Pressió de grup i convivència

• Reflexionar sobre com la pressió de grup pot condicionar les decisions individuals i afectar la convivència.
• Identificar situacions quotidianes dins l’aula on es produeix aquesta pressió.
• Desenvolupar estratègies de negociació i refús assertives.

• Papers / Bolígrafs
• Papers petits o post-its? 
• Pissarra i retoladors

1- PRESENTACIÓ

Començarem establint el dispositiu grupal per tal que aquesta sessió es desenvolupi correctament i propiciar un espai de confiança, cura i seguretat.        

Introduïm l’habilitat de negociació i refús projectant la definició o escrivint-la a la pissarra:

“És la capacitat de dilucidar qualsevol assumpte amb altres persones que senten, pensen o tenen interessos o necessitats diferents; facilita la gestió del conflicte buscant arribar a un acord beneficiós per ambdues parts, mostrant flexibilitat, confiança i convicció, aprofitant la diversitat de perspectives que les altres persones representen; reconeix el dret de les persones a no arribar a un acord, a rebutjar determinades opinions, conductes o valors i a negar-se a actuar contra la pròpia consciència i voluntat sense que això suposi ni el rebuig a la persona ni l'exercici de cap violència.” (Batlle, 2023).

Demanarem que cada alumne digui el seu nom i respongui a: “Explica una vegada que vas fer alguna cosa que no volies, però ho vas fer perquè altres ho feien o t’hi van animar.”

No necessàriament ho ha de fer tothom, en ser la primera dinàmica, és important que tothom es senti lliure...  

Amb els relats d’aquestes experiències introduirem el concepte de pressió de grup, per tant, serà moment de generar un diàleg plantejant les següents preguntes:

• Què enteneu per pressió de grup?
• Com afecta la convivència dins l’aula?
• Quina relació té amb la capacitat de dir que no o de posar límits?

Les persones poden arribar a modificar les seves opinions o decisions per ajustar-se al grup, fins i tot si el grup està equivocat. Entendre aquest mecanisme ens ajuda a donar valor a les habilitats de negociació i refús com a eines per mantenir l’autenticitat personal i afavorir una convivència més justa i respectuosa (Solomon Asch, 1951). 

2- DINÀMICA: LA LÍNIA DE LA PRESSIÓ 

Aquest exercici és una manera visual i corporal de prendre consciència del grau de pressió de grup que es percep dins l’aula.

Imaginem una línia invisible al terra de l’aula:

• Un extrem representa el 0 (cap pressió de grup).
• L’altre extrem representa el 10 (moltíssima pressió de grup).
• L’espai entremig funciona com una escala: cada alumne/a es col·loca individualment al punt que representa com sent la pressió de grup dins l’aula.

Consignes clares:

1. No cal justificar-se davant dels altres.
2. No cal seguir el grup ni col·locar-se on estan les persones que em cauen bé. Cadascú ha de ser fidel al que sent.

Un cop tothom s’ha posicionat, es genera un diàleg des del lloc on cadascú s’ha situat, amb les següents preguntes:

• Què us ha fet col·locar en aquest punt?
• Hi ha espais o moments concrets on sentiu més pressió?

3- DINÀMICA: L’ESTRELLA DE LA PRESSIÓ 

Aquesta activitat individual ajuda l’alumnat a identificar situacions concretes on sent pressió de grup i a explorar estratègies per fer-hi front. Demanem que cada alumne/a dibuixi una estrella de 5 puntes. A cada punta escriu una situació en què sent pressió de grup dins l’aula o en l’entorn escolar. Alguns exemples: cedir a bromes que no fan gràcia, no opinar per por al rebuig, sentir-se obligat/da a jugar amb qui no vol, vestir d’una manera concreta per encaixar, callar davant d’una injustícia...).
 

Al centre de l’estrella, hauran d'escriure les estratègies personals que fa servir per gestionar aquestes situacions.

A continuació explicarem breument la diferència entre comunicació assertiva, passiva i agressiva.
Es demana a l’alumnat que marqui amb colors diferents quina tipologia de comunicació utilitza en cada situació. Es comparteix en parelles i, si algú ho desitja, amb el grup gran.

Preguntes per a la reflexió:

• Aquestes estratègies em fan sentir bé?
• Em protegeixen o em fan més vulnerable?
• Estic respectant les altres persones amb la meva manera de reaccionar?

4- DINÀMICA: JUST I INJUST

Aquest exercici fa emergir situacions reals i permet abordar-les des del respecte i l’anàlisi. En grups de 3-4 persones, comparteixen:

• Una situació en què algú va actuar de forma injusta amb ells/es.
• Una altra on ells/es van actuar de forma injusta. 

Demanen que escriguin les situacions en papers petits o post-its i es recullen de forma anònima. Se’n llegeixen algunes davant el grup. 

Reflexió col·lectiva:

• Per què passen aquestes situacions?
• Què tenen a veure amb la pressió de grup?
• Com ens podem expressar de forma no violenta?

Els grups trien una situació i apliquen la fórmula. 

5- TANCAMENT I COMPROMÍS

Tanquem la sessió relacionant l’habilitat de negociació i refús amb la pressió i amb la convivència.  

“La convivència no és un fet espontani, sinó un aprenentatge constant” (Rosario Ortega, 2000), i per això cal crear espais dins l’aula on es pugui parlar, escoltar i construir relacions des del respecte. 

Col·locats novament en cercle, demanarem a cada alumne que digui un aprenentatge o reflexió que s’emporti d’aquesta sessió. També podem proposar que escriguin un petit compromís personal per afrontar millor la pressió de grup. Alguns exemples poden ser: 

• Dir que no quan ho senti.
• No riure’m de comentaris fora de lloc.
• Donar suport a qui es queda sol/a.

1. Assertivitat i estils comunicatius. Escola d’Administració Pública. Generalitat de Catalunya