida, totes les persones participants són actives en la comunicació; es decideix conjuntament, s’arriba a consensos, i totes les persones involucrades tenen el mateix pes en la presa de decisions, les proposicions, etc. Una comunicació assertiva es fa des del respecte i l’afectivitat cap a les altres persones i facilita la diversió i el plaer.

Normalment, quan fem educació sexual ens centrem només en la salut física. Si obviem la resta d’esferes estem abordant tan sols una petita part del que som i ens estem centrant en la por i el dolor (prevenció), en lloc de fixar-nos en el plaer (promoció). 

4- DINÀMICA: BARÒMETRE

Proposem a l’alumnat la següent dinàmica de moviment. Definirem dos espais diferenciats a l’aula. En un espai ens hi posarem si estem d’acord amb les següents afirmacions i a l'altre si hi estem en desacord. També podem no estar-hi del tot d’acord o desacord i col·locar-nos en qualsevol punt entremig. 

Per iniciar-la, ens posarem dempeus enmig de l’aula, que serà l’espai neutral. Direm una afirmació i una vegada l’alumnat es posicioni, preguntarem per què creuen que no és veritat o, per contra, que sí. 

Cal afegir que en qualsevol moment poden canviar de posició. Si, per exemple, en escoltar els arguments d’altres alumnes canvien d’opinió. 

Afirmacions: 

  • «L’edat òptima per començar a tenir relacions sexuals és de 14 a 18 anys» 

No hi ha una edat bona o dolenta per començar a tenir relacions sexuals. Què considerem que és una primera relació sexual? Les primeres experiències de masturbació quan som infants? Els primers petons? Què ha de passar per tal que sigui una experiència sana? Que sigui plaent, totalment desitjada, que passi per l’escolta. Cada persona experimenta la seva sexualitat amb ritmes i contextos molt diferents. Que a 14 o 18 anys encara no hagis tingut relacions sexuals genitals amb ningú no significa que no tinguis una sexualitat satisfactòria. De fet, si es tracta de gaudir, tot el que ens faci estar a gust i ens disposi al plaer és vàlid, també si implica no tenir relacions sexuals amb ningú. 

  • «La sexualitat és innata i no necessita aprenentatge» 

Què tenim innat en relació amb la sexualitat? I què és el que aprenem? La canalla té sexualitat? Si no em pregunto el que aprenc acabo reproduint de manera automàtica la sexualitat heterosexual hegemònica, masclista i centrada en la genitalitat. 

  • «Els homes/nois tenen més desig sexual que les dones/noies» 

Aquest mite té relació amb els estereotips de gènere assignats a nois i noies. Les noies parlen d’amor; els nois, de sexe. Sovint aquest mite està reforçat amb creences sobre els efectes de les hormones en cada cos. Testosterona tothom en té, en més o menys mesura, i tot sovint no té relació directa la quantitat de testosterona que tinguem amb el desig sexual que experimentem. Hi ha moltes persones amb vulva que també exploren i gaudeixen la seva sexualitat des de petites. Com és que no en parlem tant? Què se li diu a una noia que parla obertament de sexe, que explica que es masturba, que té molt de sexe amb gent diferent? I a un noi que no en parla mai? 

  • «Veiem més penis dibuixats que vulves perquè són més fàcils de dibuixar» 

Aquest mite també té a veure amb els estereotips de gènere sobre la sexualitat. Sabem dibuixar una vulva? Podem dibuixar-la a la pissarra. Com és el clítoris? Quina forma i mida té? També es posa erecte, com els penis? Sabem que les vulves també poden ejacular? Coneixem la pròstata? Avui en dia, hi ha moltes persones amb vulva que quan ejaculen s’espanten i van al metge, que sovint tampoc els sap explicar que la seva pròstata* genera aquest flux i depèn de com s'estimula podem ejacular. L’ejaculació en les vulves no té per què anar associada amb l’orgasme. En el cas de les persones amb penis es pot dissociar també, però és més difícil. Sempre que dibuixem penis els dibuixem erectes. Per què? Respon als estereotips de gènere. La pressió sobre els nois d’haver-se de mostrar sexualment actius i desitjants, sempre disponibles, mai tímids, insegurs, amb dolor, sense ganes de tenir o parlar de sexe. La pressió sobre les noies d’haver-se de mostrar sempre tímides, parlar més d’amor que de sexe, lluny de l’autonomia amb el plaer, més interessades en complaure que en gaudir. 

*L’ejaculació femenina es produeix a les glàndules parauretrals, el que seria  la «pròstata femenina». 

  • «Amb el preservatiu se sent menys plaer» 

Per bé que no sàpiga que és molt important fer servir mètodes barrera, si quan em trobo en la situació en què algú es nega a posar-se el preservatiu perquè diu que sent menys no sé identificar-ho com a violència, probablement hi cauré. Què m’està negant algú que em diu que no vol fer servir preservatiu? La meva salut física, l’emocional… Vivim al segle xxi, l’era del plàstic. Els preservatius avui en dia tenen uns dissenys molt ben pensats que fan que no sentim menys si els portem posats. Si tinc relacions sexuals amb penetració penis-vagina i no faig servir preservatiu, la persona penetrada estarà patint per un possible embaràs o contagi i la persona que penetra segurament estarà patint per si controla o no. Aquí és important parlar de líquid preseminal, que no el noten les persones amb penis però, que també té càrrega espermàtica i pot fecundar.

5- TANCAMENT

Tancarem reflexionant sobre el pensament crític. Ho podem fer amb preguntes com:

  • Quina relació hi trobeu amb habilitat que hem estat posant en pràctica durant la sessió? Per què?
  • Què ens ajuda a desenvolupar el pensament crític?
  • Quines fonts d'informació respecte a la sexualitat coneixeu?
  • De quina manera hem posat en pràctica l'habilitat? 

Font: Equip «Sigues tu»