Cohesió de grup (II)

• Ajudar l’alumnat a reflexionar amb relació a l’habilitat de cooperació i treball en equip aplicada a la cohesió de grup.

• Papers / Bolígrafs
• Pissarra / Retoladors 
• Ordinador / Projector
• Llana, corda de roba o drapet

1- PRESENTACIÓ

Començarem establint el dispositiu grupal per tal que aquesta sessió es desenvolupi correctament i propiciar un espai de confiança, cura i seguretat.    

Demanarem a l’alumnat, que es presenti dient el seu nom i una paraula, element o reflexió relacionada amb el títol de la sessió “cohesió de grup”.

2- DINÀMICA: ENS AIXEQUEM 

Treballarem l’habilitat de cooperació i treball en equip. Per començar a entrenar-la i veure com ens relacionem com a grup quan hi ha un objectiu en comú, durem a terme la següent dinàmica: 

Ens asseurem a terra en rotllana. Important que tothom tingui el cul tocant a terra. Si hi ha algú amb diversitat funcional, alguna lesió, amb faldilla, etc., d’entrada el convidarem a participar en el joc, ja que, com que es tracta d’una dinàmica de grup, el propi grup pot adaptar-se a múltiples situacions i casuístiques. Ex.: S’ha fet amb èxit amb alumnes que tenien la cama trencada i el propi grup s’adapta en fer la dinàmica.  

Un cop estiguem a terra ens agafem dels braços amb qui tinguem als costats. Braços encreuats amb les persones del cantó. L’objectiu a partir d’aquí és que tothom s’aixequi alhora, amb els braços agafats. Les estratègies que triïn dependran del mateix grup, no hi ha una única manera d’aconseguir-ho, és important donar autonomia al grup.

Important: després de cada intent d’aixecar-se, si no ho aconsegueixen, sempre hauran de tornar a asseure’s amb el cul tocant a terra; no val sobre les cames ni cap altra alternativa. Anem fent així fins que ho aconsegueixin o fins que ho considerem oportú… No sempre s’ha d’aconseguir, dependrà de cada grup. És important el que va apareixent, no tant el què sinó el com.

El paper de la persona dinamitzadora és observar, guiar i acompanyar el grup, l’objectiu és que el grup funcioni mitjançant l’autogestió. Per això, hauran de comunicar-se, escoltar-se, mirar-se, pactar, deixar que apareguin diferents líders, respectar els diferents ritmes, i gestionar la intensitat i la impulsivitat, tot respectant el que sorgeixi de manera espontània. Per exemple, si el grup es queda encallat, podem compartir les impressions que observem. 

En acabar, podem utilitzar les següents preguntes per a la reflexió. Anirem anotant a la pissarra els elements clau de la resposta, seran les accions que el grup considera importants per afavorir la seva cohesió.   

• Ha estat difícil? 
• Ens necessitàvem per assolir l’objectiu del joc? 
• Què passa si algú no es podia aixecar? Què heu fet? 
• En el nostre dia a dia, som un equip? 
• Ens ajudem a la classe? 
• Hi havia algun rol de lideratge? Era acceptat? 
• Has provat de proposar alguna cosa i no t’han escoltat?  
• Com us heu sentit quan no sortia? I quan ha sortit? Hi ha hagut reaccions impulsives? 
• Què vol dir per vosaltres treballar en equip? 
• Quines condicions creieu que s’han de donar per assolir l’objectiu de la dinàmica? 
• Quins comportaments ajuden a crear un bon ambient de treball en grup?

Treballar en equip és una habilitat clau per conviure i col·laborar amb els altres. No només vol dir repartir tasques, sinó relacionar-nos amb respecte, escoltar-nos, confiar els uns en els altres i buscar el bé comú. Quan aprenem a treballar en equip d’una manera curosa, estem construint un grup més cohesionat, on tothom se sent part i valorat.

3- DINÀMICA: COMPTEM FINS A 10

Explicarem al grup que aquesta dinàmica té com a objectiu arribar, comptant, al número 10. Ho hauran de fer de forma no organitzada i aleatòria (sense seguir la rotllana). Una persona haurà de dir el número 1, una altra el 2, una altra el 3… Si n’hi ha dues o més que diuen el número alhora, hauran de tornar a començar a comptar des de l’1. La persona facilitadora indicarà quan comencen, cada vegada que s’equivoquin, picant de mans.  

Si el grup arriba ràpidament a l’objectiu es poden fer alternatives com: fer-ho amb els ulls tancats, d’esquena, arribant a un número més alt, etc. Si costa molt que ho aconsegueixin, demanen que el grup pari i contin les respiracions durant un minut. 

Possibles preguntes per a afavorir el diàleg i la reflexió: 

• Com us heu sentit durant la dinàmica? Què ha estat, fàcil o difícil?
• Què ha passat quan dues persones han dit un número alhora? Com ha reaccionat el grup? 
• Heu pogut escoltar amb atenció a tot el grup? Per què és important escoltar per aconseguir un objectiu comú?
• Quines estratègies heu fet servir (conscientment o no) per intentar arribar al 10?
• Creieu que tothom s’ha sentit escoltat i inclòs? Què podríem fer per millorar-ho?
• Com podem aplicar aquesta experiència al treball en equip del dia a dia?

És important nomenar que els elements per afavorir la cohesió de grup s’han d’anar treballant dia a dia i amb constància i que les petites accions de cada membre del grup és el que farà que la classe estigui més o menys cohesionada. Aquesta idea es recolza en la teoria de la cohesió grupal (Carron, 1982), que estableix que la cohesió és un procés dinàmic que requereix un esforç continu i la participació activa de tots els membres. 

4- DINÀMICA: LA MÀQUINA

Han de construir una màquina en grups de màxim 10 o 12 persones. 

Deixem al grup 10 minuts per preparar-se. Cada grup tria la màquina que vol crear, sense compartir-la amb la resta de la classe. Poden ser màquines com un túnel de rentat, una màquina d'escriure, un rentaplats, una màquina de fer crispetes, de netejar cotxes, una d'imaginària…

Una persona del grup comença a interpretar una part de la màquina (amb moviment i so) i els altres membres s’hi van incorporant amb un nou so i moviment que correspon a la següent part de la màquina, i així successivament fins que tot el grup s’hi hagi unit. Cal assegurar que aquesta peça connecta amb una altra part de la màquina. Han de formar la màquina sencera i «fer que funcioni». 

Per reflexionar podem preguntar: 

• Com s’ha decidit quina màquina faríeu? 
• Heu escoltat totes les idees? 
• Quin ambient hi havia? 
• Com us heu comunicat? 
• Com us heu sentit amb la vostra aportació a la màquina?

5- TANCAMENT: LA TERANYINA

L’alumnat es posarà en cercle, dempeus o asseient-se, i la persona facilitadora donarà a qui es presenti voluntari un cabdell de llana amb el qual s’haurà de teixir una teranyina. Com? Qui tingui el cabdell el llançarà a una altra persona mentre diu alguna cosa positiva que pugui aportar al grup classe i en subjecta una de les puntes. Qui el rebi farà el mateix, llançant-lo fins que teixim una teranyina en el centre del cercle.

Quan teixim aquesta teranyina entre totes i tots, estem fent visible una cosa que sovint no veiem: que totes les persones del grup estem connectades i que el que cadascú aporta té valor. Aquesta xarxa representa la cohesió, la confiança i el respecte mutu. Si algú deixa anar el fil, la xarxa es debilita. Si algú estira molt el fil, aquest es pot danyar o trencar. Això ens mostra com és d’important cuidar-nos i tenir presents els vincles que ens uneixen. Cadascú té un paper, una força i un valor dins del grup. El repte és mantenir aquesta xarxa viva cada dia, a través del que diem, fem i com ens tractem. Des de la perspectiva sistèmica (Bronfenbrenner, 1979) es destaca com la interdependència entre les persones i com cada aportació influeix en el conjunt, fent que la qualitat dels vincles determini la salut i l’eficàcia del grup.

1. Fil a l’Agulla: El arte de aprender a tratarse bien.