Emocions i relacions

• Acompanyar l’alumnat en el reconeixement de les emocions en diferents contextos
• Ajudar l’alumnat a gestionar les emocions quan es relacionen amb d’altres persones.

• Papers / Bolígrafs
• Pissarra / Retoladors 
• Ordinador / Projector

1- PRESENTACIÓ

Començarem establint el dispositiu grupal per tal que aquesta sessió es desenvolupi correctament i propiciar un espai de confiança, cura i seguretat.    

Demanarem al grup que es presenti dient el seu nom i el nombre d’emocions que han sentit des que s’han llevat fins ara (els donarem un temps per pensar-ho).

Un cop tothom s’ha presentat, explicarem que el títol de la sessió és “Emocions i relacions” i que es treballarà a través de l’habilitat de gestió de les emocions. 

2- DINÀMICA: LÍNIA DE FOC 

Explicarem l’habilitat i la seva relació amb el títol de la sessió a través de preguntes, fent una línia de foc. Un costat de l’aula representarà el sí, hi estic 100% d’acord. L’altre costat serà el no, no hi estic gens d’acord. L’espai que queda entremig serà com una escala. Em puc posicionar a prop del sí, però no del tot; al mig si no ho sé o tinc molts dubtes…

• És el mateix maneig que control de les emocions. El control sovint es focalitza en reprimir o frenar. La gestió, en canvi, inclou reconèixer, entendre i regular de manera més constructiva.
• Les emocions i els sentiments són diferents. Les emocions són reaccions ràpides i instintives, com la por o l’alegria. Els sentiments, en canvi, duren més i apareixen quan reflexionem sobre allò que sentim. 
• Les emocions poden ser positives i negatives. Les emocions poden ser positives o negatives, però això no vol dir que “negativa” sigui sinònim de dolenta. Totes les emocions són bones i necessàries, ja que ens ajuden a adaptar-nos a l’entorn i ens donen informació valuosa per saber com actuar. Per aquest motiu, quan parlem amb l’alumnat, sovint utilitzem els termes agradables i desagradables per evitar confusions i no transmetre que cal evitar certes emocions.  
• Et costa saber com et sents o explicar-ho als altres. 
• Et fa vergonya parlar d’algunes emocions. 
• Quan estàs enfadat/da, ho expresses sense fer mal a ningú. 
• El teu estat d’ànim influeix en com tractes els altres. 
• Et sents més segur/a per expressar-te si tens confiança amb algú. 

La persona facilitadora farà la pregunta i demanarà a l’alumnat que cadascú es posicioni allà on cregui. Ajuda recordar-los que han de pensar per si mateixos/es i no deixar-se portar per la pressió del grup. Si algú es queda sol a una banda, la facilitadora es posarà al seu costat. 

Una vegada posicionats, per cada afirmació demanarem a alguna persona que expliqui per què s’ha ubicat on està, i ho repetirem amb gent d’ambdós extrems i del mig.  

Les emocions i les relacions amb les altres persones estan molt connectades. El que sentim influeix en com ens comportem amb els altres, i al mateix temps, com ens tracten pot fer que ens sentim millor o pitjor. Aquesta relació és central en la teoria de la intel·ligència emocional de Daniel Goleman (1995), que assenyala que la consciència emocional i la gestió adequada de les emocions són claus per establir relacions positives. 

3- DINÀMICA: SEMÀFOR DE LES EMOCIONS

A continuació ubiquem tres espais diferents de l’aula:

1. Vermell. Emocions relacionades amb odi, ràbia, enuig, vergonya, ira, frustració, gelosia…
2. Taronja. Emocions relacionades amb tristesa, melancolia, nostàlgia, desmotivació… 
3. Verd. Emocions relacionades amb alegria, calma, amistat, benestar, amor, satisfacció…

Recordarem el que acabem de treballar, que les emocions poden ser agradables i desagradables, i que encara que les col·loquem a la zona vermella no vol dir que siguin dolentes. Però potser són les que necessitem aprendre a gestionar d’una forma més sana perquè no em perjudiquin a mi ni a les altres persones. 

A cada espai hi haurà una cartolina d’aquest color dividida en 5 parts (una per cada pregunta que vulguem fer). Donarem un bolígraf/retolador i 5 post-its a cadascú.

Demanarem a l’alumnat que circulin a l’aula i els anirem presentant diverses situacions. Podem posar música.

Un cop presentades, s’hauran de posicionar en una de les tres cartolines, escriure en un dels post-its l’emoció que senten i enganxar-lo.

Les situacions es poden adaptar a la necessitat del grup. Algun exemple: 

• Una amistat et demana el telèfon, vol mirar les teves converses. 
• Avui m’agradaria compartir la tarda amb… una persona (amistat, parella, familiar) i aquesta prefereix passar el temps amb algú altre.
• T’agrada una persona molt vergonyosa i tens ganes de parlar-hi. 
• Les teves amistats de l’escola no van a la mateixa classe que tu. 
• És dissabte de la Festa Major del poble i la teva colla ha quedat. S’hi estaran fins a dos quarts d’una o la una de la matinada, però a casa només et deixen quedar fins a les onze. 

Una altra opció és plantejar situacions reals del grup-classe, demanant al grup que, en un paper petit, escriguin de manera anònima com a mínim tres situacions que hagin viscut a l’aula (una per cadascun dels tres espais/colors que hi haurà a l’aula). Han d’escriure la situació viscuda, però no l’emoció associada.?  

Preguntes per a la reflexió grupal: 

On s’han posicionat més? Hi ha alguna emoció que hagi sortit més d’una vegada? Alguna emoció no ha sortit cap vegada? Hi ha alguna situació en què tothom hagi tingut la mateixa emoció? Hi ha alguna emoció que us hagi sorprès??Hi ha diferències entre com senten les emocions els nois i les noies? Creieu que hi ha emocions que són més acceptades que altres?

4- DINÀMICA: DIFERENTS CONTEXTOS

Començarem aquesta dinàmica de manera individual. Repartirem mig full a cadascú. Demanarem que busquin una situació on estiguessin molt… (a gust, a disgust, sentissin enuig, vergonya…) i que la resumeixin.

Continuarem demanant que busquin el màxim de detalls possibles i que els llistin. Els podem acompanyar anotant a la pissarra diferents ítems que cal tenir en compte: 

• Com podia identificar que sentia aquesta emoció? Quina forma tenia aquesta emoció? Un color? Un so? 
• Com estava el cos? Com va reaccionar?
• On era? 
• Amb qui estava? 
• Què feia? 
• Què necessitava en aquell moment? Què m’hagués ajudat? 
• Què podia fer per gestionar aquesta emoció de manera saludable? 
• A qui puc demanar ajuda si em sento així? 
• El context era de confiança, segur? Era un espai nou amb gent nova? 
• Què passava a la meva vida a banda del que vivia en aquell moment (la mare estava malalta, m’havia barallat amb…, estava suspenent moltes assignatures, tenia una mascota nova…). 
• Puc treure’n alguna conclusió que m’ajudi a gestionar diferent la situació si es tornés a produir? 

Per exemple: 

«Estic amb la colla. Hi ha una persona que m’agrada. Sento enveja perquè està flirtejant amb una altra amiga i no amb mi. No li he dit mai res, però jo sento que també li agrado. Podia identificar-ho perquè em veia sovint observant què feien i intentant sentir què es deien. Estava desconnectada de la resta del grup i més irritable. Volia fer veure que tot anava bé, quan per dins no hi anava. El meu cos estava contingut, amb una sensació a la panxa com de dolor. Érem al meu barri, a la plaça, asseguts al banc i a terra. Xerràvem, rèiem i planificàvem la festa d’aniversari d’una amiga. Són la colla de tota la vida, ens han passat diverses coses. Hi ha una persona en qui confio molt. Les altres ja sé com són i no els explico res del que em passa. Només aquesta amiga sap qui m’agrada, i em va fent alguna mirada de complicitat. A casa les coses no van gaire bé, no tenim diners i el pare i la mare es discuteixen sovint. Estem parlant de la festa i de fer un regal conjunt i no sé si podré aconseguir els diners ni permís per anar-hi. La conclusió seria que, per no sentir-me així (no saber on posar-me, passar una mala estona, pensar que m’està faltant al respecte), el millor que podria fer és dir-li què sento i escoltar què sent aquesta persona. No m’agrada sentir enveja i que em faltin al respecte o em vacil·lin si l’altra no en sap res».

Deixarem temps perquè ho facin amb calma i vagin explicant, detallant. És un entrenament. Segurament hi haurà alumnes que acabaran més de pressa que d’altres. Ens hi podem apropar i demanar que procurin estendre’s més en algun dels punts, que busquin i rebusquin, que es tornin a posar en la situació. 

Un cop passat el temps que considerem adequat, els demanarem que s’agrupin per tipologia d’emocions, seguint la mateixa consigna de la dinàmica del semàfor. Si tenim moltes persones d’una tipologia (vermell), mirarem quines situacions són i dividirem el grup segons aquestes. Podrien ser, entre d’altres: 

• Familiars
• Amistats
• Escolars
• Extraescolars
• Xarxes
• Jocs

Els demanarem que comparteixin algun dels punts en els grups. Si no volen, no cal que expliquin tots els detalls que han escrit. Poden veure si hi ha similitud en alguna cosa? O molta diferència?

Finalment, crearem una llista grupal d’estratègies de gestió emocional que hagin sorgit durant la dinàmica.  

5- TANCAMENT:

Per tancar la sessió tornarem a la rotllana amb tota la classe i preguntarem si alguna persona vol compartir alguna cosa. Si costa d’estirar podem fer una roda on cadascú que vulgui comparteixi algun aprenentatge de la sessió. Podem facilitar-ho a partir de les següents preguntes: Com podem ajudar-nos mútuament a gestionar les nostres emocions? Creieu que aquesta sessió ens ha ajudat a entendre millor les nostres emocions? Què podem fer per continuar treballant la gestió emocional a l'aula?

1. Resum Gestió Emocions i Sentiments. Dipsalut