Objectius:

Reflexionar en relació a la cohesió de grup i promoure l’autoconeixement de l’alumnat.
Ajudar a l’alumnat a identificar les seves qualitats personals i afavorir així la consciència de la seva singularitat.
Posar en valor les qualitats pròpies que influeixen positivament en la cohesió grupal.

Material i recursos:

Papers / Bolígrafs
Pissarra / Retoladors
Post-its
Papers (mitjos)

Desenvolupament:

1- PRESENTACIÓ

Començarem establint el dispositiu grupal per tal que aquesta sessió es desenvolupi correctament i propiciar un espai de confiança, cura i seguretat.

Presentem la sessió, els explicarem l’habilitat de l'autoconeixement a través de preguntes i la relacionarem amb la cohesió.

Què creus que vol dir “conèixer-se a tu mateix”?
Creus que és important l’autoconeixement? Per a què podria ser important?
Creus què és fàcil conèixer-se a un/a mateix/a? Què feu per conèixer-vos a vosaltres mateixos/es?
Algú podria dir 5 coses positives d’ell/a mateix/a? Et sentiries en confiança d’exposar 5 punts de millora teus al grup?
Què és la cohesió grupal? Què penseu que pot fer que un grup estigui cohesionat? Què et fa sentir còmode a classe?
Quina relació veieu entre l’autoconeixement i la cohesió grupal? Creieu que conèixer-te millor ajuda a relacionar-te millor amb els altres? Creieu que la relació amb els altres pot influir en el fet de tenir un millor autoconeixement?

Relació entre autoconeixement i cohesió grupal: La cohesió pot reduir l’amenaça social, redueix els conflictes i facilita la confiança entre els membres (Tajfel & Turner, 1986; Brewer & Gardner, 1996). L’autoconeixement fomenta la inclusió i permet reconèixer les peculiaritats pròpies i alienes com a complementàries i no com a amenaces (Rogers, 1961). Els grups cohesionats generen espais constructius i respectuosos on la diversitat és valorada (Forsyth, 2010). L’autoconeixement fomenta que els individus interactuïn des de l’autenticitat afavorint una dinàmica grupal basada en la confiança, la complementarietat, la inclusió i la cura mútua. (Deci & Ryan, 2000; Baumeister & Leary, 1995).

2- DINÀMICA: QUI ÉS QUI?

Tothom es col·loca en rotllana, amb els ulls clucs. Qui dinamitza, en silenci, avisa una persona, i aquesta es posa al centre de la rotllana. Qui dinamitza pregunta a la persona del centre: «Qui ets?», i aquesta respon: «Soc el visitant». Si el grup es coneix des de fa temps, qui estigui al centre pot variar la veu per tal de despistar la resta. L’alumnat ha d’esbrinar qui està enmig del cercle sense obrir els ulls. Poden fer preguntes com: «Quin és el teu menjar preferit?», «Què portes per esmorzar?», «Fas esport?», etc.

3- DINÀMICA: EL FOCUS

Caminem per l’espai còmodament, sense xocar i obrint mirades. La persona dinamitzadora pot convidar a fer alguna respiració profunda, a connectar amb el propi cos, a deixar anar tensions mentre passegen…

Quan piquem de mans s’aturaran amb qui tinguin més a prop. Farem diverses rondes i hauran d’intentar emparellar-se amb persones diferents. Un cop emparellades s’explicaran en detall:

Quin és el seu menjar preferit i què els agrada més d’aquest plat.

Piquem de mans i continuen caminant. Següents consignes:

Què els agradaria fer si els toqués la loteria.
Què és allò que més els agrada fer quan no són a l’institut.
Quina és la seva cançó, grup o gènere musical preferit i per què.
Què és allò que més els agrada del grup-classe.
Què és allò que més els agrada d'ells mateixos.

Finalment, tornarem al nostre lloc al cercle i farem una ronda on cadascú compartirà la resposta que li vingui més de gust o amb la qual se senti més còmode.

Preguntes per estirar una vegada hagi finalitzat la dinàmica:

Com us sentiu durant de l’activitat? Hi ha alguna cosa que us ha costat més compartir? Per què? Com us heu sentit escoltant les respostes de la resta de companyes? Alguna cosa que us hagi sorprès?
Us ha agradat saber coses noves dels vostres companys/es?
Us heu fixat si a algú més li agrada el mateix que a tu?
Heu coincidit en algun moment en les respostes?
Quina relació té aquesta dinàmica amb la cohesió de grup? I amb l'autoconeixement?

Aquesta dinàmica, en compartir gustos i preferències, ajuda l’alumnat a reforçar la seva identitat i a desenvolupar el pensament autònom a través del joc (Vygotsky, 1978). També afavoreix l’expressió lliure, l’autovaloració i la confiança en un mateix (Rogers, 1961). A més, crea un espai segur on es poden compartir afinitats, normalitzar diferències i fomentar la inclusió, afavorint així la millora de les relacions i el benestar del grup.

4- DINÀMICA: BARÒMETRE DE L'AUTOCONEIXEMENT A L'AULA

En primer lloc, dibuixarem una línia imaginària a terra que anirà del 0 (el mínim) fins al 10 (el màxim), per explicar el funcionament. Tots els números del 0 al 10 són vàlids. Demanarem a l’alumnat que es col·loquin en el número que considerin més representatiu segons les preguntes que s’aniran formulant. Cadascú ha de respondre individualment el que senti.

Quin és el teu nivell de comoditat a l’aula?
Coneixes a totes les companyes de l’aula?
Quant de cohesionat sents que està el grup?
Quin és el teu nivell d’implicació perquè aquest grup estigui unit?

Tornarem a seure i plantejarem aquestes preguntes per reflexionar:

Ha sigut fàcil respondre les preguntes? Quines més i quines menys?
Com ens sentim després de fer aquesta dinàmica?
Podrien canviar les vostres respostes en funció del dia i del vostre estat?

Aquesta dinàmica permet explorar i obtenir una fotografia inicial sobre com es senten els membres del grup individualment i com perceben la cohesió.

5- DINÀMICA: QUI COM JO

Posant-nos en cercle, demanarem al grup que surti un voluntari. Una vegada triat, retirarem la cadira de la persona que ha sortit voluntària i aquesta es col·locarà al mig de la rotllana. La persona del mig haurà de construir una frase que començarà per: «Qui com jo…» i dirà una qualitat positiva de la seva manera de ser com, per exemple «Qui com jo és responsable».

En aquest moment qualsevol persona que cregui que és responsable s’aixecarà de la cadira i buscarà asseure’s en una altra cadira de la rotllana (no s’hi val seure a les cadires dels costats). La persona que està al mig també ha de buscar una cadira on seure. Així doncs, es quedarà al mig la persona que es quedi sense cadira i, aquesta, continuarà amb l’activitat afegint una nova característica.

Si es diu una frase amb la qual no s’identifica ningú, la consigna és que tothom canvia de cadira.

Quan donem per finalitzada l’activitat, després d’unes quantes rondes, podem generar una breu reflexió a través de les següents preguntes:

Ha estat fàcil o difícil trobar una característica personal? I identificar-te amb els que han dit els companys?
Què podem aprendre d’aquesta dinàmica amb relació a la cohesió de grup? I a l’autoconeixement? Com creieu que l’autoconeixement i conèixer als altres pot afectar a la cohesió de grup?

6- TANCAMENT

Els demanarem que o de manera individual o en grups de 3 o 4 persones facin una breu llista d’aspectes positius que creuen que poden aportar o que han aportat durant la sessió perquè a la classe hi hagi una bona cohesió grupal que permeti sentir-nos cuidats i desenvolupar l’autoconeixement personal. Que ho anotin en un paper.

Per acabar, ho compartirem amb la resta de grup. Si podem, ho enganxarem en un mural o al suro de la classe.

Per saber-ne més:

Cohesió de grup (I)