Objectius:

Promoure la comunicació interpersonal entenent-la i experimentant-la per veure quins elements son necessaris per a una comunicació respectuosa.
Reflexionar sobre què entenem per ser un «sapo» o «xivato» i en quins casos és important comunicar alguna informació a una persona adulta.

Material i recursos:

Papers / Bolígrafs
Pissarra / Retoladors
Papers petits
Ordinador / Projector

Desenvolupament:

1- PRESENTACIÓ

Començarem col·locant-nos en dispositiu grupal i establint acords com a grup perquè aquesta sessió es pugui desenvolupar correctament i puguem gaudir d’un espai de confiança, cura i seguretat.

Proposarem a l’alumnat que es presenti dient el seu nom i una cosa positiva que creuen necessària per tenir una bona convivència.

2- DINÀMICA: ENTÉN EL DIBUIX

Per començar a treballar la comunicació interpersonal, realitzarem una activitat que ens ajudarà a reflexionar sobre la claredat, l’escolta activa i la interpretació de missatges.

Es demanarà una persona voluntària, a qui se li donarà el següent dibuix, que haurà de descriure oralment a la resta de la classe.

Exemple: A la part superior esquerra, hi ha un rectangle vertical amb un triangle isòsceles col·locat just a sobre. A la part superior dreta, hi ha un cercle gran amb dos cercles petits a l’interior. A la part inferior central, hi ha un quadrat amb una creu al centre.

La descripció s’haurà de fer només explicant les formes, línies i proporcions, sense revelar què representa el dibuix. La resta de l’alumnat haurà de reproduir el dibuix segons la descripció escoltada, sense veure l’original.

La persona que descriu podrà repetir la seva explicació dues vegades. Durant aquesta fase, no es permet fer preguntes. L’alumnat només escolta i dibuixa. Un cop finalitzada la descripció, s’obrirà un torn de preguntes per part del grup. L’objectiu és aclarir dubtes i entendre millor el que s’ha intentat comunicar.

Després de l’activitat, es farà una breu posada en comú per reflexionar sobre el procés comunicatiu. Algunes possibles preguntes per guiar el diàleg:

Què ens ha ajudat a entendre millor el que explicava el/la company/a?
Quina informació ens ha faltat?
Hem fet moltes preguntes com a grup?
Hem respectat el torn de paraula i deixat que la persona s’expressés amb calma?
L’explicació ha estat clara i ordenada?
Quines eines i estratègies són útils per comunicar-nos bé?

En aquest punt, es pot proposar a l’alumnat que imagini que, en lloc d’explicar un dibuix, haguessin d’explicar un problema personal o una situació complexa. Això permet aprofundir en la importància de la claredat, l’eficàcia, l’escolta activa, la paciència i la necessitat de fer preguntes abans d’interpretar.

A partir d’aquí, farem lectura de la definició de l’habilitat principal que es treballa durant aquesta sessió, la comunicació interpersonal.

3- DINÀMICA: EL DESMAI

A cada alumne/a se li assigna un número secret. Hi haurà diversos grups (per exemple, 3 o 4 alumnes amb el número 1, 3 o 4 amb el número 2, etc.). Els números es poden repartir en paperets o de manera discreta. Quan tothom tingui el número, es pot posar música ambiental suau i l’alumnat començarà a caminar tranquil·lament per l’espai, sense parlar.

La persona dinamitzadora diu un número en veu alta i totes les persones amb aquell número han de “desmaiar-se”: deixar-se caure suaument a terra. La resta del grup ha de reaccionar ràpidament per evitar que caiguin, oferint suport físic amb cura. Es repeteix l’acció 4 o 5 vegades, canviant el número en cada ronda. És important mantenir l’atenció i el respecte durant tot el joc.

Un cop finalitzada la dinàmica, ens asseurem en cercle per compartir vivències i reflexionar. Es pot anotar a la pissarra les paraules clau que vagin sorgint. Algunes preguntes que ens poden ajudar a fer una reflexió profunda, especialment sobre la comunicació interpersonal, són:

He arribat a caure a terra? Per què?
Algú m’ha ajudat? Com m’he sentit?
He ajudat algú? Ho hem fet en equip?
He estat atent/a als altres? He escoltat amb els ulls i el cos?
Què m’ha ajudat a reaccionar a temps?
He notat si algú reaccionava sempre abans que jo? Per què pot ser?
Quins gestos, mirades o moviments hem utilitzat per comunicar-nos?
Ens hem entès sense parlar? Ha estat fàcil saber què havíem de fer?
Què passaria si, en lloc de representar una caiguda, representéssim una emoció o un problema?
Com podem millorar la comunicació i la col·laboració en situacions de pressió o urgència?
Què creieu que estem treballant amb aquesta dinàmica?
Pregunta clau per tancar: Què necessiteu per confiar en una persona?

Aquesta dinàmica ens ajudarà a continuar aprofundint sobre la importància de la comunicació interpersonal: saber escoltar, observar més enllà de les paraules, reaccionar, confiar i cooperar amb els altres.?

4- DINÀMICA: TRES VERITATS, UNA MENTIDA

Un dels elements més importants per poder tenir confiança amb una persona és conèixer-la. A partir d’aquesta idea, realitzarem la següent dinàmica:

Primera part: Cada alumne/a escriurà en un paper tres afirmacions sobre ell/a mateix/a: dues d’aquestes afirmacions han de ser veritat i una ha de ser falsa. És important remarcar que la mentida ha de ser creïble, per posar difícil la tasca de descobrir-la a la persona amb qui compartiran el paper. Un cop tothom hagi escrit les seves tres afirmacions, es formaran parelles. Cada persona llegirà les seves tres afirmacions a la parella, i aquesta haurà d’intentar esbrinar quina és la mentida.

Normes importants:

No es pot dir directament quina es creu que és la mentida.
Cal fer preguntes per verificar la informació i deduir-la.
Només després de fer preguntes es podrà intentar encertar la mentida.

La ronda finalitzarà quan les dues persones de la parella hagin fet lectura de les seves afirmacions i hagin intentat descobrir la mentida de l’altra. Un cop acabada la dinàmica, obrirem un espai de conversa per compartir l’experiència. Algunes preguntes per guiar la reflexió poden ser:

T’esperaves el que t’han explicat?
Has endevinat quina era falsa? Com ho has sabut?
Hi ha alguna cosa que t’hagi sorprès del teu company/a? Ho vols compartir? (És important demanar permís a la parella abans d’explicar res).
Hi ha alguna persona que creu que té coses personals que els seus companys i companyes no saben? (Ho poden indicar aixecant la mà).
Hi ha alguna cosa que t’hagin explicat i que creguis que pot ser un tema delicat? Creus que la teva parella podria necessitar ajuda? Ho explicaries a una persona adulta?
Hi ha temes o coses personals que s’haurien de mantenir en secret?
(Si encara no ha sortit la paraula “secrets”, aquest és el moment d’introduir-la com el segon concepte clau de la sessió.)

Segona part: Agruparem les parelles en grups de 4 persones. A cada grup li plantejarem la següent pregunta per debatre i compartir: Quins secrets ens podria explicar un amic o una amiga que, per la seva gravetat o per ser una qüestió de seguretat o salut, no hauríem de mantenir en secret?

En aquest punt hem de reflexionar sobre quins temes són sensibles i requereixen l’abordatge per part de diverses figures (educatives, familiars o professionals) per acompanyar l’adolescent de la millor manera. Si no sorgeix espontàniament, podem preguntar si es refereixen a situacions com agressions, abusos (físics, verbals, socials o sexuals), problemes de salut mental (pensaments suïcides, autolesions, bucles mentals, baixa autoestima, paranoies), consum o tràfic de substàncies, o relacions de parella tòxiques.

Aquest debat ens ajudarà a distingir entre secrets sans (confidencialitats que respecten la privacitat) i secrets perillosos (situacions que requereixen ajuda externa).

Per acabar, es pot plantejar:

Què sentiríem si haguéssim d’explicar un secret com aquests?
Seria fàcil o difícil?
Quines emocions apareixerien?

5- TANCAMENT

Per acabar, oferirem un espai de reflexió final i contenció emocional. Podem fer-ho de diferents maneres:

Amb una pregunta oberta a tot el grup, com: “Què t’emportes d’aquesta sessió? Hi ha alguna cosa que t’ha fet pensar o que creus que t’ajudarà a cuidar millor les teves relacions?”
Escriure (anònimament o no) una paraula que resumeixi com se senten.

Donarem l’opció de compartir de manera voluntària. Si hi ha silenci, també està bé. L’objectiu és tancar sense pressió i amb respecte pel que cadascú ha viscut.

Recordem que no tots els secrets s’han de guardar. Si un amic o amiga ens explica una situació greu que posa en risc la seva salut o seguretat, demanar ajuda no és trair la seva confiança, sinó cuidar-lo.

També podem tancar amb una frase com: “Quan alguna cosa ens preocupa o ens supera, compartir-ho amb un adult de confiança és una manera de ser valents i responsables.”

Per saber-ne més:

Secrets i confiança