Prevenció abús sexual «És el meu cos» - SESSIÓ 2: Cos i emocions
- Abans de començar: Els expliquem que per fer aquesta sessió disposem l’aula diferent, així que els convidem a que entre totes col·loquin l’aula de manera que puguem seure en forma d'U amb les cadires i deixant un espai diàfan.
- A l’inici de la sessió demanarem com se senten a través de pictogrames, emoticones o similars. Repetirem la pregunta al final de cada sessió per observar possibles canvis emocionals.
- Recordatori: Fem un recordatori de la sessió anterior. Preguntem als infants què recorden i ho anotem a la pissarra (sensacions, impressions...).
1- VISUALITZACIÓ DEL VÍDEO
Posem el vídeo del conte «Corre a explicar-ho» i, un cop finalitzat, generem un debat/reflexió. Ens poden ajudar les preguntes següents:
- Què ha passat en aquesta història?
- Hi ha alguna cosa que us ha cridat l’atenció?
- Quines emocions us ha generat? Per què?
- Com creieu que se sent la Marta quan li posen la mà a la cama? I abans d’explicar-ho? I després? (Ho anotem a la pissarra).
- Penseu que si hagués estat una persona coneguda per la Marta qui hagués tingut un comportament semblant al senyor de l’autobús, li hagués costat explicar-ho? I si fos un amic/amiga de la classe? I si fos un familiar?
- Heu sentit el mateix en veure el vídeo que la sessió anterior quan ho representàvem?
- Ens sentim diferent després d’explicar alguna situació molesta i/o desagradable?
- En el vídeo la mare li diu «no ploris» a la Marta. Vosaltres sentiu que podeu expressar/compartir les vostres emocions amb persones amb qui teniu confiança? (Una mare, pare, educador/a, tutor legal, mestra, amistats, altres?)
També els podem preguntar abans de fer aquesta pregunta, quines persones son per a vosaltres «persones de confiança»? (Així anem treballant el tema de les persones de confiança, que s’aprofundeix a la sessió 4 amb el treball dels secrets i les sorpreses).
2- CONSCIÈNCIA DEL COS I DE LES EMOCIONS
En relació amb les respostes que donin les criatures, enllacem la següent dinàmica. Repartim un full amb el dibuix del cos humà a cada infant i colors per a pintar. Una altra opció és que ells mateixos facin el dibuix lliurement. Els expliquem que és molt important que aquest treball sigui individual i personal. Si ho valorem, podem demanar als infants que es reparteixin per l’aula de manera que puguin gaudir d’un espai íntim i sense condicionants.
Un cop tenen el full, proposem que tanquin els ulls uns instants i que facin 3 respiracions profundes. Amb els ulls encara tancats demanem que recordin algun moment en què han sentit les emocions que hem anotat a la pissarra (les que han pensat que podia sentir la Marta) i es fixin on i com les senten en el cos. Passat un minut, obrim els ulls de nou i proposem que les pintin al full que els hem entregat. Es poden pintar tantes emocions com recordin i dels colors que creguin que tenen. Per exemple: quan sento ràbia, la sento als braços i la pintaré de color vermell perquè quan la tinc, sento molta escalfor.
Podem afegir que si algú té la necessitat de dibuixar i/o pintar quelcom al voltant del cos per reflectir encara més quines emocions sent, ho pot fer. L’objectiu és que quedi reflectit tot allò que senten, on ho senten i de quin color.
Una vegada finalitzats els dibuixos, demanem si algú ho vol compartir amb la resta del grup. Cal respectar molt els infants que no vulguin compartir-ho, ja que es tracta de quelcom molt personal i íntim i pot ser que aquesta dinàmica els hagi remogut internament.
És un bon moment perquè els professionals observin el comportament dels infants i anotin aquelles observacions que els puguin cridar l'atenció per quan facin l’avaluació de l’activitat. Si voleu aprofundir en el treball de la sessió us proposem crear el «pot de la calma» per treballar la gestió de les emocions.
Per fer el tancament proposem que s’abracin ells/es mateixos/es. Per acompanyar l’abraçada, us proposem aquesta música.
Fomentar el TREBALL EN EMPATIA, incidir que les emocions desagradables són NECESSÀRIES i INEVITABLES (la ràbia, la tristesa...) i evitar la positivització excessiva (no sempre es pot estar bé i a vegades estar bé no depèn de nosaltres) és important sobretot per aprendre a gestionar la ira (molt present en les agressions entre iguals), la vergonya i la por (molt present en víctimes). Així com incidir en la importància dels vincles com a forma per a transitar el malestar de manera òptima i sana (explicar, compartir amb altres pot ser clau a l’hora de regular les meves emocions).