Cohesió de grup - Itinerari Instrumentals

• Fomentar la cohesió i el sentiment de pertinença al grup a través del joc, la reflexió compartida i la creativitat col·lectiva.
• Facilitar un tancament emocional del curs que permeti reconèixer i expressar vivències, emocions i agraïments en un espai segur.
• Reforçar vincles interpersonals i promoure la valoració positiva, tant del procés viscut com del grup mateix.

• Presentació 4
• Bolígraf i full per escriure
• Ordinador (amb connexió a internet)
• Projector
• Espai diàfan
• Llana o «drapet»
• Paper d’embalar
• Colors o retoladors

1- PRESENTACIÓ

Començarem establint el dispositiu grupal per tal que aquesta sessió es pugui desenvolupar correctament i puguem propiciar un espai de confiança, cura i seguretat.

S’exposarà la temàtica de la sessió d’avui i el que es treballarà: un tancament emocional que fomenti la cohesió grupal. A continuació, es projectarà una diapositiva amb diferents estats climatològics que serveixi per representar diferents estats d’ànim. L’alumnat haurà de dir el seu nom i triar quina imatge de la presentació representa millor com se sent aquí i ara.

Preguntarem:

• Per què penseu que pot ser d’utilitat fer una sessió de tancament?
• Els tancaments són sempre tristos? Heu tingut alguna vegada algun tancament bonic? Per què va ser bonic i no trist?
• Creieu que és important valorar el recorregut, el camí fet? Per què? Ho feu amb freqüència o se’ns oblida mirar enrere i reconèixer tot el que hem fet i viscut?
• Recordeu com va ser el primer dia de classe? Quines diferències hi ha respecte avui?

Farem un tancament per recordar i reconèixer tot el que hem treballat, viscut, compartit i après durant l’itinerari.

Fer un tancament uneix com a grup perquè permet mirar enrere i expressar-nos, fins i tot coses que potser encara no hem pogut expressar. Permet donar sentit al que s’ha fet i ens permet reconèixer-nos, valorar-nos, cuidar-nos i agrair-nos. Acomiadar-nos és motiu d’alegria per tot el que hem après. Celebrar els tancaments ens connecta més amb l’amor i l’alegria, i la satisfacció personal i col·lectiva ens dona forces per seguir endavant.

2- DINÀMICA: PASSAR L'ENERGIA!

Es convida l’alumnat a moure’s per l’espai i a barrejar-se entre si. En un moment donat es dirà «stop» i es formarà un cercle, sense tocar-se, i es començarà a passar l’energia.

A poc a poc s’aniran afegint les maneres de passar-se l’energia. La persona facilitadora anirà introduint les instruccions (n’afegirà més o menys en funció de la facilitat/dificultat del grup):

• «Zas»: Passar l’energia a la persona de la dreta.
• «Zes»: Passar l’energia a la persona de l’esquerra.
  • Alternativa: Es pot dir només «Zas» per passar l’energia tant a la dreta com a l’esquerra.
• «Zum»: Passar l’energia a la persona que es vulgui.
• «Muu»: Salta una persona cap a la direcció que s’estigui fent.
• «Boing»: La persona que rep l’energia la bloqueja i la fa rebotar a la persona que l’està enviant (li torna, li haurà d’enviar a algú altre).
• «Boom»: «Explosió» representada fent un canvi de lloc de tothom.

Si algú s’equivoca es torna a començar.

Es pot reflexionar preguntant: Com ha anat el joc? Ha sigut fàcil? Què fèiem quan ens equivocàvem o quan alguna persona s’equivocava? A nivell emocional, estem igual ara que quan hem començat la sessió? Us sentiu igual amb les persones del grup?

3- DINÀMICA: LA TERANYINA

A continuació s’escriuran a la pissarra o es projectaran les següents frases que cadascú, a nivell individual, haurà de completar.

• «Aquest curs per mi ha sigut...»
• «Aquest curs m’ha servit per...»
• «D’aquest curs m’emporto...»
• «El que més m’ha agradat d’aquest curs ha sigut...»
• «El que més m’agrada de compartir amb els companys/es de classe és...»
• «El que més m’agrada de la persona docent és...»

Es deixarà un temps perquè puguin respondre i, a continuació, a mesura que vagin completant les frases s’utilitzarà un cabdell de llana que s’aniran passant, agafant/pessigant el fil, creant entre tots i totes una teranyina.

Es poden fer diverses rondes o bé que cada alumne pugui triar què li ve més de gust contestar.

Per fomentar encara més la reflexió es pot preguntar:

• Què pot representar aquesta teranyina? Té alguna cosa a veure amb nosaltres com a grup?
• Què passa si algú estira molt la llana? A nivell individual i a tota la teranyina?
• I si l’agafa amb molt poca energia, poc tensada? A nivell individual i a tota la teranyina?

4- DINÀMICA: LA CADIRA BUIDA

Cada persona posarà la cadira on consideri dins de l’aula, a l’atzar.

Es demanarà a una persona voluntària que comenci (pot ser la persona dinamitzadora) i la mourem a l’altre extrem de l’aula. Haurà de triar un so i marcar un ritme en dir-lo, de manera que haurà d’anar repetint el so sense accelerar el ritme (per exemple: «pip-pip-pip», «bua-bua-bua», «to-to-to»...). No es pot córrer ni accelerar el ritme.  

• L’objectiu de l’individu serà arribar a seure a la cadira buida.
• L’objectiu del grup serà que no hi pugui seure. Com? Hauran de canviar-se de cadira i coordinar-se ocupant les cadires que van quedant buides amb els canvis.
  • Atenció, perquè si aixequen el cul de la cadira encara que sigui només una mica, ja no podran tornar a seure-hi, sinó que hauran de buscar-ne una de nova on seure.

Es pot repetir el joc amb diferents persones voluntàries. A mesura que es repeteix, el grup va trobant diferents estratègies per organitzar-se. Està bé deixar-los fer i no donar massa pistes.

En acabar podem fer preguntes per reflexionar una mica:

• Com ha sigut aquest joc? Què ens ha permès veure a nivell de grup? I a nivell individual?
• Hi ha hagut comunicació entre vosaltres? Com ha sigut?
• Hi ha hagut alguna persona que agafés el rol de líder? Com s’ha sentit? Ha sigut útil?
• Quines emocions han aparegut, tant a nivell individual com grupal? Com les hem gestionat?
• El fet de tenir un objectiu comú ens fa més forts?  

5- DINÀMICA: LA UNIÓ GRUPAL

Per fer aquesta activitat es necessita un paper d’embalar llarg que es pugui posar al mig de l’aula (millor a terra, però es pot fer damunt d’unes quantes taules). L’objectiu és crear un mural grupal que representi l’essència i autenticitat com a grup. L’activitat té diferents fases:

1. Unir-se: En primer lloc, el grup s’organitzarà al voltant del paper d’embalar i, un cop tothom tingui el seu lloc, es repartirà un llapis de color a cada participant. A continuació s’hauran d’unir com a grup: per a fer-ho, una primera persona començarà i dibuixarà una línia al paper d’embalar que la porti a connectar-se amb un(a) altre/a company(a), el/la que vulgui. Per tant, haurà de dibuixar una línia des del seu lloc fins al lloc de la persona amb qui vol unir-se i, un cop units, tornarà al seu lloc. A continuació, la persona amb qui s’ha unit continuarà i haurà d’unir-se amb una nova persona del grup dibuixant una nova línia, i així successivament fins que tothom quedi unit. La línia es pot dibuixar com cada persona vulgui (línia recta, irregular, fent cercles...).
2. Mural col·laboratiu: Un cop tothom s’hagi connectat, deixarem uns 10 minuts perquè, tots alhora, completin el mural com creguin convenient: poden utilitzar paraules, dibuix, pintura... per representar com se senten ara al grup-classe, com se sentien el primer dia i com se senten ara, les coses bones que han passat entre ells al llarg del curs, el que han aportat de positiu, el que els ha aportat de positiu el grup, simbolitzar què ha significat per a ells el fet de compartir tantes hores durant el curs, escriure un lema que tenen com a grup, escriure el que vulguin amb seu idioma d’origen...  Durant aquest temps poden canviar de lloc i moure’s lliurement per tot el mural .
3. Connexió: Un cop passat aquest temps, s’aturarà l’activitat i es farà una volta pel mural observant el que s’ha creat fins que tornem al nostre lloc. Un cop allà, es donarà l’opció que qui vulgui pugui afegir-hi alguna cosa i, per acabar, es farà una roda on d’un(a) en un(a) compartiran amb una paraula què els fa sentir/amb què els fa connectar aquest mural que els representa com a grup.

6- TANCAMENT: AGRAÏMENTS

Per acabar, el grup tornarà a seure en rotllana i els demanarem que tanquin els ulls un parell de minuts; per una banda, perquè es permetin sentir i integrar més l’última activitat i la sessió en si i, per l’altra, perquè connectin amb l’agraïment. Per a fer-ho, hauran de trobar alguna cosa per la qual volen donar les gràcies al grup. Com a suport es pot posar música tranquil·la de fons.

Un cop ho vagin trobant, podran anar obrint els ulls i es mantindran en silenci fins que tothom hagi obert els ulls. A continuació, d’un(a) en un(a) compartiran el seu agraïment al grup, fent-hi referència directa (exemple: us agraeixo la simpatia). El grup escolta i no dona resposta. El ritme de la dinàmica és lent per deixar-se sentir.

Un cop s’acabi la ronda tanquem la sessió amb un gran aplaudiment grupal.