Investiguem habilitats amb el Dr. Hopper: Negociació i refús

• Ajudar els infants a identificar i prendre consciència de les habilitats per a la vida i oferir espais i oportunitats per tal de practicar-les i a casa.
• Treballar l’habilitat de negociació i refús. 

Negociació i refús: És la capacitat de dilucidar qualsevol assumpte amb altres persones que senten, pensen o tenen interessos o necessitats diferents; facilita la gestió del conflicte buscant arribar a un acord beneficiós per ambdues parts, mostrant flexibilitat, confiança i convicció, aprofitant la diversitat de perspectives que les altres persones representen; reconeix el dret de les persones a no arribar a un acord, a rebutjar determinades opinions, conductes o valors i a negar-se a actuar contra la pròpia consciència i voluntat sense que això suposi ni el rebuig a la persona ni l'exercici de cap violència.

Per simplificar la proposta, plantegem treballar una sola habilitat en aquest vídeo. Tot i així, és possible que hi trobeu diverses habilitats, ja que aquesta és la seva naturalesa i és difícil separar-ho. L’objectiu pedagògic és oferir diferents oportunitats d’aprenentatge per treballar les 10 habilitats per a la vida al llarg dels diferents vídeos de la sèrie Investiguem habilitats amb el detectiu Hopper.

1- VISIONAT DEL VÍDEO: No, gràcies!

Visioneu el vídeo amb el vostre alumnat. Us recomanem fer-ho d’una tirada i posteriorment fer un segon visionat i anar aturant el vídeo per facilitar la interacció en diferents moments de la història. A partir de la frase final «Quina habilitat ha descobert en Hopper?» podem fer una pluja d’idees i anotar-les a la pissarra, o seure en cercle a terra i, senzillament, compartir.

Demaneu-los que expressin: Quina habilitat penseu que ha descobert en Hopper? Per què? Quines altres habilitats hi podrien estar relacionades? Per què? Cal tenir en compte que potser l’alumnat identifica una habilitat diferent a la proposada, en aquest cas serà interessant reconduir-ho cap a la negociació i el rebuig i recollir les diferents opinions per quan es treballin les altres habilitats més endavant. Algunes possibles preguntes per generar debat són: Què vol dir negociar? Què vol dir rebutjar? Quin dels dos personatges negocia? Quin d’ells rebutja? El detectiu Hopper té clar que no vol la lupa? I l’aigua? Què passa quan tenim clar que volem dir no, però acabem dient sí? Com ens sentim? Per què penseu que és important saber rebutjar? Hi ha diferents estils de comunicació per dir que no o per negociar? Quin estil utilitzaríeu vosaltres?

Introduïu els tres estils de comunicació:

• Estil agressiu: jo guanyo / l’altra persona perd. L’altra persona no importa.
• Estil assertiu: jo guanyo / l’altra persona guanya. Tots dos importem.
• Estil passiu: jo perdo / l’altra persona guanya. Jo no importo.

Feu diferents grups de treball. Cada grup ha de buscar expressions verbals, corporals i facials que representin els diferents estils comunicatius.

Demaneu que ho posin en comú i, a continuació, analitzeu què ha passat en el capítol del detectiu Hopper. Podeu explicar que és assertiu desaprovar una conducta, però no la persona que la fa. És important no etiquetar les persones. Per tal de reflexionar-hi, podeu fer algunes preguntes referents a la història:

• Quin estil de comunicació ha fet servir el detectiu Hopper?
• Quin estil de comunicació ha fet servir la venedora?
• Penseu que algun dels dos s’ha sentit incòmode amb la manera de comunicar de l’altra persona?
• La venedora és una pesada? Creieu que la venedora es podria ofendre? De quina altra manera podem dir-ho que sigui més respectuosa? Per exemple, seria assertiu canviar «És una pesada» per «Em molesta que insisteixi tant».

2- REFLEXIÓ PERSONAL

Reflexionem sobre la importància de dir que no i els tres estils de comunicació que es poden fer servir. Podeu proposar a l’alumnat que pensin i redactin breument una situació que hagin viscut a l’escola, on hagin hagut de practicar l’habilitat de negociar i rebutjar. Els podeu guiar amb aquestes preguntes: Et va costar negociar o rebutjar? Vas dir que no? Quin estil de comunicació vas fer servir? Com et vas sentir? Podries fer-ho d’una altra manera? Què podries fer? És una habilitat que et genera dificultats? Un cop fet el treball individual, qui vulgui ho pot compartir amb el grup.

3- DINÀMICA: L'equip de construcció

Feu tres equips de tres persones, la resta de la classe observarà. A cada equip hi haurà tres papers diferents: la persona directora, la comunicadora i la constructora. L’objectiu final, per a cada equip, és que la persona constructora acabi fent (o dibuixant) la mateixa estructura que té la directora. Cada equip farà servir un estil comunicatiu diferent i l’alumnat haurà d’analitzar què comporta cada estil. A més, cada equip tindrà una estructura construïda (amb peces de Lego, blocs de fusta...) que només podrà veure la persona directora.

En cas que disposeu de poc temps, es pot fer la mateixa dinàmica amb un sol equip que representi un estil comunicatiu escollit a l’atzar per la persona directora.

Desenvolupament:

1. La persona directora estarà en un extrem de l’aula, d’esquena a la resta, i tindrà davant una estructura construïda, que només podrà veure ella. Rebrà una nota amb un estil comunicatiu determinat. La seva missió és donar instruccions a la comunicadora i dir-li quines peces necessita i com les ha de muntar, utilitzant l’estil comunicatiu de la nota.
2. Recordeu que cada equip tindrà un estil diferent.
3. La persona comunicadora haurà d’escoltar la directora i agafar les peces que consideri necessàries per copiar l’estructura. Si té algun dubte, podrà preguntar a la directora.
4. La persona constructora haurà de rebre de la comunicadora les instruccions i els blocs per poder construir l’estructura. Si té dubtes, podrà preguntar a la comunicadora.
5. Les persones observadores hauran d’apuntar en detall tot el que succeeix i endevinar quin estil està fent servir cada equip i el resultat de cadascun dels grups.

Demaneu que tot el grup classe analitzi què ha succeït durant la dinàmica i que ho comparteixi. Podeu fer preguntes com: Quines expressions verbals i corporals ha utilitzat cada model comunicatiu? Com se sentien els diferents personatges amb l’estil que els ha tocat? Què genera cada estil? (conflictes, facilita el treball en equip...). Quin estil ha donat més bons resultats? Les persones comunicadores imitaven l’estil de comunicació de la directora? Alguna persona comunicadora o constructora ha rebutjat les maneres d’expressar-se de la directora?