Investiguem habilitats amb el Dr. Hopper: Comunicació interpersonal

• Ajudar els infants a identificar i prendre consciència de les habilitats per a la vida i oferir espais i oportunitats per tal de practicar-les i a casa.
• Treballar l’habilitat de la comunicació interpersonal. 

Comunicació interpersonal: És la capacitat, d'acord amb la dignitat humana, d'establir una connexió dialògica amb altres persones; crear un clima propici i usar l'escolta activa perquè totes les persones puguin expressar-se, de forma verbal i no verbal, coherentment amb el que senten, pensen i necessiten; per la qual cosa la interacció sigui significativa i profitosa per a totes elles. Aquesta capacitat se sustenta en la voluntat personal de comunicar-se, el respecte a la diversitat i la consciència de la influència de la cultura i el context.

Per simplificar la proposta, plantegem treballar una sola habilitat en aquest vídeo. Tot i així, és possible que hi trobeu diverses habilitats, ja que aquesta és la seva naturalesa i és difícil separar-ho. L’objectiu pedagògic és oferir diferents oportunitats d’aprenentatge per treballar les 10 habilitats per a la vida al llarg dels diferents vídeos de la sèrie Investiguem habilitats amb el detectiu Hopper.

1- VISIONAT DEL VÍDEO: ON/OFF

Visioneu el vídeo amb el vostre alumnat. Us recomanem fer-ho d’una tirada i posteriorment fer un segon visionat i anar aturant el vídeo per facilitar la interacció en diferents moments de la història. A partir de la frase final «Quina habilitat ha descobert en Hopper?» podem fer una pluja d’idees i anotar-les a la pissarra, o seure en cercle a terra i, senzillament, compartir. Demaneu-los que expressin: Quina habilitat penseu que ha descobert en Hopper? Per què? Quines altres habilitats hi podrien estar relacionades? Per què?

Potser l’alumnat identifica una habilitat diferent a la proposada; en aquest cas, cal reconduir-ho cap a la gestió de les emocions i recollir les diferents opinions per quan es treballin les altres habilitats més endavant.

Aquestes són algunes possibles preguntes per generar debat:

• Per què penseu que és important aquesta habilitat?
• Quina informació ens dona la comunicació verbal?
• Què vol dir comunicació no verbal i quina informació ens dona? Què inclou la comunicació no verbal? (gestos, mirades...).
• Us passa a vegades que no escolteu a una persona que us parla? O que quan parleu us escolten sense mirar-vos? Com us fa sentir?
• I vosaltres, escolteu sense mirar la persona que us parla? Com creieu que se sent?
• I què passa quan una persona us interromp mentre parleu? Com us fa sentir?
• Què penseu que és més important per a una bona comunicació?

Cal tenir en compte que és impossible no comunicar. Tothom transmet informació, no només a partir de les paraules. Els gestos facials, corporals, la distància, i fins i tot l’entorn donen informació sobre el missatge que es transmet. A més a més de la comunicació verbal, cal tenir en compte la no verbal, que inclou elements paralingüístics (to de la veu, ritme, volum, silencis…), posturals (expressió facial i corporal) i fins i tot d’ubicació (distància interpersonal). Aquesta última ens proporciona molta informació sobre les emocions de l’emissor.

2- REFLEXIÓ PERSONAL 

Reflexioneu sobre la qualitat de la vostra comunicació interpersonal amb altres persones per saber si poden repercutir positiva o negativament en la salut física i emocional. Podeu proposar a l’alumnat que individualment pensin en dues o tres persones que siguin importants per a ells/les. Per cada persona escollida han de respondre tres preguntes: Quan et comuniques amb aquesta persona, hi ha benestar mutu? La comunicació és respectuosa? La vostra relació fa sorgir la veritable persona que és cadascú? Un cop fet el treball individual, qui vulgui ho pot compartir amb el grup. Podem destacar que, amb aquestes preguntes, mesurem la qualitat de les relacions interpersonals.

3- DINÀMICA: Sintonitzem

Dividiu la classe en tres grups. En cadascun d’ells, demaneu una persona voluntària per representar un paper. Cada persona voluntària haurà d’interpretar la mateixa situació, però tindrà instruccions diferents de com comunicar-ho:

• La primera representarà el paper fent servir la comunicació verbal i la no verbal. És important que expressi clarament les emocions a partir de la comunicació no verbal (gestos, expressió facial...).
• L’altra llegirà la situació al grup, sense cap tipus de contacte visual amb ningú. No hi ha cap representació.
• La tercera explicarà la història amb mímica, fent servir l’expressió facial i corporal, però sense parlar.

Cada persona voluntària interpretarà el paper al seu grup, seguint les indicacions. Procureu que els diferents grups no es vegin entre ells. Després, cada grup haurà de compartir amb la resta de la classe el que ha entès de la situació, explicant l’argument i les emocions (la persona que ho ha representat no ha de dir res). Finalment podeu demanar a les tres persones voluntàries que tornin a fer les tres representacions davant de tot el grup classe, mentre la resta d’alumnes observa els diferents components de la comunicació verbal i no verbal.

Analitzeu i compartiu amb el grup classe què ha succeït durant la dinàmica. Podeu fer aquestes preguntes per facilitar el debat: Cada persona representava la mateixa història o era diferent per a cada personatge? Què ha passat en cadascuna de les representacions? En quina ha estat més fàcil comprendre el missatge? En quina ha estat més fàcil comprendre l’emoció? Què ens transmet només la comunicació verbal? Què ens transmet la comunicació no verbal? Entre tota la classe podeu fer una pluja d’idees sobre quins aspectes de la comunicació no verbal ens faciliten informació sobre el que ens vol expressar l’emissor (gestos corporals, expressió facial, contacte visual, to de veu, posició en l’espai...).