Objectius:

Contribuir a sensibilitzar l’alumnat envers l’assetjament escolar a través de l’habilitat de pensament crític.
Ajudar l’alumnat a dissenyar estratègies per prevenir l’assetjament escolar en el seu grup.

IMPORTANT: Si teniu un cas obert d'assetjament no s'aconsella dur a terme aquesta sessió. Podeu demanar assessorament a la vostra tècnica de referència o bé escriure a info@siguestu.cat

Material i recursos:

Papers / Bolígrafs
Pissarra / Retoladors
Ordinador / Projector

Desenvolupament:

1- PRESENTACIÓ

Començarem col·locant-nos en dispositiu grupal i establint acords com a grup perquè aquesta sessió es pugui desenvolupar correctament i puguem gaudir d’un espai de confiança, cura i seguretat.

Proposarem a l’alumnat que es presenti a la persona que té a la dreta dient una cosa que sigui positiva i que apreciïn. Presentarem l’habilitat de pensament crític a través de preguntes com: què creuen que és, en què ens pot ajudar?

A continuació, projectarem quina és la definició de l’habilitat:

Pensament crític: És la capacitat que ens permet analitzar, contrastar i qüestionar amb cura i de manera objectiva la informació, fet o situació per construir-se un criteri propi; i implica saber identificar fonts d'informació i informació rellevant. En aquest procés s'ha de ser conscient de la influència que poden tenir la cultura, les creences, les emocions, els valors, les actituds, les normes socials, els grups d'iguals i també els interessos ocults, que venen a través dels mitjans de comunicació, les xarxes socials, etc. (Batlle, P. 2023)

2- DINÀMICA: QUÈ PENSEM QUE ÉS EL BULLYING?

Explicarem a l’alumnat que l’aula està dividida en tres, com un semàfor. S’hauran de posicionar segons la seva opinió a mesura que la persona facilitadora llegeixi unes frases. Podem recordar-los que pensin per si mateixos/es i procurin expressar-se amb sinceritat. El verd significa que hi estic d’acord. El taronja, que no hi estic d’acord del tot o bé que tinc dubtes. El vermell, que no hi estic d’acord. Un cop posicionats tornarem a dir la frase i cada grup ha d’afegir-hi algun concepte més. Si no surt, els acompanyem.

Les afirmacions són:

Bullying vol dir que peguen a un/a company/a repetidament.

Sí, és cert, però falta afegir que hi ha una intenció al darrere, que és al llarg del temps i que hi ha més tipus de violències que la física.

Violència verbal: cridar, insultar o riure-se’n seria violència directa. La indirecta és parlar malament d’algú a l’esquena, dir alguna cosa dolenta d’una persona prou fort perquè et senti, difondre falsos rumors, passar notes grolleres…
Violència social: exclusió deliberada de les activitats, no es deixa participar, no es convida amb intenció de marginar, ignorar…
Violència sexual: cosificació, tocaments, insinuacions no desitjades…
Violència a través de les pantalles: suplantació de la identitat, difusió d’imatges, enganys i estafes.

En cas de patir assetjament, s’ha de comunicar a una persona adulta de confiança o propera a la situació.

A la persona que rep bullying, la víctima, li canvia l’humor, està més irritable.

Cert, entre altres possibles canvis:

Canvis d’actituds: baixa el rendiment acadèmic, les motivacions.
Altres canvis de caràcter: tancar-se, aïllar-se, perdre la confiança en si mateix/a, començar a agredir altres alumnes.
Alteracions en l’alimentació i la son.
Somatitzacions: al matí no es troba bé, demana que el/la vagin a buscar a l’institut.
Canvis d’hàbits: no vol anar a l’institut, agafar el transport escolar…

La víctima ha d’entendre que no és culpable de res. La pot ajudar a agafar consciència fixar-se en els símptomes que té, ja que hi ha conseqüències que no es veuen o surten en primer moment. Observar què li va passant i demanar ajuda.

Qui maltracta un/a company/a, l’agressor/a, té problemes personals.

Afrontar una situació difícil (mort d’un familiar, pares separats…).
Víctimes d’abús (traslladen la seva humiliació i angoixa).
Volen tenir més poder (utilitzen la violència per guanyar lleialtat, per sentir-se amb més força, que controlen…)

En qualsevol cas, aquestes persones han d’entendre que la seva conducta és inacceptable i que hi ha conseqüències. Paral·lelament, se les ha d’ajudar i d’encoratjar per tal que deixin d’ocupar el rol d’agressores.

3- DINÀMICA: QUI I COM?

Dibuixarem a la pissarra l’esquema del bullying i farem una breu explicació per continuar incidint sobre l’habilitat del pensament crític.

Direm un número de l’1 al 5 a cadascú. Cada número representarà un dels rols de l’esquema del bullying (qui agredeix, la víctima, els seguidors/res, els espectadors/res i qui defensa la víctima).

Demanarem a l’alumnat que camini per l’aula i quan la persona facilitadora ho digui hauran de representar una imatge amb el cos, seguint aquestes indicacions:

Acció de: qui agredeix, la víctima, els seguidors/res, els espectadors/res i qui defensa la víctima.
Emoció de: qui agredeix, la víctima, els seguidors/res, els espectadors/res i qui defensa la víctima.
Resposta, reparació de: qui agredeix, la víctima, els seguidors/res, els espectadors/res i qui defensa la víctima.

A cadascuna de les imatges els demanarem que es fixin bé en la resta d’alumnat i si poden endevinar quin rol estan representant. Abans d’avançar amb les indicacions tocarem l’espatlla d’algú, que haurà de fer un so o dir una paraula del que diria en aquest rol.

Per tancar la dinàmica ens asseurem en cercle i compartirem com hem estat, si ens ha sigut fàcil trobar una imatge o una paraula/so quan ens tocaven l’espatlla, quina de les 3 coses (acció, emoció, resposta/reparació) creuen que és més senzilla… Podien identificar el rol de la resta? Per què?

Aquest tancament ens ajuda a prendre consciència que estem treballant directament l’habilitat del pensament crític i, en aquest sentit, treballar-ho ens ajuda a comprendre millor dinàmiques com el bullying, on sovint s’impliquen no només agressors i víctimes, sinó també observadors passius que reprodueixen normes socials sense qüestionar-les.

4- DINÀMICA: QUÈ PODEM FER-HI?

Demanarem a la classe que facin grups de 3 o 4 persones. Els donarem diferents post-its on hauran d’escriure algunes de les respostes o reparacions que han fet en la dinàmica anterior i continuar debatent i buscant estratègies per a cada rol. A mesura que en vagin tenint les poden penjar a la pissarra, al costat del rol.

Algunes orientacions per la posada en comú final:

Pel que fa al rol de la víctima:

Fer el possible per aturar la violència i protegir les persones implicades en el cas.
Ajudar a prendre consciència de la situació: és un cas d'assetjament que no es pot tolerar.
Explicar la situació a una persona adulta del centre educatiu. Ajudar a trencar el silenci perquè expressi el que necessita per restablir el seu benestar.
Ajudar la víctima a saber què necessita per tenir benestar emocional.
Estar al costat de la víctima per acompanyar-la a transitar cap a la restauració del benestar emocional i, si es pot, de les relacions personals.
Establir acords i compromisos respecte de la situació.
Prendre consciència que cap persona pot ser objecte de violència i que, per tant, cal respectar els drets, els deures i la dignitat de tothom.
Oferir, per poc que es pugui, la protecció necessària perquè no torni a passar.
Donar la confiança i el suport perquè sàpiga que pot comptar amb tu.
Donar suport i no culpabilitzar, la víctima no és responsable del que li ha passat.

Pel que fa al rol d'agressor/a:

Ajudar a identificar el patiment o malestar que pot portar a conductes assetjadores amb la resta d’alumnes i treballar-lo.
Acompanyar en el procés d’assumir que darrere les seves accions hi ha conseqüències i que se’n faci responsable (reparació).
Acompanyar en el procés de millora de les relacions personals i de trobar maneres saludables de relacionar-se.

Pel que fa a l’observador/a:

Explicar allò que està passant.
Expressar-se en el moment en què es veu alguna acció de maltractament.
Assenyalar l’agressor/a i no tolerar les seves conductes.
Intervenir separant, si convé. Si fa por, buscar aliats per no trobar-se sol/a.
Veure quin impacte li provoca viure violència de forma propera i cuidar-se.
No normalitzar situacions de violència.

5- TANCAMENT

Per tancar demanarem al grup que agafi com a mínim un compromís davant l’assetjament. Els haurem de deixar una estona per debatre i que es posin d’acord, sense deixar de banda l’habilitat treballada (pensament crític).

Per saber-ne més:

Bullying, què fem?