- Reflexionar sobre la por i la vergonya que podem sentir quan ens relacionem amb d’altres persones.
De què tinc por?
- Papers / Bolígrafs
- Pissarra / Retoladors
- Ordinador / Projector
1. PRESENTACIÓ
Començarem establint el dispositiu grupal per tal que aquesta sessió es pugui desenvolupar correctament i puguem propiciar un espai de confiança, cura i seguretat.
Continuem dient alguna cosa que ens faci por: les serps, quedar-me sense ningú, la foscor, fer-me mal…
Presentarem l’habilitat de gestió de l'estrès i parlarem de la por. Ens pot ser útil? Com la gestionem? Ens arriba a paralitzar?
La por és una emoció intensa que provoca un sentiment d’inseguretat davant d’una situació que percebem com a perillosa. El que ens fa por pot ser real o imaginari, present o futur. Ens serveix per evitar riscos, per saber retirar-nos davant d’una amenaça i per posicionar-nos i planificar. Davant de la por, la tendència natural és fugir, però també podem amagar-nos, paralitzar-nos o tenir altres reaccions. Quan sentim por podem obrir molt els ulls, suar i notar que se’ns tensen els músculs; podem tremolar, estirar els llavis cap enrere, obrir la boca i cridar, o cobrir-nos la cara o el cos per protegir-nos. Ens pot ser útil per estar alerta, reaccionar i protegir-nos. Ens dona informació d’allò que ens importa (la integritat física, els valors…).
Les emocions que poden relacionar-s’hi són: terror, vergonya, indefensió, inseguretat, confusió, sorpresa, gelosia, enveja…
2. DINÀMICA: QUI COM JO?
Demanarem a l’alumnat que es posi dret davant de la seva cadira i traurem del cercle una de les cadires. Qui es queda sense cadira comença, posant-se al centre del cercle (podem ser els primers per explicar la dinàmica i facilitar l’espai).
La persona que està al centre dirà: «Qui com jo s’enrogeix molt quan algú que li agrada se li apropa». Les persones del cercle a les quals els passi el mateix hauran de canviar de lloc.
- No es pot córrer
- No es pot canviar amb la cadira dels costats
Com que hi haurà moviment, una altra persona es quedarà sense espai en el cercle, i serà qui continuarà amb «Qui com jo…».
Si alguna persona diu una frase i a ningú li ha passat el mateix, es queda sola. En aquest cas, donarem la consigna de «Rebombori», on tothom haurà de canviar-se de lloc.
3. DINÀMICA: TEATRE-ANÀLISI
Demanarem a l’alumnat que es posin en grups de 4 persones. A cada grup li donarem una situació. Després l’analitzaran i en faran una petita representació davant la classe. La resta d’alumnat l’analitzarà i proposarà dues opcions que poden ajudar a resoldre el cas.
- Cas 1: A un amic teu li agrada la mateixa persona que a tu
- Cas 2: Sembla que també li agrades a la noia que t’agrada
- Cas 3: Li agrades a una persona, però a tu no t’agrada
- Cas 4: La parella de la teva amiga no la tracta bé
- Cas 5: La teva amiga no tracta bé la seva parella
- Cas 6: No saps com relacionar-te amb la teva parella
- Cas 7: T’agrada molt una persona i no saps si dir-li ni com fer-ho
- Cas 8: T’agrada una amistat, però tu no li agrades
Donarem les consignes d’anàlisi abans de començar les representacions. Les podem apuntar a la pissarra:
- Què passa objectivament?
- Què vol cadascun dels personatges? (quina necessitat poden tenir?)
- Quines emocions poden aparèixer?
- Què fan respecte de la situació?
L’anàlisi requereix temps i procurarem que participin el màxim d’alumnes possible.
4. TANCAMENT
Per tancar la sessió preguntarem si han descobert alguna cosa nova que vulguin compartir.