- Explorar els mites que hi ha al voltant de l’amor (romàntic) i l’enamorament.
- Conèixer formes de negociar i posar límits, així com aprendre a llegir, acceptar i gestionar els límits i necessitats alienes.
- Aprendre què és important en una relació perquè sigui sana.
- Obrir la mirada a la diversitat de relacions.
Sessió 2 - Relacions i comunicació
- Fulls i bolis/llapis
- Cartolines DIN-A 3
- Material per dibuixar i pintar (ceres, guixos, retoladors, gomets, revistes, cola, tisores...)
1- INTRODUCCIÓ
Començarem establint el dispositiu grupal per tal que aquesta sessió es pugui desenvolupar correctament i puguem propiciar un espai de confiança, cura i seguretat.
Iniciarem la sessió presentant el tema que es treballarà, explicant que es tracta d’una sessió on parlarem sobre les relacions, l’amor...
També es pot tenir en compte fer un repàs de la sessió anterior.
2- DINÀMICA: DESCRIPCIÓ D'UNA PERSONA QUE ENS AGRADA
Demanarem que, de forma individual, intentin connectar amb alguna persona que s’aprecien molt, fins i tot per qui senten certa admiració, potser per coses que fa o diu. No cal que sigui un enamorament, pot ser una amistat, un referent (familiar, professorat...). Es pot demanar que tanquin els ulls per pensar bé amb la persona. Un cop hi hagin connectat, demanem que en facin una descripció en un full de tot el que els agrada d’aquella persona: els seus gustos, com és, què fa, què diu... Sobretot incidir en “què és el que fa que ens agradi tant?”. No cal posar el nom de la persona.
Un cop han acabat, fem una ronda de noms i demanem que comparteixin amb el grup una cosa que els agradi molt de la persona que han descrit, de nou, sense dir el nom. Si a algú li fa molta vergonya compartir-ho, li respectarem.
Podem reflexionar també sobre el fet que, sovint, allò que ens agrada molt d’altres persones té a veure amb el què ens agradaria ser o fer a nosaltres i potser no ens atrevim.
3- DINÀMICA ENQUADRATS: QUÈ ÉS L'ENAMORAMENT?
A continuació podem connectar amb la idea que, a vegades, quan ens agrada molt una persona (com les que hem descrit a la primera activitat), pot tenir a veure amb un enamorament. A partir d’aquí, explorarem la pregunta “què és l’enamorament?” a través de la dinàmica “Enquadrats”:
El grup es posa en un costat de l’aula dempeus. La persona dinamitzadora dirà una de les preguntes o frases que tenim a continuació i indicarà el lloc de l’aula on s’han de col·locar les persones que s’hi identifiquin. El moviment és pausat, no és cap cursa, i un cop estiguin a l’espai es podrà argumentar per què s’han mogut. Després podem donar veu a les persones que no s’han mogut perquè exposin les seves idees també. A continuació, la persona dinamitzadora proposarà una nova pregunta o frase i un nou espai a l’aula, i les persones que se sentin identificades hauran de posicionar-se on s'hagi indicat. La idea és establir un diàleg amb moviment, de manera que es puguin anar canviant de lloc segons sigui la seva resposta.
A continuació, es proposen algunes afirmacions:
- Només ens enamorem de persones que no tenen el mateix sexe.
- Quan m’enamoro d’algú, no em pot agradar ningú més.
- L’enamorament “vertader” dura per sempre.
- Per poder enamorar algú li has d’anar molt al darrere i insistir.
- Quan hi ha enamorament de veritat, hem d’estar tot el dia amb aquella persona.
- Per enamorar-se s’ha de ser gran.
- Quan ens enamorem ens hem de fer carícies i petons.
Seria interessant anar anotant idees a la pissarra per tal de tenir un llistat pel tancament, però... Atenció! No es tracta de donar respostes tancades, ja que no hi ha una veritat i una mentida, sinó que les possibilitats poden ser moltes i cal respectar creences, valors, imaginaris... El més important és no jutjar i explorar a través d’un diàleg per trobar què és el més important per sentir-nos a gust en les relacions, més enllà de valors i creences.
Convé que la persona dinamitzadora recordi que l’amor i l’afecte són experiències personals que cadascú viu al seu ritme. Per exemple: “Cadascú sent i pensa coses diferents, i això està bé. Tots els punts de vista són importants.”A més un altre element empoderador i que genera tranquil·litat és recordar que hi ha molts tipus d’amors que tenen punts en comú i que ens poden donar eines quan tenim malestars. Per exemple, si has trobat la manera de resoldre un conflicte perquè sents gelosia d’un germà o d’una amiga ho pots fer en altres situacions de manera similar. (Cooperativa Candela, 2025).
Un recurs per estirar, és el conte “Enamorados”, de Rebecca Dautremer, que us pot donar eines i recursos per a continuar treballant l’enamorament en aquesta etapa de la vida. En cas que us interessi, podeu accedir al vídeo seguint aquest enllaç.
4- DINÀMICA: CREEM UN DIBUIX
Un cop tenim les idees recollides a través de la dinàmica anterior, proposem explorar com relacionar-nos i comunicar-nos amb una altra persona per expressar el què sentim i per saber també de l’altre: què li agrada, si està còmode...
Demanem que es posin per parelles, donem una cartolina A3 a cada parella i posem, en un espai de l’aula, diferents materials (ceres, retoladors, pastels, revistes, tisores i cola, gomets...) per tal que cada parella pugui crear una obra d’art conjunta. No donem cap premissa, l’obra és lliure. L’única condició és que n’han de fer una per parella, no es pot fer individualment.
És important donar instruccions clares sobre la importància d’escoltar i preguntar què vol l’altra persona. Si veiem que això no passa, es pot fer una aturada a mig procés per demanar com s’estan sentint, si se senten còmodes... Per exemple, podem dir: “Quan fem coses conjuntament, és important que tothom pugui dir què vol i què no vol. Si algú no ho diu, potser és perquè li fa vergonya. Per això cal preguntar i escoltar.”
Deixem una estona perquè tothom la pugui fer i acabar. Es pot demanar també que pensin un títol de l’obra, de forma conjunta.
Quan les han acabat, proposem que tornin a asseure's a la rotllana i cadascú amb la seva parella al costat, exposarem les obres d’art al mig de la rotllana. A partir d’aquí generem una conversa al voltant del què ha passat:
- Com ha anat i com us heu sentit fent aquest exercici? Algú no s’ha sentit bé? Algú s’ha sentit molt bé? De què depèn que ens hagim sentit millor o pitjor?
- Com heu decidit què dibuixaríeu i de quina manera? Us heu comunicat? Com i de quines maneres?
- Teníeu rols dins de la parella? Hi ha hagut algú que decidia més que la seva parella? Algú que pintava i dibuixava més? Algú que acceptava tot el que li deia la seva parella? Algú que hagi sentit que la seva parella no l’escoltava gaire? Algú que no hagi fet cas a les demandes o inquietuds de la seva parella? Algú que no s’hagi atrevit a expressar el que pensava o volia a la seva parella? Per què? De què depèn?
- Us agraden els resultats? Qui sent molta satisfacció amb el seu dibuix? Qui no en sent gaire? De què depèn? Què fa que ens agradi, o no, el nostre dibuix? (Que hàgim pogut decidir sobre ell, que hàgim estat a gust amb la nostra parella, que ens hàgim sentit escoltades...)
Anem apuntant a la pissarra el què va dient el grup sobre la pregunta: Què fa que ens agradi, o no, el nostre dibuix? Per tal de destacar-ho com a coses rellevants. Quan fem coses conjuntes, és molt important l’escolta i l’expressió, la negociació, l’empatia i les ganes que tothom estigui a gust.
5- TANCAMENT: QUÈ HA DE TENIR UNA RELACIÓ PERQUÈ SIGUI SANA
Per acabar, intentarem fer un resum de tot allò que hem estat dialogant a través de les dinàmiques anteriors. Demanarem que l’alumnat anomeni tot allò que creuen que hi ha d’haver perquè una relació sigui sana. Per concretar més podem preguntar: “Com sabem que una persona ens estima bé?”. Farem un llistat a la pissarra, de manera que se’n puguin extreure les idees principals sobre què és important i què no en una relació.
Per exemple, podem dir que és personal si estem amb persones del mateix sexe o diferent, si ens volem casar o no, formar una família o no, etc. Però totes les relacions, per ser sanes, s’han de basar en el respecte i la cura mútua.
Aquestes quatre idees bàsiques ens poden ajudar per a definir el més important que hauria de sortir, a tall de conclusions finals:
- Pots ser tu.
- Pots prendre decisions pròpies.
- Et sents còmode i et satisfà.
- Pots expressar el que sents, penses o necessites, sense agressivitat.
- Al centre de la relació hi ha la cura i l’estima, que ens ajuden a créixer.
Podem acabar amb una frase de recordatori: “Tothom té dret a relacions en què ens sentim segurs/es, respectats/des i contents/es”.
Si hi ha temps, demanarem al grup si hi ha algú que vulgui expressar algun dubte, algun comentari o alguna idea sobre la sessió.
És important desmuntar idees apreses; no només pel que fa als rols de gènere masculins i femenins, sinó també tenir en compte:
- Els diferents desitjos sexuals com a vàries opcions vàlides: homosexualitat, bisexualitat, asexualitat (hi ha persones que no mostren desig sexual per altres), pansexualitat, heterosexualitat...
- La identitat de gènere com a diferents realitats vàlides: persones cis, trans, no binàries, queer, andrògines...