Itinerari CEE Promoció salut sexual - SESSIÓ 3: L'art d'estimar

• Practicar el reconeixement del propi límit i el de les altres persones i posar-los en diàleg.
• Observar i reflexionar sobre la nostra forma de relacionar-nos. 

• Cordill gruixut/beta que es pugui tallar
• Fang o papers i ceres

1- INTRODUCCIÓ

Començarem establint el dispositiu grupal per tal que aquesta sessió es pugui desenvolupar correctament i puguem propiciar un espai de confiança, cura i seguretat. 

En la sessió anterior vam treballar l’amor envers un mateix/a. En aquesta treballarem l’amor amb les altres persones.

Quan tenim ganes d’apropar-nos a algú, podem sentir moltes coses i molt fortes. El desig, la necessitat que ens estimin, la vergonya, el rebuig o la por al rebuig... Quan sento tantes coses és més fàcil que em facin mal. També pot passar que jo faci mal als altres. Pot ser que fem coses que no ens ve de gust fer. Pot ser que els fem coses als altres que no volen.

Fem una ronda de presentació on cadascú diu el seu nom i com se sent avui. Per tancar la ronda i introduir la sessió, podem parlar de la importància de saber com estem i què necessitem. De què ens serveix saber com ens sentim i el que necessitem? De què serveix la ràbia? Si jo veig algú enfadat què li pot passar? Què passa si no ens n’adonem?

2- DINÀMICA: ELS ESPAIS DE SEGURETAT

Ens posarem per parelles i, d’entrada, només una de les dues persones dibuixarà el seu espai de seguretat marcant un cercle a terra amb una corda i es col·locarà a dintre. Si estem al pati podem marcar-lo a terra amb guix o a la sorra. Els espais han d’estar prou separats entre si (3 metres).

Si no tenim l’espai o el material adequat, es pot proposar que es col·loquin en dues línies de manera que tinguin una parella davant seu, i seguim les indicacions que venen a continuació. 

Jugarem, de manera que la persona que no ha dibuixat el cercle s’apropa al cercle de l’altra i aquesta ha de comunicar si vol o no vol que s’apropi al seu cercle. Donarem primer la consigna de comunicar que NO i ho explorarem una estona jugant amb les següents maneres de comunicar:

• Amb la cara o la mirada
• Amb gestos
• Amb paraules o signant

Aquest procés es pot fer en l’ordre que es consideri.

Quan ja hàgim explorat el NO una estona, llavors donarem la consigna que li comuniquem a l’altra persona que SÍ que volem que s’apropi, jugant amb els 3 registres anteriors.

Important:

• Cuidar la distància, hem de començar com a mínim a tres metres de la persona que està dins el cercle per donar-li temps a comunicar-se i poder entendre-la.
• Desplaçar-se molt a poc a poc i estar molt atentes a les sensacions que l’altra persona ens transmet. Si percebem que l’altra persona dubta o sentim que no vol que ens hi apropem, encara que verbalment ens digui que sí, no ens hi aproparem.
• Com a persones facilitadores, durant aquest exercici estarem molt atentes a aquests dobles senyals i recordarem a l’alumnat que s’apropi a la seva parella només si té la certesa que l’altra vol.

Tancarem l’exercici preguntant-nos:

• Què ha estat més fàcil: dir que sí o dir que no?
• Ho entenem millor quan ens ho diuen amb paraules o quan ens ho diuen amb el cos?
• Sempre que somric és perquè m’agrada que s’apropin? 
• A vegades diem que sí, però en realitat no volem? 
• Què pot fer que ens costi dir a les altres persones el què volem i el què no volem? 

És important tancar l’exercici recordant que amb les paraules a vegades ens confonem o volem complaure i no expressem el que realment volem, però que el cos no enganya. Que si dubtem, és important no córrer. Si l’altra persona no està gaudint de la meva companyia, jo tampoc gaudiré.

Anar a poc a poc ens ajuda molt a gaudir. Si volem córrer molt amb algú primer hem d’aprendre a caminar juntes.

3- DINÀMICA: OBRA D'ART CONJUNTA

En aquesta dinàmica busquem simbòlicament gaudir d’un espai íntim amb l’altra persona. Continuarem treballant amb la mateixa parella que a l’exercici anterior. Ajuntarem els 2 espais de seguretat, de cadascú, marcats amb cordill o un guix a terra, de manera que quedin les dues esferes superposades i un espai compartit entre totes dues. Cadascú s’asseu al seu espai de seguretat mirant l’espai compartit i en aquest espai construirem una escultura de fang o farem un dibuix en un mateix paper, entre les dues, sense parlar/signar.

Un cop acabada l’obra d’art els demanarem que pensin un títol. Demanarem que comparteixin el títol i els farem preguntes per reflexionar sobre l’experiència:

• T'ho has passat bé? Has gaudit?
• Quan volies dibuixar alguna cosa, senties que podies fer-ho?
• Les dues persones heu dibuixat alhora o heu fet torns? 
• Ha sortit el què esperàveu o no?

4- TANCAMENT: REFLEXIONS FINALS 

Per tancar la sessió, podem parlar de mites de l’amor, després de l’experiència de construir una obra entre les dues.

Igual que l’obra d’art, que no acaba tenint mai la forma que esperàvem, amb les relacions passa el mateix. «Si m’enamoro serà per a tota la vida?»; «Com a les pel·lícules: si una persona em mira és que em vol fer petons?». El que jo espero i el que al final passa, sempre és diferent, però ho podem fer bonic, com una obra d’art.

Important: el consens ha de ser constant. L’escolta cap al desig propi i el dels altres l’hem de tenir sempre. Les persones canviem: canvien els nostres desitjos, canvien les relacions, ens passen coses que fan que el que esperàvem no succeeixi…

• Consens
• Espai de seguretat