Hàbits d'higiene - Sessió 2: Cuidem les nostres dents

• Millorar els coneixements i les conductes dels infants en relació a uns bons hàbits alimentaris com a mesura de prevenció de la càries i altres problemes de salut.
• Millorar els coneixements i les conductes dels infants en relació a una bona pràctica de raspallat de dents.

• Materials: Fitxa El semàfor dels aliments
• Recursos: Vídeo Horaci, l'inuit, Díptic explicatiu amb consells de salut bucodental per a les famílies, vídeo Ens rentem bé les dents?, Pòster Com rapallar-se les dents.

1- PRESENTACIÓ

Començarem col·locant-nos en dispositiu grupal i establint acords com a grup perquè aquesta sessió es pugui desenvolupar correctament i puguem gaudir d’un espai de confiança, cura i seguretat.

Uns dies abans de fer la sessió, podeu fer arribar a les famílies un díptic explicatiu amb consells de salut bucodental i explicar-los els continguts que es treballaran a l'aula. També podeu aprofitar per fer aquesta sessió uns dies abans de la visita de l'odontòleg/odontòloga. Si ho considereu oportú podeu fer dues sesssions: una per treballar els aliments i una altra pel raspallat de dents. 

2- ALIMENTS BONS I NO TAN BONS PER A LES NOSTRES DENTS

El dia de l’activitat, introduïu el contingut que es vol treballar en aquesta sessió: aliments protectors i aliments amb alt contingut en sucre. Podeu utilitzar el Vídeo Horaci, l'inuit com a material de suport per introduir el tema dels aliments amb elevat contingut de sucre i els aliments protectors i la seva relació amb la salut bucodental.

Tot seguit, pregunteu a l’alumnat què han esmorzat i si s’han rentat les dents abans d’anar a l’escola. A continuació, feu una breu explicació en relació als aliments protectors i als aliments d’alt contingut en sucre i la seva relació amb la càries i resoleu els dubtes de l’alumnat que puguin sorgir.

La càries dental és una malaltia multifactorial, causada per la interacció entre la superfície de la dent, el biofilm bacterià (placa dental) i la presència de sucres a la dieta. Els bacteris del biofilm metabolitzen els sucres produint àcids, els quals, amb el temps, van desmineralitzant l’esmalt. Així doncs, la càries dental es produeix quan la placa bacteriana que es forma a la superfície de la dent converteix els sucres lliures continguts en aliments i begudes en àcids, que amb el temps dissolen l’esmalt dental i la dentina.

La ingesta abundant i contínua de sucres lliures, l’exposició insuficient al fluor i la presència de la placa bacteriana provoquen la ruptura de les estructures dentàries, el que propicia el desenvolupament de càries i dolor.

Hi ha aliments sòlids i líquids que afavoreixen la càries. Entre els aliments sòlids que contenen un alt percentatge de sucres refinats i un alt poder d’adhesió a les dents tenim: el sucre en pols, pastes i pastissos, brioixeria i dolços, bombons, xocolata, caramels i llaminadures, xiclets, mel, cereals ensucrats, alguns fruits secs com dàtils o figues o fruits secs fregits, fruites conservades en almívar o enllaunades, les melmelades i confitures, patates xips, galetes, galetes salades, snacks i aperitius salats. Entre les begudes que contenen sucre en solució tenim: sucs envasats, xocolata desfeta, làctics ensucrats, llet condensada, refrescs i begudes amb sucres afegits (normals i light) i batuts ensucrats. Els aliments amb un major potencial cariogènic són aquells que contenen sucres refinats y que són enganxosos o gomosos i per tant, es retenen durant més temps a la boca. Així doncs, la freqüència d’ingestió és més important que la quantitat ingerida en una sola vegada.

Així doncs caldria: evitar les ingestes freqüents d’aliments amb elevat contingut de sucre entre àpats, així com la retenció d’aliments ensucrats a la boca. Sobretot els enganxosos. També caldrà evitar els caramels  i els refrescs ensucrats entre àpats. El consum dels aliments processats rics en sucre (dolços, refrescs i brioixeria), ha de ser ocasional. D’altra banda, els aliments que no afavoreixen l’aparició de càries són: – carns, peix, ous; – hortalisses i fruites fresques; – llegums, arròs, cereals integrals i fruits secs com les nous; – làctics sense ensucrar (llet, iogurt natural, formatge); – oli.

També és important la utilització de pasta fluorada i fer visites de control periòdiques a l’odontòleg o odontòloga.

Seguidament repartiu a l’alumnat Fitxa El semàfor dels aliments que, durant 10 minuts, hauran d’omplir en petits grups i posteriorment feu una posada en comú de la fitxa. Abans d’acabar la sessió, el professorat ha de repassar les idees clau de l’activitat. 

3- RASPALLAT DE DENTS

Per començar podeu fer una petita introducció sobre la importància del raspallat de dents.

El raspallat diari de les dents és un hàbit higiènic de salut que ajuda a mantenir una bona salut oral. L’objectiu és eliminar la placa bacteriana i aportar fluor a les dents. La placa bacteriana o placa dental és una substància tova i inicialment invisible, que es forma a les dents i als espais que hi ha entre elles. És fruit de l’adhesió dels bacteris, provinents dels aliments que es mengen, a una capa fina que s’origina pel contacte de les proteïnes de la saliva i la superfície de l’esmalt de les dents que s’anomena pel·lícula adquirida.

Sense una bona higiene oral, la placa augmenta de volum i es comença a mineralitzar transformant-se en carrall o tosca dental. L’efecte de la placa bacteriana sobre les dents pot provocar càries i sobre la geniva pot provocar-ne la inflamació anomenada gingivitis.

El fluor és un mineral natural que ajuda a enfortir els teixits de les dents com ara l’esmalt i la dentina. Es recomana rentar-se les dents després de tots els àpats, un mínim de dues vegades al dia. És especialment important fer-ho abans d’anar a dormir per evitar que les restes del sopar es quedin entre les dents durant tota la nit.

És important no deixar-se cap superfície sense netejar i fer el raspallat de manera sistemàtica, seguint sempre el mateix ordre, amb pressió suau i amb un temps d’ús d’entre 2 -3 minuts: Raspalleu la cara externa (la que es veu) de totes les dents, tant de les superiors com de les inferiors, sempre des de la geniva cap a la dent. Raspalleu la superfície trituradora (que és la que mastega els aliments) movent el raspall horitzontalment, de davant cap enrere i a l’inrevés. Subjecteu el mànec del raspall verticalment i raspalleu la cara interna (que és la que no es veu) de totes les dents, sempre des de la geniva cap a la dent. Netegeu també la superfície de la llengua per eliminar-ne els bacteris. Un cop acabat el raspallat, eviteu glopejar amb aigua ja que disminuïu el fluor romanent a la boca i en reduïu els seus efectes beneficiosos. Es recomana escopir i no esbandir-se.

Tot seguit, podeu complementar-ho amb la visualització del vídeo Ens rentem bé les dents? 

Posteriorment, ajudeu a l’alumnat a posar-ho en pràctica utilitzant el Pòster Com rapallar-se les dents. Es pot utilitzar el dit per fer els moviments imitant un raspall de dents. Podeu demanar a les famílies que els infants portin un raspall de dents per fer l'activitat o bé sol·licitar el Programa Dents Fortes i Sanes de la Generalitat de Catalunya. 

És important recordar als infants que el raspall dental és d’ús exclusiu personal i que requereix de fer-ne un bon manteniment i renovar-lo periòdicament. Abans d’acabar la sessió, el professorat ha de repassar les idees clau de l’activitat.

4- TANCAMENT

Abans d’acabar la sessió, el professorat ha de repassar les idees clau de l’activitat. 

• Programa Bon dia, somriu.