L'espai vital

En primer lloc situarem l'alumnat per parelles amb la persona que tinguin al costat. Una part de les parelles es posen en una línia, i l'altra part de les parelles es posen davant fent una altra línia paral·lela. D'aquesta manera queden dues línies on cada persona té la seva parella al davant. (És important deixar una distància d'entre 2 i 3 metres entre les dues línies).

Començaran els d'un costat/línia a apropar-se a les seves parelles. Quan nosaltres diguem "Ara" podran apropar-s'hi caminant sense dir res. Quan la parella, que està quieta, senti que ja estan "tocant el seu espai vital" o que si fa algun pas més es pot sentir incòmode, ho comunicarà a l'altra persona.

 

Podem donar diferents consignes: Que marquin la distància amb una paraula o amb un gest o amb la mirada o amb un moviment..

Observarem un moment els espais entre les parelles i després ho farem a la inversa. A tenir en compte que cada persona té l'espai vital a distàncies diferents i pot estar més o menys a prop del cos de l'altre. De la meteixa manera, aquest espai pot variar segons el vincle que tinguem amb l'altra persona.

Si la dinàmica de l’espai vital se’ls fa difícil per l’edat dels participants, una proposta seria transformar-ho en un joc amb aros de colors per tal de poder marcar, d’alguna manera més visual, l’espai de cada un/a.  

Repartirem a la meitat del grup una anella de color, que col·locaran lliurament en el pati. Aquesta anella representa la meva zona segura, el meu espai de confort. Les persones que no tenen anella aniran caminant pel patí i quan donem la consigna s’acostaran a la zona de confort que tenen més pròxima per intentar entrar. La personeta de dins haurà de decidir si la deixa entrar o no. Podem donar diferents consignes, com en la dinàmica de l’espai vital i després demanarem que s’inverteixin els rols.