Respecte a la diversitat - Sessió 2: Tothom és diferent

• Posar de manifest els diferents gustos que hi ha entre les persones del grup.
• Fomentar la comunicació i l’expressió d'allò que ens agrada i no ens agrada.
• Promoure la cohesió de grup.

• Recursos: Vídeo Ningú és normal

1- PRESENTACIÓ DE LA SESSIÓ

Començarem establint el dispositiu grupal per tal que aquesta sessió es pugui desenvolupar correctament i puguem propiciar un espai de confiança, cura i seguretat. Us proposem fer la següent dinàmica per trencar el gel:

• Anirem passejant per l’aula, quan diem STOP, s’han d’aparellar amb la persona que tinguin més a prop.
• Donarem un número a cada membre de la parella.
• El número 1 dirigirà i el 2 farà d’orquestra.
• L’orquestra ha de repetir tots els moviments de qui dirigeix.
• Els advertim que no es poden tocar mentre es mouen.
• Una vegada hagin finalitzat la primera ronda, tornaran a caminar per la classe. 
• Cada vegada que hagin de caminar per canviar de parella podem donar diferents consignes; caminar ràpidament, a peu coix, de quatre potes...

Podem repetir aquest joc dues o tres vegades més amb altres parelles. Un cop hem acabat la dinàmica, podem fer les següents preguntes per crear debat:

• Com ha anat? Era més fàcil dirigir o fer d’orquestra?
• Quan heu dirigit, com us heu sentit? Com estava el cos, tens o relaxat?
• I com a orquestra?
• Quines emocions heu tingut?
• Hauria estat més fàcil si ens haguéssim pogut moure lliurement? Les coses funcionen millor quan cadascú fa el que li agrada?
• Sabeu què els agrada fer a la resta del grup?

2- NINGÚ ÉS NORMAL

A través del vídeo Ningú és normal , ajudarem l’alumnat a parlar de les coses que els agraden i les que no de l’aula. Continuarem centrant-nos en la riquesa de la diversitat que hi ha al grup.

Mentre veiem el vídeo, l’anirem aturant i llençant preguntes com:

• Quin penseu que és el missatge del vídeo? Què vol dir?
• Us heu sentit alguna vegada molt diferents dels altres? Ho voleu compartir?
• Penseu que a vegades compartim més coses amb els altres de les que ens pensem? Podeu posar algun exemple.

Per enllaçar aquesta activitat amb la següent dinàmica preguntarem al grup: com us sentiu quan us tracten bé i de manera amable? I si no ho fan? 

2 - RODA M'AGRADA, NO M'AGRADA

A partir de les idees que han sorgit durant la dinàmica anterior, proposarem al grup que se situï en rotllana a peu dret i els explicarem com funciona l’activitat. Anirem dient coses que no ens agrada que ens diguin i ens facin. Hauran de construir la frase de la següent manera:

• Quan... (què passa?)
• Sento... (emoció)
• I m’agradaria que... (desig)

Cada vegada que algú vulgui parlar, haurà de fer un pas endavant. Si se senten identificats amb allò que es diu, també faran un pas endavant. Una vegada finalitzada la ronda del que no ens agrada, podem dur a terme la ronda amb el què sí ens agrada. El/la tutor/a anirà recollint en un paper tot el que surti a la dinàmica per donar-hi continuïtat a la següent sessió.

Aquesta proposta es basa en els principis de la Comunicació no Violenta. És una eina per a comunicar-nos de manera més efectiva utilitzant l'empatia i resoldre els conflictes sense violència ni coacció. Implica canviar la nostra mentalitat basada en judicis i normes estàtiques —què està bé i què està malament—, per un mètode basat en l'expressió honesta i l'escolta empàtica, buscant la satisfacció de totes les parts.

Proposa un procés que consta de quatre passos: 1.Observem els actes concrets que afecten el nostre benestar. 2.Identifiquem els nostres sentiments en relació amb allò que observem. 3.Identifiquem les necessitats no satisfetes que originen aquests sentiments. 4.Demanem clarament a l'altra persona el que ens agradaria que fes.

3 - TANCAMENT: PRACTIQUEM LA COMUNICACIÓ AMABLE

Com a tancament posarem en pràctica l'elogi descriptiu, coses que considerem que una persona fa molt bé. Han de mirar la persona que tenen a la dreta i elogiar-la, i després fer el mateix amb qui tenen a l’esquerra.

Com a docents també podem practicar l'elogi descriptiu. De vegades elogiem els infants de forma molt general: «Aquest dibuix és molt bonic», «Ho has fet molt bé», etc. Això pot generar sospites, negació o sensació de falsedat. És important dir als infants el que ens agrada per tal de reforçar-los l’autoestima, així com ajudar-los a arribar a les seves pròpies conclusions i evitar que només facin les coses per rebre l’aprovació dels adults. Elogieu-los de manera específica: «Veig que el paisatge del fons està difuminat, m’agrada com has utilitzat els colors», «M’ha emocionat la frase de la teva redacció “El vent li acarona la cara”», «Veig que has ordenat les teves llibretes segons la mida, quina gran idea!». D’aquesta manera, els infants se senten molt més valorats i satisfets.